Jean-François Reubell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-François Reubell
Jean Reubell député des districts de Colmar et Schelestat à l'Assemblée nationale de 1789.jpg
Biografia
Naixement6 d'octubre de 1747
Colmar (França)
Mort24 de novembre de 1807 (60 anys)
Colmar (França)
  Cap d'estat 

1r de novembre de 1795 – 4 de setembre de 1797
  Member of the Council of Five Hundred (en) Tradueix 

13 d'octubre de 1795 – 21 de març de 1799
  Directori francès 

1r de setembre de 1795 – 9 de maig de 1799
  Comitè de Salvació Pública 

març de 1795 – maig de 1795
  Committee of General Security (en) Tradueix 

6 d'octubre de 1794 – 6 de gener de 1795
  Diputat de la Convenció Nacional 

3 de setembre de 1792 – 9 d'octubre de 1795
  Assemblea Constituent 

2 d'abril de 1789 – 30 de setembre de 1791
  Cap de Govern de França 


Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic i advocat
PartitFeuillant (1791–)
Club dels Jacobins (1789–1791)
Club Breton (en) Tradueix (1789–1789)
Participà en
segle XVIIIRevolució Francesa
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsJean-Jacques Reubell
GermansHenri Thomas Reubell
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
Jean-François Reubell

Jean-François Rewbell (Colmar, 8 d'octubre del 1747 – Colmar, 23 de novembre del 1807) va ser un polític de la Revolució francesa.

Jean-François Reubell, signatura

Nascut a Colmar, va ser president de l'ordre local d'advocats i el 1789 va ser elegit diputat dels Estats Generals dins del Tercer Estat pel bailliage de Colmar-Schlestadt.

A l'Assemblea Constituent la seva oratòria, coneixement de les lleis i austeritat li va donar molta influència. Era partidari de les reformes de la Revolució, i votà a favor de reformes com la Constitució Civil del Clergat, però s'oposà al reconeixement dels drets dels ciutadans per als jueus alsacians.

El juliol de 1791, Rewbell deixà el club jacobíi s'uní als Feuillants. El setembre d'aquell any exercí les funcions de procureur syndic, i després va ser secretari general del departament de l'Alt-Rhin. Va ser elegit per a la Convenció Nacional el 1792, i fou enviat al Rhineland per defensar-hi la unió d'aquest territori, i d'altres, a França.

Directori i retir[modifica]

Va prendre part a la reacció Thermidoriana que va portar a la caiguda de Maximilien Robespierre, i va ser membre dels comitès de la Salut Pública i de la Seguretat general. El 1795 ajudà Emmanuel-Joseph Sieyès en la negociació per la rendició de la República Batava a la República francesa. La seva moderació féu que se l'elegís per al Consell dels 500.

Nomenat membre del Directori francès, el novembre de 1795, en va esdevenir president el 1796; per tant, entrà al Consell dels Ancians. Va ser retirat per una votació el 1799, després d'haver estat fet responsable de les derrotes de les guerres revolucionàries franceses de 1799. Després del cop d'estat de Napoleó Bonaparte del 18 de Brumari es retirà de la vida pública i morí a Colmar.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Reubell
  • L. Sciout, Le Directoire (Paris, 1895—97).