Vés al contingut

Jean Borotra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Borotra

(1931) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean Laurent Robert Borotra Modifica el valor a Wikidata
13 agost 1898 Modifica el valor a Wikidata
Biarritz (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1994 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Arbona (França) Modifica el valor a Wikidata
Minister of Youth Affairs and Sports (en) Tradueix
1940 – 1942 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
Liceu Michelet Modifica el valor a Wikidata
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes76 kg Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista, oficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat - 1956 Modifica el valor a Wikidata
PartitFrench Social Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Patrimoni net estimatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 103–22 Modifica el valor a Wikidata  5 Modifica el valor a Wikidata
Tennis dobles 0–1 Modifica el valor a Wikidata 10 Modifica el valor a Wikidata
Hall of fame Info HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1922-1937 Equip de Copa Davis de França
Participà en
1940Col·laboracionisme a França
1924Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dobles masculins  (medalla de bronze olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJanine Bourdin Modifica el valor a Wikidata
Premis


Olympics.com: jean-r-borotra Modifica el valor a Wikidata

Jean Laurent Robert Borotra (Biarritz, 13 d'agost de 1898 − Arbona, 17 de juliol de 1994) fou un tennista francès, integrant dels tennistes coneguts com Les Quatre Mousquetaires que va dominar la dècada del 1920 i 1930. Va destacar en les tres modalitats guanyant tres dels Grand Slams en categoria individual (4 en total) i dobles masculins (9 en total), i va completar el Grand Slam en dobles mixts (5 en total), a més d'una medalla de bronze olímpica. Fou admès en l'International Tennis Hall of Fame l'any 1976 junt als seus companys de generació, Jacques Brugnon, René Lacoste i Henri Cochet.

Biografia

[modifica]

Fill de Henri Borotra (1864-1907) i Julienne Marguerite Laurence Suzanne Revet (1868-1947), va passar la seva joventut al País Basc. Tenia tres germans més: Édouard, Frédéric i Jean, que també es van dedicar al tennis tot i que sense tan èxit. Als divuit anys va interrompre els seus estudis per allistar-se en l'exèrcit francès, immers en la Primera Guerra Mundial.

Es va casar per primer cop amb Mabel de Bosc, filla d'un aristòcrata britànic, al juliol de 1937, i es van divorciar deu anys després.

Fou membre del partit polític Parti Social Français del líder François de La Rocque, i va esdevenir primer comissionat general per l'educació i l'esport a l'agost de 1940 fins l'abril de 1942, durant l'etapa del Govern de Vichy. El novembre de 1942 fou arrestat per la Gestapo, i a continuació deportat a un camp de concentració, primer a Alemanya i llavors al Tirol. Va aconseguir la llibertat al maig de 1945 en la Batalla pel Castell Itter, quan aconseguí saltar la fortalesa i córrer cap al poble per buscar reforços.

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 10 (4−6)

[modifica]
Resultat Núm. Any Campionat Oponent Marcador
Guanyador 1924[1] Internationaux de France René Lacoste 7−5, 6−4, 0−6, 5−7, 6−2
Guanyador 1. 1924 Wimbledon René Lacoste 6−1, 3−6, 6−1, 3−6, 6−4
Finalista 1. 1925 Internationaux de France René Lacoste 5−7, 1−6, 4−6
Finalista 2. 1925 Wimbledon René Lacoste 3−6, 3−6, 6−4, 6−8
Guanyador 2. 1926 Wimbledon (2) Howard Kinsey 8−6, 6−1, 6−3
Finalista 3. 1926 U.S. National Championships René Lacoste 4−6, 0−6, 4−6
Finalista 4. 1927 Wimbledon (2) Henri Cochet 6−4, 6−4, 3−6, 4−6, 5−7
Guanyador 3. 1928 Australian Championships Jack Cummings 6−4, 6−1, 4−6, 5−7, 6−3
Finalista 5. 1929 Internationaux de France (2) René Lacoste 3−6, 6−2, 0−6, 6−2, 6−8
Finalista 6. 1929 Wimbledon (3) Henri Cochet 4−6, 3−6, 4−6
Guanyador 4. 1931 Internationaux de France Christian Boussus 2−6, 6−4, 7−5, 6−4

