Jean-François Millet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-François Millet
Jean-FrancoisMillet(Nadar).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1814 Modifica el valor a Wikidata
Gréville-Hague (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barbizon (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChailly-en-Bière Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1837–1839) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPlowman (en) Tradueix, pintor, gravador, dibuixant projectista i fotògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura de gènere i paisatge Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura del realisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThéophile Langlois de Chèvreville i Paul Delaroche Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLouis Auguste Albert Paul, Henri Rouart i Claude Bourgonnier Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePauline Virginie Ono-dit-Biot (en) Tradueix (1841–) Modifica el valor a Wikidata
GermansPierre Millet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 7139 Modifica el valor a Wikidata
Les espigoladores, obra de Millet

Jean-François Millet (Gruchy, La Hague (Normandia), 4 d'octubre del 1814 - Barbizon,20 de gener del 1875) va ser un pintor realista i un dels fundadors de l'Escola de Barbizon, a la França rural. Va destacar per les seves escenes de camperols i grangers.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer al poble de Gruchy, però es va traslladar a París el 1839. Va rebre el seu ensenyament acadèmic amb Paul Dumouchel i amb Jérome Langlois a Cherbourg. Després del 1840, es va allunyar de l'estil de pintura oficial i va caure sota la influència d'Honoré Daumier, de qui va aprendre el sentit del contrast de llums i ombres, així com la construcció del cos humà, amb simplicitat de volums. El 1849 es va establir a Barbizon i va entrar en el cercle de l'escola que pren el nom d'aquesta localitat. Millet posseïa un profund sentit de la natura, igual que Théodore Rousseau; interpretava la natura, més que no pas reflectir-la, i comprenia les veus de la terra, els arbres o les senderes. Millet afirmava que sentia en la natura més del que els sentits li donaven. Millet i Rousseau prompte van intimar, i Rousseau, amb més recursos econòmics, ajudava el pobre Millet. Tots dos van morir a Barbizon amb pocs anys de diferència i estan enterrats a molt poca distància l'un de l'altre.

Obres destacades[modifica]

Entre les seves obres es destaquen «El garbellador» (1848, Musée du Louvre), «El dinar de recol·lectors» (1853, Museum of Fine Arts, Boston), «Les espigolaires» (1857), «L'Àngelus» (1857-59), ambdós al Musée du Louvre, i «L'home de l'aixada» (1862, Hilsborough, Califòrnia).[2]

Referències[modifica]

  1. «Jean-François Millet». Encyclopædia Britannica [Consulta: 28 juny 2017].
  2. «Jean-François Millet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Millet