Jean-Antoine Carrel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jean Antoine Carrel)
Infotaula de personaJean-Antoine Carrel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1829 Modifica el valor a Wikidata
Valtournenche (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1890 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Cerví Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscalada, caça i tour management (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióalpinista, guia de muntanya, explorador, caçador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit Armat Sard Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFélicité Carrel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrel, Tal com el descrivia Edward Whymper a les memòries Scrambles Amongst the Alps

Jean-Antoine Carrel (1829 – Agost 1891) va ser un alpinista italià i guia de muntanya. Va pujar diversos cims amb Edward Whymper i va ser el seu rival quan va intentar ascendir el Cerví per primer cop. Whymper finalment va fer la primera ascensió el juliol de 1865, mentre Carrel va dirigir l'equip que va aconseguir la segona ascensió tres dies més tard. Carrel era en el grup dels primers europeus que van assolir la cimera de Chimborazo el 1880.[1] Va morir exhaust quan guiava un grup en el costat sud del Cerví.

Biografia[modifica]

Carrel va néixer el 16 de gener de 1829 a Valtournenche, en la Vall d'Aosta, un poble francoprovençal del Regne de Sardenya (ara Itàlia) al peu del Cerví[2] Va servir en els Bersaglieri, una unitat d'infanteria lleugera de l'exèrcit piemontès. Va deixar els Bersaglieri per treballar com a caçador i guia de muntanya, però el 1859 va defensar Itàlia en contra Àustria en la Segona Guerra italiana d'Independència, per la qual cosa va guanyar una medalla francesa per la campanya italiana.[3]

Pujada al Cerví[modifica]

Carrel va intentar pujar el Cerví per primera vegada el 1857 — aleshores era la muntanya més alta no escalada als Alps — amb el seu oncle i Amé Gorret. A principis dels 1860, Carrel va fer nombrosos intents per ascendir el Cerví, sovint en el mateix equip que Edward Whymper i John Tyndall, i altres vegades competint amb ells per assolir primer el cim.[3] Carrel havia acordat acompanyar Whymper en la seva pujada pel costat suís el 1865, però es va retirar a l'últim minut quan va ser reclutat per Felice Giordano en nom del Club Alpí italià per dirigir un equip italià per pujar pel costat italià. Finalment, el grup de Whymper va superar els italians i va assolir el cim el 14 de juliol de 1865, marcant la primera pujada del Cerví.[2] Carrel I el seu equip italià van pujar amb èxit el Cerví tres dies més tard.[4]

Mort[modifica]

Carrel va morir l'agost de 1891 mentre guiava un grup en el costat sud del Cerví.[1][5] Després d'assegurar que els seus clients baixaven la muntanya de manera segura i fàcil en una tempesta severa, va col·lapsar exhaust i va morir en una roca a la base de la muntanya.[6]

Després que Carrel morís, Whymper va escriure que Carrel era "un home que va ser posseït amb un amor pur i genuí per les muntanyes; un home d'originalitat i recurs, valor i determinació, que gaudia amb l'exploració ... La forma de morir va colpejar molts cors.".[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gos, Charles; Trans. Malcolm Barnes. «Carrel the Great». A: Alpine Tragedy. Nova York: Charles Scribner's Sons, 1948, p. 218–228. 
  2. 2,0 2,1 «"Whymper allowed a beginner to join his climbing party. He should have known better». , Desembre 1988.
  3. 3,0 3,1 Hansen, Peter H. The Summits of Modern Man. Harvard University Press, 2013, p. 188–189. ISBN 9780674074552. 
  4. Bowen, Mark. Thin Ice: Unlocking the Secrets of Climate in the World's Highest Mountains. Macmillan Publishers, 2006, p. 84. ISBN 9781429932707. 
  5. , 01-09-1901.
  6. Simon, Jonathan. «High Altitude Rescue as Moral Risk and Moral Opportunity». A: Risk and Morality. University of Toronto Press, 2003, p. 383. ISBN 9780802085634. 
  7. Whymper, Edward. Scrambles Amongst the Alps: In the Years 1860–69. Courier Dover Publication, 1996, p. 418. ISBN 9780486289724.