Jean Dauberval

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean Dauberval
Jean Dauberval -circa 1790.JPG
Biografia
Naixement 19 agost 1742
Montpeller (França)
Mort 14 febrer 1806 (63 anys)
Tours (França)
Activitat
Ocupació Ballarí de ballet, coreògraf, ballarí i mestre de dansa
Família
Cònjuge Mademoiselle Théodore
Pare Dauberval Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Jean Dauberval, nascut Jean Bercher (Montpeller, 19 d'agost de 1742 - Tours, 14 de febrer de 1806) fou un ballarí i mestre de ball francès.[1]

Fill d’un actor de comèdia segui al seu pare a Bordeus. El 1759 ja era coreògraf en el teatre Regio de Torí. El 1761 entrà en l'Òpera de París, de la que en fou nomenat mestre de ball dotze anys més tard. En aquest càrrec tingué infinitat d'alumnes entre ells a Charles-Louis Didelot,[2] Salvatore Viganò i Carlo Blasis. El 1762 era primer ballarí a Stuttgart i en el King's Theatre de Londres el 1763. El 1770 passà a danseur noble en l'Òpera. El 1774 el cridà Caterina II de Rússia malgrat que diverses intrigues de palau retardaren el viatge. La successió en l'Òpera de París, on Maria Antonieta havia imposat a Noverre, fou disputada entre Dauberval i Gardel. El 1781 al retirar-se Noverre, Duberval passà a ser director adjunt, al costat de Gardel. El 1783 va contraure matrimoni amb la ballarina Marie Madeleine Louise Catherine Crespé coneguda com a Mademoiselle Théodore, i amb ella marxà com a coreògraf a Londres al King's Theatre. De 1785 a 1791 creà a Bordeus alguns dels seus ballets més importants. Retornà a Londres on hi va romandre fins al 1796.

Dauberval fou un ballarí elegant, propens al caràcter mig, contrari als virtuosismes per si mateixos. Com a coreògraf fou de tendències noverianes, partidari del ballet d'acció, més inclinat vers els tons lleugers i realistes de la comèdia-ballet que vers el drama històric-mitològic. La fille mal gardée (1789) posa clarament de manifest aquesta tendència, i constitueix indubtablement la seva obra mestra, la més antiga i, malgrat tot, encara vigent en el repertori actual. Sobre l'esquema tresat pel propi Dauberval s'han realitzat diverses versions d'aquesta obra, a càrrec de Aumer a França, Petipà a Rússia, Mordkin i Nijinska a Amèrica, Ashton al Regne Unit per al Royal Ballet el 1960.

Amb Marie Allard compartí els honors i els èxits d'un cèlebre pas a dos.[3]

Va compondre diversos balls, entre els que hi figuren els titulats:

  • L'épreuve villageoise;
  • Le page inconstant;
  • La fille mal gardée;
  • Telemagne;
  • Le déserteur,
  • Les Jeux d'Eglé, totes elles desaparegudes.[4]

El 1860 el crític Ivor Guest publicà a Londres una exegesis vers La fille mal gardée.

Referències[modifica]

  1. «Jean Dauberval». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 setembre 2017].
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 972 (ISBN 84-239-4518-9)
  3. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 40 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2.ª part, pàg. 1630, (ISBN 84-239-4517-0)

Bibliografia[modifica]