Dobles masculins: 13 (9−4)

[modifica]
Resultat Núm. Any Campionat Parella Oponents Marcador
Guanyador 1924[1] Internationaux de France René Lacoste
Guanyador 1. 1925 Internationaux de France René Lacoste Henri Cochet
Jacques Brugnon
7−5, 4−6, 6−3, 2−6, 6−3
Guanyador 2. 1925 Wimbledon René Lacoste John Hennesey
Raymond Casey
6−4, 11−9, 4−6, 1−6, 6−3
Finalista 1. 1927 Internationaux de France René Lacoste Henri Cochet
Jacques Brugnon
6−2, 2−6, 0−6, 6−1, 4−6
Guanyador 3. 1928 Australian Championships Jacques Brugnon Edgar Moon
Jim Willard
6−2, 4−6, 6−4, 6−4
Guanyador 4. 1928 Internationaux de France (2) Jacques Brugnon Henri Cochet
René de Buzelet
6−4, 3−6, 6−2, 3−6, 6−4
Guanyador 5. 1929 Internationaux de France (3) René Lacoste Henri Cochet
Jacques Brugnon
6−3, 3−6, 6−3, 3−6, 8−6
Finalista 2. 1931 Wimbledon Jacques Brugnon George Lott
John Van Ryn
2−6, 3−6, 4−6
Guanyador 6. 1932 Wimbledon (2) Jacques Brugnon Pat Hughes
Fred Perry
6−0, 4−6, 3−6, 7−5, 7−5
Guanyador 7. 1933 Wimbledon (3) Jacques Brugnon Ryosuki Nunoi
Jiro Satoh
4−6, 6−3, 6−3, 7−5
Guanyador 8. 1934 Internationaux de France (4) Jacques Brugnon Jack Crawford
Vivian McGrath
11−9, 6−3, 2−6, 4−6, 9−7
Finalista 3. 1934 Wimbledon (2) Jacques Brugnon George Lott
Lester Stoefen
2−6, 3−6, 4−6
Guanyador 9. 1936 Internationaux de France (5) Marcel Bernard Pat Hughes
Charles Tuckey
6−2, 3−6, 9−7, 6−1
Finalista 4. 1939 Internationaux de France (2) Jacques Brugnon Don McNeill
Charles Harris
6−4, 4−6, 0−6, 6−2, 8−10

Dobles mixts: 6 (5−1)

[modifica]
Resultat Núm. Any Campionat Parella Oponent Marcador
Finalista 1922[1] Internationaux de France Germaine Golding Suzanne Lenglen
Jacques Brugnon
0−6, 0−6
Guanyador 1924[1] Internationaux de France Marguerite Broquedis
Guanyador 1. 1925 Wimbledon Suzanne Lenglen Elizabeth Ryan
Uberto de Morpurgo
6−3, 6−3
Finalista 1. 1926 Internationaux de France Suzanne Le Besnerais Suzanne Lenglen
Jacques Brugnon
4−6, 3−6
Guanyador 2. 1926 U.S. National Championships Elizabeth Ryan Hazel Hotchkiss
René Lacoste
6−4, 7−5
Guanyador 3. 1927 Internationaux de France Marguerite Broquedis Lilí Álvarez
Bill Tilden
6−4, 2−6, 6−2
Guanyador 4. 1928 Australian Championships Daphne Akhurst Esna Boyd
John Hawkes
Renúncia
Guanyador 5. 1934 Internationaux de France (2) Colette Rosambert Elizabeth Ryan
Adrian Quist
6−2, 6−4

Carrera esportiva

[modifica]
Medaller
Representa: França França
Tennis
Jocs Olímpics
Bronze París 1924 Dobles masculins

