Jean-Pierre Barillet-Deschamps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Part del parc Monceau, projetat per Barillet-Deschamps

Jean-Pierre Barillet-Deschamps (Saint-Antoine-du-Rocher, 1824 - Vichèi, 1873) fou un jardiner i paisatgista francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un obrer jardiner, el 1841 esdevingué «monitor» de jardineria, format a l'escola de contramestres de « La Paternelle», primera colònia agrícola i penitenciària fundada a Mettray, prop de Tours, el juny de 1839, pel vescomte de Bretignières de Courteilles i Frédéric-Auguste Demetz. En el seu discurs per a la sortida de la primera promoció, Bretignières de Courteilles adreça a Barillet-Deschamps aquestes paraules profètiques: «Obrer jardiner com el teu pare, seràs un dels nostres primers horticultors ».[1]

Funda més tard un establiment hortícola a Bordeus. Cridat a París pel prefecte Haussmann, participa, sota l'autoritat dels enginyers Jean-Charles Alphand i Eugène Belgrand, amb el títol (del que en fou el primer titular) de «Jardiner en cap del Servei dels Passeigs i Plantacions de la Ciutat de París», a la transformació de la capital al si del destacable equip de professionals dels que havia sabut envoltar-se el prefecte, entre els que s'hi comptaven Victor Baltard, Gabriel Davioud, Jacques Hittorff... Barillet-Deschamps redissenyà els boscos de Boulogne i de Vincennes, i creà el jardin du Luxemburg, el parc Monceau, el parc des Buttes-Chaumont i el parc Montsouris. El 1865, creà el jardí anglès del jardí de les plantes de Le Mans. A Lille dissenyà el jardí Vauban, i a Roubaix el parc Barbieux.

Creà una Maison d’Architecte Paysagiste, obrí un planter i un jardí a La Muette i començà una carrera internacional: se'l cridà a Marsella, a Ieras, a Milà i Torí, a Bèlgica, a Àustria, a Prússia, i fins i tot a Egipte on fou demanat al Caire pel khedive. Hi arribà el 1870 i hi treballà fins a 1875, data en què contragué la malaltia pulmonar de què moriria als cinquanta anys.

Obra[modifica | modifica el codi]

Inaugurà un tipus de jardí inspirat en al jardí anglès, caracteritzat per gespes ondejades i les formes sinuoses dels passeigs i dels llacs. La riquesa i l'exotisme de la decoració vegetal i del mobiliari testimoniaven la modernitat i prosperitat del Segon Imperi. S'ha pogut retreure a Barillet-Deschamps la repetitivitat del seu estil, és qualificat de vegades d'eclèctic i presentat com una desnaturalització del jardí anglès per l'estàndard, l'esperit del lloc i les particularitats locals que són poc tingudes en compte. Tot i això l'obra de Barillet-Deschamps, que serví a províncies i a l'estranger de vegades de model, de vegades de contramodel, caracteritzà l'art dels jardins del segle XIX, i deixà la seva empremta al segle XX.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Discurs del vescomte de Bretignières de Courteilles ala agents de Mettray, Arxius de l'associació «La Paternelle» (avui dipositats als Arxius departamentals d'Indre-et-Loire), Mettray, 1841, no paginat

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Pierre Barillet-Deschamps Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Luisa Limido, L'Art des jardins sous le Second Empire. Jean-Pierre Barillet-Deschamps (1873-1924).
  • Luisa Limido, « The Squares Created by Jean-Pierre Barillet-Deschamps in Turin. A Study Based on the Correspondance Between the French Landscape Architect and the Mayor of the City in the Years Between 1860 and 1864», Journal of Garden History, vol. 17, n. 2, April-Juin 1997, London-Washington DC