Jean Armand de Maillé-Brézé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJean Armand de Maillé-Brézé
Armand de Maillé Brézé 1619 1646.jpeg
Nom original Jean Armand de Maillé
 Ambaixador 

Dades biogràfiques
Naixement 18 d'octubre de 1619
Mort 14 de juny de 1646 (26 anys)
Activitat professional
Ocupació diplomàtic i militar
Rang almirall
Batalles/guerres Guerra dels Trenta Anys
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jean Armand de Maillé-Brézé (Milly, 18 d'octubre de 1619 - Orbetello, 14 de juny de 1646, marquès de Brézé, duc de Fronsac, fou un almirall francès del segle xvii, que va dirigir la marina francesa del Mediterrani occidental.

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Fill d'Urbain de Maillé-Brézé, mariscal de França, virrei de Catalunya i nebot del Cardenal Richelieu per part de mare, Nicole du Plessis-Richelieu, va servir a la marina als 15 anys.

Com li permetia la categoria familiar, va dirigir un regiment d'infanteria a la guerra de Flandes amb el grau de coronel, i el 1636, Richelieu li va donar el títol de gran mestre de la navegació, substituint el 1637 a Henri d'Escoubleau de Sourdis al front de l'estol de ponent.

La Guerra dels Trenta Anys[modifica | modifica el codi]

Nomenat el 1639 general de galeres, va operar al Mediterrani durant la Guerra dels Trenta Anys, participant el 1640 a la batalla de Cadis. L'any següent fou l'ambaixador francès al Regne de Portugal, revoltat contra els Habsburg.

La guerra dels Segadors[modifica | modifica el codi]

El 1642, comanda 20 vaixells Brest i arriba a Barcelona,el 25 de maig concentrant un estol de 41 galions, 17 galeres i 13 brulots. El 30 de juny, es va lliurar la batalla naval de Tarragona, que va acabar amb la retirada espanyola de l'estol de García Álvarez de Toledo y Mendoza, però unes setmanes després, la segona batalla naval de Tarragona va acabar amb la retirada francesa fins a Barcelona enfront del mateix almirall espanyol, que havia aconseguit reforços, assegurant la costa nord de Catalunya impedint l'arribada de reforços castellans al Rosselló i l'Empordà, que foren conquerits.

La victòria a la batalla naval de Cartagena el 3 de setembre de 1643 va significar la destrucció de la flota espanyola del Mediterrani i la dominació francesa de les costes occidentals. Després de la campanya de 1646 a Tarragona, la guerra el va dur a Itàlia, on el Cardenal Mazzarino volia caçar als espanyols, i on va obtenir una victòria que li va costar la mort a la Batalla d'Orbetello, el 14 de juny de 1646.