Jean-Pierre Chambon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean-Pierre André Chambon  20 juny 1952 Clarmont d'Alvèrnia (França) |
| Mort | 16 desembre 2025 (73 anys) Vesoul (França) |
| Sepultura | cimetière de Ronchamp |
| President Societat de lingüística romànica | |
| 2010 – 2013 ← Maria Iliescu – David Andrew Trotter → | |
| Director Centre d'enseignement et de recherche d'oc | |
| 2001 – 2019 ← Suzanne Thiolier-Méjean | |
| Dades personals | |
| Director de tesi | Carles Camprós |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, romanista, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de París |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Joan Thomas, Yan Greub i Peter Nahon |
| Família | |
| Cònjuge | Colette Vialle (1980–2025), mort del cònjuge |
| Premis | |
| |
Jean-Pierre Chambon (Clarmont d'Alvèrnia, 20 de juny de 1952 - Ronchamp, 16 de desembre de 2025[1]) fou un lingüista, romanista i occitanista francès.
Es doctorà el 1979 amb una tesi de toponímia dirigida per Charles Camproux, fou redactor i director (1985-1992) del Französisches Etymologisches Wörterbuch, diccionari etimològic de les llengües gal·loromàniques iniciat per Walther von Wartburg. Fou professor a les universitats d'Estrasburg i Montpeller i, a partir de 2001, a la Sorbona.
Les seves publicacions són sobre toponímia (francesa i occitana, particularment del Franc-Comtat; Chambon 20232) i antroponímia; també sobre occità antic i modern, sobre literatura occitana contemporània (p.ex. sobre Jean Boudou[2] o Joan Larzac[3]), i, sobretot, sobre etimologia i lingüística històrica romànica. És conegut per introduir nous conceptes metodològics a la lingüística romànica, basats en particular en la reconstrucció del protoromànic, obra que va inspirar el projecte DÉRom: Dictionnaire Étymologique Roman.[4]
Va ser president de la Société de linguistique romane (2010-2013),[5] vicepresident de l'Association internationale d'études occitanes, i membre dels consells de redacció de nombroses revistes com la Revue de linguistique romane, la Revue des langues romanes, els Estudis Romànics o la Nouvelle Revue d'onomastique.
A partir del 2001, va dirigir el Centre d'enseignement et de recherche d'oc (CEROC), de la Universitat de París-Sorbona (París IV), universitat on va ser professor i va ocupar la càtedra de Lingüística Romànica i de Llengua i Literatura Occitanes fins a la seva jubilació el 2019.
Distincions
[modifica]El 1985 va rebre el Premi Albert-Dauzat de la Société de linguistique romane,[6] el 1991 la Medalla de Bronze del CNRS i el 2018 el Premi Honoré-Chavée de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres.[7]
El 2019, va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lieja.[8]
Publicacions
[modifica]- Méthodes de recherche en linguistique et en philologie romanes, Éditions de Linguistique et de Philologie (Société de linguistique romane), Strasbourg, 2017 [2 vol., 1200 p. Recull d'articles]
- Chambon, Jean-Pierre (2023) : Recherches sur la toponymie de l’arrondissement de Lure (Haute-Saône) : linguistique historique, dialectologie, traces d’histoire. En collaboration avec Daniel Curtit, Alain Guillaume, Jean Hennequin et Louis Jeandel. Strasbourg: Éditions de linguistique et de philologie, 651 p.
Referències
[modifica]- ↑ SHAARL amb una fotografia
- ↑ P. ex. l'article "«Cant per Estalin» (ca. 1962), un poème de Jean Boudou oublié par les éditeurs de son œuvre poétique. Essai de lecture"
- ↑ Per exemple, l'article "Pour le commentaire de Vesiái pas que l’aranha, un poème de Jean Larzac (2019)"
- ↑ Eva Buchi, Wolfgang Schweickard, "À la recherche du protoroman : objectifs et méthodes du futur Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom)", Innsbruck, De Gruyter, 2010, p. 61-68
- ↑ SLiR
- ↑ Prix Dauzat
- ↑ Académie des inscriptons et belles lettres
- ↑ Referència al doctorat honoris causa a la web de la Universitat de Lieja