Jean Becker

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean Becker
Jean Becker 2013.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1933 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, guionista, actor, actor de cinema i actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJacques Becker Modifica el valor a Wikidata
GermansÉtienne Becker i Sophie Becker Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0065449 Allocine: 5488 Allmovie: p81163 Modifica els identificadors a Wikidata

Jean Becker és un director, actor i guionista de cinema francès, nascut el 10 de maig de 1938 en París. És fill del director Jacques Becker i germà del director de fotografia Étienne Becker.[1]

Biografia[modifica]

Comença la seva carrera com a ajudant de direcció del seu pare a Touchez pas au grisbi (1953), Montparnasse 19 (1958) i Le Trou (1959), i posteriorment amb Julien Duvivier i Henri Verneuil.

Després de la defunció del seu pare, en finalitzar L'evasió, Jean es llança a l'aventura de la direcció amb Un home anomenat La Rocca (Un nommé La Rocca, 1961) amb Jean-Paul Belmondo, al qual torna a dirigir a Echappement libre ('1964) i Tendre voyou (1966), pel·lícules que obtindran un bon acolliment entre el públic.[2]

Després de dirigir la comèdia Pas de caviar pour tante Olga (1965) i la reeixida sèrie de televisió Les Saintes Chéries, fa una llarga pausa de gairebé vint anys abans de tornar al primer plànol del món cinematogràfic amb L'Été meurtrier (1983) amb Isabelle Adjani i Alain Souchon. La pel·lícula obté un enorme èxit i és candidata en Canes a la Palma d'Or i als César.

En 1986, obté el Cèsar al millor film publicitari per Le Clemenceau, una publicitat per Citroën Visa GTI ridada al portaavions Clemenceau, sobre una idea de Jacques Séguéla.[3]

Després del gran acolliment per part de crítica i públic d' Elisa (1995), amb Vanessa Paradis i Gérard Depardieu, Becker realitza tres films rodats entorn els mateixos actors, entre els quals es troben Jacques Villeret, Suzanne Flon i André Dussollier : l'aclamada La fortuna de viure (Les Enfants du marais, 1998), Un crime au paradis (2000), inspirada en l'obra de Sacha Guitry La Poison (1951), i Effroyables jardins (2003) a partir del llibre homònim de Michel Quint.

Ha dirigit a Daniel Auteuil i Jean-Pierre Darroussin en Dialogue avec mon jardinier (2007) en la qual també és guionista. El 2009 va dirigir Les meves tardes amb la Margueritte, rodada al Charente Marítim, amb Gérard Depardieu i Gisèle Casadesus[4] i posteriorment La meva trobada amb la Marilou.[5]

El 2014 va assolir èxit de taquilla amb la crònica hospitalària Bon Rétablissement !, i el 2017 va estrenar Le Collier rouge, adaptació de la novel·la homònima de Jean-Christophe Rufin.[6]

Temàtica[modifica]

Una constant en les seves pel·lícules és mostrar la França no parisenca, ja siguin ciutats petites, rurals o marítimes. Una secció definida per "la bona gent" i la "vella França", generalment menyspreada al cinema.[7] Això és criticat per un sector de la crítica, inclòs el lloc Critikat,[8][9] que hi veu una nostàlgia pel passat i fantasiejat amb una bretxa París / Província.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Curtmetratges[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Televisió[modifica]

Ajudant de director[modifica]

Palmarès[modifica]

Distinció[modifica]

Seleccions i nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Studio Canal. Accessed 18 març 2014.
  2. Il Mereghetti - Dizionario dei Film 2008. Milano, Baldini Castoldi Dalai editore, 2007. ISBN 9788860731869 p. 2389
  3. «Publicité : Citroën Visa GTI». Autocult, 1er Janvier 2013.
  4. «Jean Becker tourne avec Gérard Depardieu en Charente-Maritime». Culturebox, 26-09-2009. [Consulta: 20 juny 2018].
  5. «Bienvenue parmi nous - critique du dernier Jean Becker». A Voir A LIre.
  6. «[https:// www.charentelibre.fr/2016/10/15/jean-becker-les-honneurs-ca-sent-le-sapin,3062562.php Jean Becker "Les honneurs, ça sent le sapin"]». Charente Libre, 15-10-2016.
  7. Encyclopaedia Universalis. [Jean Becker a Google Books Dictionnaire du Cinéma français], 2016. 
  8. «La France qui ne s'est réveillée». Critikat, 08-06-2010.
  9. «L'Abandon des Pantins». Critikat, 16-09-2014.