Jean-François Millet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jean François Millet)
Infotaula de personaJean-François Millet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1814 Modifica el valor a Wikidata
Gréville-Hague (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barbizon (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChailly-en-Bière Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1837–1839) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barbizon
Le Havre
Cherbourg-en-Cotentin
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióllaurador (–1834), dibuixant projectista, fotògraf, gravador, pintor, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura de gènere i paisatge Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura del realisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThéophile Langlois de Chèvreville i Paul Delaroche Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLouis Auguste Albert Paul, Henri Rouart, Claude Bourgonnier i Amélie van Assche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCatherine Marie Joseph Lemaire (en) Tradueix
Pauline Virginie Ono-dit-Biot (en) Tradueix (1841–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie-Rosalie Millet (en) Tradueix
 ( Catherine Marie Joseph Lemaire (en) Tradueix)
Jean-François Millet (en) Tradueix
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
GermansPierre Millet (en) Tradueix i Jean-Baptiste Millet Modifica el valor a Wikidata
Premis
Discogs: 3872604 Find a Grave: 7139 Modifica el valor a Wikidata
Les espigoladores, obra de Millet

Jean-François Millet (Gruchy, La Hague (Normandia), 4 d'octubre del 1814 - Barbizon, 20 de gener del 1875) va ser un pintor realista i un dels fundadors de l'Escola de Barbizon, a la França rural. Va destacar per les seves escenes de camperols i grangers.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer al poble de Gruchy, però es va traslladar a París el 1839. Va rebre el seu ensenyament acadèmic amb Paul Dumouchel i amb Jérome Langlois a Cherbourg. Després del 1840, es va allunyar de l'estil de pintura oficial i va caure sota la influència d'Honoré Daumier, de qui va aprendre el sentit del contrast de llums i ombres, així com la construcció del cos humà, amb simplicitat de volums. El 1849 es va establir a Barbizon i va entrar en el cercle de l'escola que pren el nom d'aquesta localitat. Millet posseïa un profund sentit de la natura, igual que Théodore Rousseau; interpretava la natura, més que no pas reflectir-la, i comprenia les veus de la terra, els arbres o les senderes. Millet afirmava que sentia en la natura més del que els sentits li donaven. Millet i Rousseau prompte van intimar, i Rousseau, amb més recursos econòmics, ajudava el pobre Millet. Tots dos van morir a Barbizon amb pocs anys de diferència i estan enterrats a molt poca distància l'un de l'altre.

Obres destacades[modifica]

Entre les seves obres es destaquen «El garbellador» (1848, Musée du Louvre), «El dinar de recol·lectors» (1853, Museum of Fine Arts, Boston), «Les espigoleres» (1857), «L'Àngelus» (1857-59), ambdós al Musée du Louvre, i «L'home de l'aixada» (1862, Hillsborough, Califòrnia).[2]

Obra en museus[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jean-François Millet». Encyclopædia Britannica [Consulta: 28 juny 2017].
  2. ↑ «Jean-François Millet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Millet
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jean-François_Millet&oldid=32907702»