Jean-Pierre Abel-Rémusat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-Pierre Abel-Rémusat
Abel-Rémusat 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1788 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1832 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Còlera Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSinologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBibliotecari, catedràtic, sinòleg i traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France (1814–1832) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralStanislas Julien i Marie-Félicité Brosset Modifica el valor a Wikidata

Jean-Pierre Abel-Rémusat, també conegut com a Jean-Pierre-Abel Rémusat, (París, 5 de setembre de 1788 - París, 3 de juny de 1832 fou un sinòleg francès.

Biografia[modifica]

Jean-Pierre Abel-Rémusat era fill del cirurgià Jean-Marie Rémusat i de Jeanne-Françoise Aydée fou un sinòleg que, professionalment, va exercir de metge (1813) i cirurgià (1814) però la consulta d'un herbari (col·leccionat per l'abad Tersan) el va fer estudiar les herbes xineses. El seu interès va anar més enllà de la botànica de la Xina i, de forma autodidacta, va estudiar la llengua i la història d'aquest país.[1] Va inaugurar la sinologia francesa com a professió. Va ocupar la càtedra de “Llengües i literatures xineses i tàrtares manxés” creada per l'ordenança del 29 de novembre de 1814 de Lluïs XVIII del Col·legi Reial ( que més tard seria el Col·legi de França[2] Va morir el 1832 per una epidèmia poc anys després del seu casament. És “Chevalier de la Légion d'Honneur”

Diversos personatges famosos es van interessar pels seus treballs (entre els quals destaca Hegeil que el menciona en la seva obra “La Raó en la Història”.[3]

Obres de l'autor[modifica]

Entre les seves obres destaquen:

  • Le livre des récompenses et des peines. FV Éditions, 2013
  • Mémoire sur la vie et les opinions de Lao-Tseu, Imprimerie royale, Paris, 1823.
  • Essai sur la langue et la littérature chinoises. Treuttel et Wurtz, Paris,1811
  • Recherches sur les langues tartares, ou Mémoires sur différens points de la grammaire et de la littérature des Mandchous, des Mongols, des Ouigurs et des Tibetains .Paris.

Referències[modifica]

  1. Académie des Inscriptions et Belles-Lettres
  2. ”Jean-Pierre Abel-Rémusat et ses successeurs.”
  3. La Raison dans l'Histoire

Bibliografia sobre Jean-Pierre Abel-Remusat[modifica]

  • Lettres édifiantes et curieuses sur la langue chinoise: un débat philosophico-grammatical entre Wilhelm von Humbolt et Jean-Pierre Abel-Remusat¡¡.Editors: Jean Rousseau i Denis Thouard.. Septentrion Presses Universitaires.1999,ISBN 2-85939 588-1. Pàg. 9, 11, 14 i 16

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Pierre Abel-Rémusat