Jean-Marc Rouillan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJean-Marc Rouillan
Rouillan - Besançon 04-04-2014.JPG
(2014)
Biografia
Naixement 30 agost 1952 (66 anys)
Aush
Activitat
Ocupació Escriptor, terrorista i activista polític
Nom de ploma Jann-Marc Rouillan
Altres
Condemnat per assassinat  (presó perpètua)
Modifica les dades a Wikidata

Jean-Marc Rouillan (Auch - 1952)[1] també conegut pel nom Jann-Marc Rouillan, és un militant d'extrema esquerra[nota 1][3] i escriptor francès, fundador i cap del grup armat Action Directe.[1] Durant els anys 1970 Rouillan va participar a Espanya a la creació del Moviment Ibèric d'Alliberament i dels Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI),[4] organitzacions d'agitació armada que van formar part del moviment obrer clandestí antifranquista a l'àrea de Barcelona[5] i al sud de França.

Acció armada[modifica]

El 1979 va ser un dels fundadors de Action Directe i va ser arrestat per primera vegada el 1980 en companyia de Nathalie Ménigon. Després de la investidura de François Mitterrand com a president de la República de França, Rouillan es va beneficiar d'una amnistia presidencial el 1981 i va ser alliberat juntament amb els altres militants de Action Directe i dels GARI, però va decidir passar a la lluita armada constituint una cèl·lula terrorista juntament amb Ménigon, Joëlle Aubron i Georges Cipriani.[4]

Les accions violentes de la cèl·lula de Rouillan van començar en 1982 amb l'assassinat de Gabriel Chahine, un confident de la policia que va col·laborar en la seva detenció de 1980, i va culminar amb l'assassinat del general René Audran, el 1985, i el del president i director general de la Renault Georges Besse el 17 de novembre de 1986, arran d'un acomiadament massiu de milers de treballadors de les fàbriques de l'empresa.[6]

Van ser capturats el 21 de febrer de 1987 a una granja propera a Vitry-aux-Loges al departament de Loiret. Els assassinats van comportar a Rouillan i els seus col·laboradors una condemna a presó perpètua el 1987, no obstant això combinada amb una peine de sûreté o període de seguretat de divuit anys.[nota 2] A la presó, Rouillan va manifestar a Le Figaro no renegar de les seves conviccions i considerar-se un presoner polític.[7] Va fer costat als seus companys d'Action Directe mitjançant vagues de gana i escrits.[5] És autor de diversos llibres, sobre records dels seus anys de lluita amb els seus companys dels GARI, cròniques carceràries i recopilació de textos on denuncia les condicions de vida a les presons franceses.

El 1999 es va casar amb Nathalie Ménigon a Fleury-Mérogis, i va ser empresonat a la presó central de Lanamesa als Alts Pirineus. A la seva obra Lettre à Jules,[8] Rouillan es dirigeix a Jules Bonnot, cap de la Bande à Bonnot, grup d'activistes anarquistes que a principis del segle XX es va distingir per assaltar diferents bancs expropiant per a la causa anarquista.

El 26 de setembre de 2007 un tribunal de París li va concedir el règim de semillibertat i el 17 de desembre va ser traslladat al centre de Marsella.[9]

Durant el seu empresonament va escriure regularment en el periòdic francès mensual de crítica i experimentació social CQFD, abreviatura de "Ce Qu'il Faut Dire, Détruire, Développer" (El Que És Necessari Dir, Destruir, Desenvolupar), on diferents moviments socials aborden temes com la precarietat laboral, l'okupació, l'ecologisme, antiglobalització o les condicions de presos a les presons.

