Jean-Robert Argand
| Nom original | (fr) Jean-Robert Argand  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 juliol 1768 Ginebra |
| Mort | 13 agost 1822 (54 anys) París |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Pla d'Argand |
| Activitat | |
| Camp de treball | Nombre complex, impressor-llibreter i polític |
| Ocupació | Comptable |
| Família | |
| Pares | Jacques Argand i Eves Canac |
Jean Robert Argand (1768-1822), fou un matemàtic aficionat ginebrí, al qual s'atribueix el descobriment del pla complex.
Vida i Obra[modifica]
Jean-Robert Argand va néixer a Ginebra, aleshores República de Ginebra, fill de Jacques Argand i Eve Carnac. Els seus antecedents i la seva formació són majoritàriament desconeguts. Com que els seus coneixements de matemàtiques van ser autodidactes i no pertanyia a cap organització matemàtica, probablement va dedicar-se a les matemàtiques com un hobby més que com una professió.
Tot i que la majoria de les fonts secundàries diuen que fou un comptable resident a París,[1][2] altres indicis poden portar a creure que tenia alguna feina relacionada amb la construcció d'instruments de precisió.[3] El que resulta indubtable és que va ser una persona allunyada del món acadèmic.
Argand es va traslladar a París el 1806 amb la seva família i, quan hi dirigia una llibreria, va publicar en privat el seu Essai sur une manière de représenter les quantités imaginaires dans les constructions géométriques (Assaig sobre un mètode de representació de quantitats imaginàries), sense posar el nom de l'autor.[4] La seva curta tirada, va fer que ningú s'interessés en aquest treball, fins que el 1813 Jacques Frédéric Français publica un article als Annales de Matematiques Pues et Apliquées (conegut com el Journal de Gergonne) dient que les seves idees havien estat suggerides en una carta de Legendre al seu germà François Joseph mort feia pocs anys,[5] demanant que l'autor anònim de les idees es fes públic. Això va donar lloc a un debat a la revista i va fer que Argand publiqués dos nous articles el 1813 i el 1814 sobre el mateix tema.[6]
En l'article, Argand parteix del concepte de línies dirigides,[7] per portar-lo a la interpretació de les quantitats imaginàries en les que s'interpreten geomètricament el mòdul real i el imaginari com l'abscissa i l'ordenada d'un pla cartesià.
Aquest fet li va valdre durant molts anys per a ser reconegut com el primer matemàtic que havia fet aquesta interpretació, fins que a finals del segle xix es va conèixer l'obra de Caspar Wessel, anterior a la d'Argand, i que també deia conceptes semblants.
Referències[modifica]
- ↑ Schubring [2001], pàgina 126.
- ↑ Kouteynikoff, pàgina 127, diu que era llibreter (potser una confusió del terme anglès bookkeeper: el que porta els llibres... de comptabilitat).
- ↑ Schubring [2012], pàgina 8.
- ↑ A Schubring [2012], pàgina 5, es pot veure una còpia de la portada d'aquest pamflet.
- ↑ Schubring [2001], pàgina 128.
- ↑ Kouteynikoff, pàgina 127.
- ↑ Kouteynikoff, pàgina 127. Schubring [2001], pàgina 127.
Bibliografia[modifica]
- Kouteynikoff, Odile «La démonstration par Argand du théorème fondamental de l'algèbre» (en (francès)). Bulletin de l'APMEP, Num. 462, 2006, pàg. 122-137. ISSN: 0240-5709.
- Schubring, Gert. «Argand and the early work on graphical representation». A: Jesper Lützen (ed.). Around Caspar Wessel and the Geometric Representation of Complex Numbers (en (anglès)). Kgl. Danske Videnskabernes Selskab, 2001, p. 125-146. ISBN 9788778762368.
- Schubring, Gert. «A biografia de Argand – a historiografia e as fontes». A: Márcia Regina Barros da Silva; Thomás A. S. Haddad (eds.). Anais do 13º Seminário Nacional de História da Ciência e da Tecnologia (en (portuguès)). Sociedade Brasileira de História da Ciência, 2012, p. 1-9. ISBN 978-85-64842-05-2.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Robert Argand» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Jones, Phillip S. «Argand, Jean Robert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 gener 2016].