Jean-Pierre Abel-Rémusat
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 setembre 1788 París |
| Mort | 3 juny 1832 (43 anys) París |
| Causa de mort | Causes naturals (Còlera ) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sinologia |
| Ocupació | bibliotecari, traductor, sinòleg, catedràtic, escriptor |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1814–1832) |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1825–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1816–1832) Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Académie nationale de médecine Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Prussiana de les Ciències Société asiatique Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Stanislas Julien i Marie-Félicité Brosset |
| Família | |
| Cònjuge | Jenny Lecamus (en)  |
Jean-Pierre Abel-Rémusat, també conegut com a Jean-Pierre-Abel Rémusat, (París, 5 de setembre de 1788 - París, 3 de juny de 1832 fou un sinòleg francès.
Biografia[modifica]
Jean-Pierre Abel-Rémusat era fill del cirurgià Jean-Marie Rémusat i de Jeanne-Françoise Aydée fou un sinòleg que, professionalment, va exercir de metge (1813) i cirurgià (1814) però la consulta d'un herbari (col·leccionat per l'abad Tersan) el va fer estudiar les herbes xineses. El seu interès va anar més enllà de la botànica de la Xina i, de forma autodidacta, va estudiar la llengua i la història d'aquest país.[1] Va inaugurar la sinologia francesa com a professió. Va ocupar la càtedra de “Llengües i literatures xineses i tàrtares manxés” creada per l'ordenança del 29 de novembre de 1814 de Lluïs XVIII del Col·legi Reial (que més tard seria el Col·legi de França[2] Va morir el 1832 per una epidèmia poc anys després del seu casament. És “Chevalier de la Légion d'Honneur”
Diversos personatges famosos es van interessar pels seus treballs (entre els quals destaca Hegeil que el menciona en la seva obra “La Raó en la Història”.[3]
Obres de l'autor[modifica]
Entre les seves obres destaquen:
- Le livre des récompenses et des peines. FV Éditions, 2013
- Mémoire sur la vie et les opinions de Lao-Tseu, Imprimerie royale, Paris, 1823.
- Essai sur la langue et la littérature chinoises. Treuttel et Wurtz, Paris,1811
- Recherches sur les langues tartares, ou Mémoires sur différens points de la grammaire et de la littérature des Mandchous, des Mongols, des Ouigurs et des Tibetains .Paris.
Referències[modifica]
- http://www.aibl.fr/membres/academiciens-depuis-1663/article/remusat-jean-pierre-abel?lang=fr Arxivat 2015-10-04 a Wayback Machine.
- Académie des Inscriptions et Belles-Lettres” http://www.aibl.fr/seances-et-manifestations/colloques-et-journees-d-etudes-313/colloques-et-journees-d-etudes-407/article/jean-pierre-abel-remusat-et-ses?lang=fr Arxivat 2015-10-04 a Wayback Machine.
- La Raison dans l'Histoire" de G.W.F. Hegel. Union Générale d'Editions. Paris. 1971.Pàg.189.
Bibliografia sobre Jean-Pierre Abel-Remusat[modifica]
- Lettres édifiantes et curieuses sur la langue chinoise: un débat philosophico-grammatical entre Wilhelm von Humbolt et Jean-Pierre Abel-Remusat¡¡.Editors: Jean Rousseau i Denis Thouard.. Septentrion Presses Universitaires.1999,ISBN 2-85939 588-1. Pàg. 9, 11, 14 i 16
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Pierre Abel-Rémusat |