Al llarg de la seva trajectòria va disputar la final individual dels quatre Grand Slams i va imposar-se en cada un d'ells a excepció de l'Obert dels Estats Units. El primer títol important el va aconseguir l'any 1924 però no es pot considerar un títol de Grand Slam perquè en aquella època, el Internationaux de France només era obert només a tennistes francesos. Va donar la sorpresa en imposar-se en la final de Wimbledon del mateix any, ja que va esdevenir el primer tennista de parla no anglesa en guanyar el títol. Aquest mateix any aconsegueix la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de París 1924 en dobles masculins fent parella amb René Lacoste. L'any següent torna a disputar les finals de París i Wimbledon, però en aquesta ocasió, el seu compatriota Lacoste es va venjar en ambdues finals, però en dobles masculins es van imposar conjuntament en ambdós torneigs. Havia participat per primera vegada en la Copa Davis l'any 1921, però la primera gesta important en aquesta competició la van realitzar el 1925 quan van derrotar l'equip australià i es van classificar per la final per primer cop. Malgrat perdre clarament davant l'equip estatunidenc en el marcador global (5−0), que portava cinc títols consecutius, en els partits individuals van posar contra les cordes als seus rivals.

En el 1926 va arribar a la final del campionat francès però fou superat per Lacoste. A Wimbledon es va endur el títol aprofitant l'absència de Lacoste i superant Henri Cochet en un dur partit de semifinals. A l'estiu es van trobar amb Lacoste en la final del US Championships, la primera final d'aquest campionat sense tennistes locals, però Lacoste el derrotà novament. La maduració de Cochet va completar el quartet de l'equip francès de Copa Davis que el va convertir en temible però encara no van poder completar la gesta i es van quedar a les portes del títol. Malgrat que l'especialista estatunidenc, Bill Tilden, va patir la primera derrota en aquest torneig, Borotra estava en baixa forma i no va complir amb les expectatives. En el 1927 nova aconseguir cap victòria en els torneigs importants i Cochet va adquirir més protagonisme dins l'equip francès de Copa Davis. Seguint amb la contínua evolució, finalment van vèncer l'equip estatunidenc trencant la seva hegemonia i iniciant la llegenda de l'equip francès. Borotra no va disputar cap partit individual però si el de dobles amb Jacques Brugnon.

Al 1928, la federació francesa fou convidada a participar en l'Australian Championships, i hi van enviar quatre representants, entre els quals s'hi trobaven Borotra i Brugnon. La gira va durar set mesos, dels quals dos en vaixell, i partits per Oceania, Àfrica i Amèrica del Sud. A Austràlia es va consagrar com el millor tennista, ja que va esdevenir el primer campió francès derrotant el jove Jack Crawford en semifinals i Jack Cummings en la final, amb Brugnon van guanyar el títol de dobles masculins, i junt a l'australiana Daphne Akhurst també el de dobles mixts. Al campionat francès, que s'estrenava en l'estadi Roland Garros, fou derrotat per Cochet en semifinals, i a Wimbledon fou superat per Tilden a quarts de final. Amb Brugnon van tornar a guanyar novament el dobles masculins a París. En la repetició de la final de la Copa Davis, França va retenir el títol i Borotra va col·laborar amb la victòria en dobles fent parella amb Cochet. En el 1929 fou finalista al campionat francès caient davant Lacoste, però es va imposar novament en els dobles masculins precisament amb Lacoste com a parella, que es va retirar just després d'aquest torneig. A Wimbledon també fou finalista però en aquest cop contra Cochet. En la Copa Davis es van enfrontar novament contra els Estats Units, Borotra va disputar en aquesta edició dos partits individuals i el doble, però només va aconseguir una victòria individual. L'equip francès va aconseguir el tercer títol consecutiu gràcies a les victòries individuals de Cochet.

