Jean Guéhenno

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean Guéhenno
Jean Guehenno plaque - 35-37 rue Pierre Nicole, Paris 5.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marcel Jules Marie Guéhenno Modifica el valor a Wikidata
25 març 1890 Modifica el valor a Wikidata
Fougères (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Seient 9 de l'Acadèmia Francesa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític literari, escriptor, autobiògraf, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLe Figaro Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnnie Guéhenno Modifica el valor a Wikidata
FillsJean-Marie Guéhenno Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jean Guéhenno (nascut Marcel-Jules-Marie Guéhenno, Fougères, 25 de març de 1890 - París, 22 de setembre de 1978) fou un escriptor i crític literari francès.[1]

Biografia[modifica]

Jean Guéhenno va néixer al barri de Bonabry a la ciutat de Fougères fill de Jean-Marie (sabater) i de Angélique Girou (cosidora de sabates). Per causa de la malaltia del seu pare va deixar l'escola a l'edat de 14 anys. A la mort del seu pare va entrar a treballar com a administratiu a la fàbrica Bordeau-Tréhu i va estudiar el batxillerat pel seu compte. El 1908 va obtenir una beca per fer el "Khâgne".[2][3] i el 1911 va ingressar a l'Escola Normal Superior a París.

Primera Guerra Mundial[modifica]

El 1914 va incorporar-se al 77è Regiment d'Infanteria i el 15 de març de 1915 va ser ferit de gravetat i li va ser concedida la Creu de Guerra. Va refusar ser declarat exempt i va treballar al departament de censura postal de Lió i posteriorment (1917) va ser nomenat director de l'escola d'un hospital per cecs víctimes de la guerra.[2]

1918-1940[modifica]

De 1919 a 1927 Guéhenno va desenvolupar una doble activitat, com a professor a Douai, a Lille i a París, alhora que com escriptor i crític literàri col·laborava amb publicacions com "Revue de Paris", "La Grande Revue", "La Nouvelle Revue française", fins que va dirigir (1929-1936) la revista "Europe" creada pels amics de Romain Rolland.[2]

Segona Guerra Mundial[modifica]

Durant el període d'ocupació de França es va comprometre amb la Resistència intel·lectual, com a membre fundador del Comité Nacional d'Escriptors i del grup de Lletres Franceses al costat de Jean Paulhan, Jacques Decour, Jean Blanzat i Édith Thomas.

En aquest període comença la seva dedicació a l'obra i biografia de Jean-Jacques Rousseau,amb obres com "Jean Jacques en marge des Confessions" , "Jean-Jacques, grandeur et misère d'un esprit" o "Jean-Jacques, histoire d'une conscience".[1] També va escriure un assaig sobre l'historiador Jules Michelet, "L'Évangile éternel".[4]

Sota el pseudònim de Cévennes, va publicar "Dans la prison" editada per Editions de Minuit de forma clandestina. El 1943 el Govern de Vichy el va degradar a donar classes de quart curs a l'escola Buffon.

1944-1978[modifica]

A l'endemà de l'alliberament de França, el govern provisional li va encarregar l'organització de la Direcció de Cultura popular i dels Moviments de Joventut. Nomenat Inspector general d'Educació nacional, va viatjar per Africa, Amèrica del nord i del sud. Aquesta viatges van aparèixer com a cròniques a publicacions com "Le Figaro " i "Le Monde"

El 1962 el van elegir membre de l'Acadèmia Francesa.

Obra[modifica]

Com a autor, una part significativa de la seva obra és autobiogràfica, com "Journal d'un homme de quarante ans" (1934) o "Aventures de l'esprit" (1954).[4]

  • 1927: L'Évangile éternel, Étude sur Michelet (Éditions Grasset|Grasset)
  • 1928: Caliban parle (Grasset), traduït al català per Salvador Sarrà i Serravinyals i editat per les Publicacions La Fona, de Sabadell, el 1933.
  • 1931: Conversion à l'humain (Grasset)
  • 1931: Simon Mondzain (Nouvelle Revue française)
  • 1934: Journal d'un homme de 40 ans (Grasset)
  • 1936: Jeunesse de la France (Grasset)
  • 1939: Voltaire, Bernard Palissy, Renan (en col·laboració) (Gallimard)
  • 1939: Journal d'une “Révolution” 1937-1938 (Grasset)
  • 1939: Hommage à Dabit (en col·laboració) (Nouvelle Revue française)
  • 1944: Dans la prison (amb el pseudònim de Cévennes) (Minuit)
  • 1945: L'Université dans la Résistance et dans la France nouvelle (Office français d'édition)
  • 1946: La France dans le monde (La Liberté)
  • 1947: Journal des années noires (1940-1944) (Gallimard)
  • 1948: Jean-Jacques en marge des “Confessions”. T.I. 1712-1750 (Grasset)
  • 1949: La part de la France (Le Mont-Blanc)
  • 1950: Jean-Jacques en marge des “Confessions”. T.II. 1750-1758 (Grasset)
  • 1952: Voyages: tournée américaine, tournée africaine (Gallimard)
  • 1952: Jean-Jacques en marge des “Confessions”. T.III. 1758-1778 (Gallimard)
  • 1954: Aventures de l'esprit (Gallimard)
  • 1954: La France et les Noirs (Gallimard)
  • 1957: La foi difficile (Grasset)
  • 1959: Sur le chemin des hommes (Grasset)
  • 1961: Changer la vie, Mon enfance et ma jeunesse (Grasset)
  • 1964: Ce que je crois (Grasset)
  • 1968: La mort des autres (Grasset)
  • 1969: Caliban et Prospero (Gallimard)
  • 1971: Carnets du vieil écrivain (Grasset)
  • 1977: Dernières lumières, derniers plaisirs (Grasset)
  • 1979: Entre le passé et l'avenir, textos recopilats Annie Guéhenno (Grasset)
  • 2008: La Jeunesse morte, única novel·la de Guéhenno, escrita entre desembre de 1917 i octubre de 1920, publicació pòstuma (Claire Paulhan)

Premis literaris[modifica]

  • 1953: Prix des Ambassadeurs
  • 1955: Grand Prix de la Ville de Paris
  • 1960: Premi "Ève Delacroix"
  • 1961: Premi "Littérature pour la Jeunesse"
  • 1973: Premi Mondial Cino del Duca

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jean GUÉHENNO» (en francès). les immortels. Académie française. [Consulta: 27 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Bachelier, Patrick. «Portrait» (en francès). [Consulta: març 2019].
  3. Khâgne es la paraula en argot estudiantil, que a França indica una de les quatre branques de les classes preparatòries per entrar a Escola Normal Superior.
  4. 4,0 4,1 Compagnon, Antoine «Guéhenno, Jean (1890-1978)» (en francès). Dictionnaire de la Litérature française du XXè siècle, 2016, pàg. 1478.