Jean-François Dandrieu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJean-François Dandrieu
Biografia
Naixement 1682
París
Mort 17 gener 1738 (55/56 anys)
París
Activitat
Ocupació Organista, compositor i clavicembalista
Moviment Música clàssica i música barroca
Professors Jean-Baptiste Moreau
Instrument Orgue
Modifica les dades a Wikidata

Jean-François Dandrieu (París, vers 1682 – idem. 17 de gener de 1738) fou un compositor del barroc francès, clavecinista i organista.[1]

Fou organista de l'església de Saint Merry, nomenat el 1721 organista de la capella reial, fou succeït en aquest càrrec per Daquin, ensems que ell substituïa al seu oncle a Saint-Barthélemy.

Com a compositor, s'ubica com hereu natural de l'obra de Couperin.

Les obres publicades durant la seva vida inclouen les següents col·leccions:

  • Livre de sonates en trio, trío sonates (1705);
  • Dos Livres de sonates à violon seul, sonates per a solo de violí (1710 i 1720);
  • Les caractères de la guerre, concerts instrumentals (1718, versió revisada d'un publicat el 1733);
  • Tres suites de clavecí (1705) i altres tres (1724, 1728 i 1734), un volum de peces per a orgue fou publicada pòstumament el 1739 i contenia, entre altres obres, algunes peces del sacerdot catòlic i organista Pierre Dandrieu, (1680-1733), oncle de Jean-François.

Dandrieu també publicà un Traité de l'accompagnement du clavecin (1719), que ara serveix com una font important d'informació vers la pràctica musical de l'època.

Referències[modifica]

  1. Kipnis, Igor. The Harpsichord and Clavichord: An Encyclopedia. Routledge, 15 d'abril de 2013, p. 222. ISBN 978-1-135-94977-8 [Consulta: 25 setembre 2017]. 

Bibliografia[modifica]