En el 1930, Bill Tilden es va convertir en la seva bèstia negra, ja que el va eliminar en semifinals de Roland Garros, en semifinals de Wimbledon, i també en la final de la Copa Davis. En una repetició de la final anterior, França es va imposar en la final de la Copa Davis als Estats Units gràcies a una gran actuació de Cochet i la victòria final de Borotra contra George Lott. En el 1931, Borotra va superar els anys de sequera en conquerir el Roland Garros, el cinquè Grand Slam del seu palmarès, aprofitant la baixa de Cochet i que Tilden es va convertir al professionalisme. A Wimbledon es va tornar a quedar a semifinals superat en aquesta ocasió per Frank Shields. La baixa de Tilden va ser aprofitada per l'equip britànic per classificar-se per la final de la Copa Davis, però novament, Cochet va fer una nova demostració guanyant tots tres partits que va disputar per endur-se un nou títol. En la següent temporada (1932) no va aconseguir gaires bons resultats, només en el doble a Wimbledon va aconseguir un títol destacat. Tanmateix va sobresortir en la final de la Copa Davis, novament contra els Estats Units, guanyant els dos partits individuals enfront Ellsworth Vines i Wilmer Allison. Aquesta fou el sisè títol consecutiu de l'equip francès en la Copa Davis, i el darrer d'aquesta etapa gloriosa.

A partir del 1933, Borotra es dedicaria bàsicament a la categoria de dobles, i per exemple, en la final de la Copa Davis d'aquell any va guanyar el partit de dobles amb Brugnon, però l'equip britànic es va imposar en la final trencant hegemonia francesa dels darrers anys. També va guanyar el Roland Garros el 1934 amb Brugnon, i fou finalista les edicions de 1936 i 1939 amb Marcel Bernard i Brugnon. Borotra va seguir disputant la Copa Davis fins a l'any 1947, ja amb 49 anys, i fins i tot va guanyar el campionat britànic en pista coberta amb 51 anys.

Palmarès

[modifica]

Equips: 9 (6−3)

[modifica]
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 11 − 13 de setembre de 1925 Copa Davis, Filadèlfia, Estats Units Gespa Jacques Brugnon
René Lacoste
Bill Johnston
Vincent Richards
Bill Tilden
Richard N. Williams
0−5
Finalista 2. 9 − 11 de setembre de 1926 Copa Davis, Filadèlfia (2) Gespa Jacques Brugnon
Henri Cochet
René Lacoste
Bill Johnston
Vincent Richards
Bill Tilden
Richard N. Williams
1−4
Guanyador 1. 8 − 10 de setembre de 1927 Copa Davis, Filadèlfia Gespa Jacques Brugnon
Henri Cochet
René Lacoste
Frank Hunter
Bill Johnston
Bill Tilden
Richard N. Williams
3−2
Guanyador 2. 27 − 29 de juliol de 1928 Copa Davis, París, França (2) Terra batuda Jacques Brugnon
Henri Cochet
René Lacoste
John Hennessey
Frank Hunter
George Lott
Bill Tilden
4−1
Guanyador 3. 26 − 28 de juliol de 1929 Copa Davis, París (3) Terra batuda Christian Boussus
Jacques Brugnon
Henri Cochet
Wilmer Allison
George Lott
Bill Tilden
John Van Ryn
3−2
Guanyador 4. 25 − 27 de juliol de 1930 Copa Davis, París (4) Terra batuda Christian Boussus
Jacques Brugnon
Henri Cochet
Wilmer Allison
George Lott
Bill Tilden
John Van Ryn
4−1
Guanyador 5. 24 − 26 de juliol de 1931 Copa Davis, París (5) Terra batuda Christian Boussus
Jacques Brugnon
Henri Cochet
Bunny Austin
Patrick Hugues
Charles Kingsley
Fred Perry
3−2
Guanyador 6. 29 − 31 de juliol de 1932 Copa Davis, París (6) Terra batuda Christian Boussus
Jacques Brugnon
Henri Cochet
Wilmer Allison
Frank Shields
John Van Ryn
Ellsworth Vines
3−2
Finalista 3. 28 − 30 de juliol de 1933 Copa Davis, París (3) Terra batuda Jacques Brugnon
Henri Cochet
Andre Merlin
Bunny Austin
Patrick Hugues
Harry Lee
Fred Perry
2−3

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Aquest torneig seria posteriorment el torneig de Roland Garros però en aquells moments només estava obert a la participació de tennistes francesos. No fou fins al 1925 quan es permeté la participació de tennistes de qualsevol origen, i a ser considerat torneig del Grand Slam.

Enllaços externs

[modifica]
  • Jean Borotra a l'ATP (anglès)
  • Jean Borotra a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
  • Jean Borotra a la Copa Davis (anglès)