El 30 d'octubre de 2008, el setmanari L'Express va publicar una entrevista amb Rouillan on, a la pregunta sobre si es penedia de l'assassinat de Georges Besse, va respondre: «No estic autoritzat a expressar-me sobre aquesta qüestió... Però el fet que no pugui expressar-me ja és una resposta. Perquè és evident que si renegués de tot el que vam fer, podria expressar-me. L'obligació que tinc de callar impossibilita que es pugui fer un autèntic balanç crític de la nostra experiència».[10] Segons la fiscalia de París, amb aquestes frases va infringir la prohibició, que formava part del seu règim de semillibertat, de fer declaracions referint-se als fets pels quals va ser condemnat. Per això la semillibertat de Rouillan es va suspendre[11] de forma preventiva el 2 de novembre de 2008, tot esperant la decisió del jutge de vigilància penitenciaria, que va confirmar la suspensió el 16 de novembre de 2008.

Li va ser concedida la llibertat condicional el 18 de maig de 2012.[11][12]

Traduccions[modifica]

L'any 2018 es va traduir per primer cop al català l'obra La part des loups. La novel·la explica les històries dels anarquistes i comunistes catalans i espanyols que vivien exiliats a l'Estat francès després de la guerra del 1936.[13][14]

Obres[modifica]

  • Je hais les matins, 2001
  • Glucksamschlipszig, le roman du Gluck, 2003
  • Lettre à Jules, 2004
  • La part des loups, 2005 (La part dels llops, Tigre de Paper Edicions, 2018)[15]
  • De mémoire (1), 2007
  • Le Capital humain, 2007
  • Paul de Épinettes o la mixomatosis panóptica , 2008
  • Mémoires

Notes[modifica]

  1. Els dirigents de la Lliga Comunista Revolucionària de França van confirmar que mantenien contacte amb Jean-Marc Rouillan, al juny de 2008 arran de la primera reunió nacional de comitès per a la formació del Nou Partit Anticapitalista, i no negaven el seu ingrés sense importar el seu passat.[2]
  2. La peine de sûreté és una clàusula del dret penal francès que permet accedir al dret a reclamar l'alliberament del condemnat un cop complert un període determinat. En el cas de Rouillan, es va complir al febrer del 2005.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Rouillan, Jean-Marc (1952-....)» (en francès). Biblioteca nacional de França.
  2. La banalisation de l'extrémisme à la veille de la présidentielle: radicalisation ou dé-radicalisation?. L'Harmattan, coll., 2012, p. 100. ISBN 978-2-296-96514-0. 
  3. «Jean-Marc Rouillan et le NPA : CQFD plagié, l’information malmenée» (en francès). Acrimed, 07-07-2008.
  4. 4,0 4,1 Renaut,, p. 324.
  5. 5,0 5,1 «Courte biographie du Collectif des prisonniers d’AD (Juillet 1996)» (en francès). Agence de Presse Associative.
  6. «1986: French car chief shot dead» (en anglès). BBC. ON THIS DAY.
  7. [1] Le Figaro
  8. Lettre à Jules (carta a Jules)
  9. « Semi-liberté accordée à Jean-Marc Rouillan cofondateur d'Action directe », Agence France-Presse, 6 décembre 2007.
  10. « Jean-Marc Rouillan, l'ancien terroriste d'Action directe, parle et pourrait se voir privé de sa semi-liberté », L'Express, 1 octubre 2008.
  11. 11,0 11,1 «Rouillan en liberté conditionnelle». Le Figaro. Société du Figaro, SAS, 18-05-2012.
  12. Directa. «Calen organitzacions revolucionàries d'extrema democràcia», 23-10-2013. [Consulta: 14 octubre 2018].
  13. «Avui és impossible d’agafar el fusell». Vilaweb, 07-10-2018. [Consulta: 14 octubre 2018].
  14. «No hi ha un camí concret per a la insurrecció; cal implicar-se en les lluites i anar-lo trobant». Jornada, 06-10-2018.
  15. «La part dels llops». Llegir en català. [Consulta: 1r octubre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Renaut, Alain. Encyclopédie de la culture politique contemporaine. París: Hermann, 2008. ISBN 978-2705665555. 

Enllaços externs[modifica]