Jean Haust

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJean Haust
Jean Haust (1868-1946).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 10 de febrer de 1868
Verviers
Mort 24 de novembre de 1946 (78 anys)
Alma mater Universitat de Lieja
Activitat professional
Camp de treball Lingüística, filologia romànica, való i dialectologia
Ocupació Professor d'universitat i professor d'institut
Obra
Obres destacades Dictionnaire Liégeois
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Jean Haust (nascut el 10 de febrer del 1868 a Verviers i mort el 24 de novembre del 1946) és un lingüista belga i militant del moviment való. Va ser professor a la Universitat de Lieja i autor d'un diccionari de la llengua valona de la regió de Lieja.[1]

Jean Haust va néixer a una família modesta del país való. Malgrat la mort prematura de son pare va poder continuar la seva educació a l'escola de mestres associada a la Universitat de Lieja on va adquirir el títol d'agregat de filologia clàssica.

Frontis del diccionari de la llengua valona (1933)

El 1882 va esdevenir professor de llatí a l'Ateneu de Lieja,[2] on va ensenyar durant trenta anys. El mateix any, va començar la publicació d'un primer volum d'un estudi sobre la fonètica i la morfologia de les llengües liegeses. Va establir des d'aleshores el seu mètode d'observació meticulosa del terreny. El 1897, la Société liégeoise de littérature wallonne (en català: Societat liegesa de literatura valona) va elegir-lo com membre. Més tard, va esdevenir-ne el secretari, fins que el 1927 va deixar-la per raons de desavinença. Des del 1913 va col·laborar a la creació del Museu de la vida valona a Lieja.[3]

El 18 d'agost de 1920, el polític socialista Jules Destrée va proposar al rei dels belgues Albert I de nomenar-lo a la nova Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique, del qual va ser membre del 1920 al 1946. Al mateix any va crear el primer curs de llengua i literatura valones a la Universitat de Lieja. El 1932 va esdevenir catedràtic a la mateixa universitat.[1]

Va ser membre de la Comissió reial de toponímia i de dialectologia i de la Comissió municipal de la història de l'antic país de Lieja. Des de 1921 va començar el seu magnum opus: un atles lingüístic de Valònia.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Haust Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Les Parlers du nord et du sud-est de la province de Liège a Mélanges wallons offerts à Maurice Wilmotte, 1920. 
  • Étymologies wallonnes et françaises, 1923.  premi Volney de l'Institut de França
  • Le Toponyme ardennais fa (fè, fwè). Académie royale de langue et de littérature françaises, 1937. 
  • Édition critique d'un Médicinaire liégeois du XIIIe siècle et d'un Médicinaire namurois du XVe siècle. 1941. 
  • La Houillerie liégeoise: vocabulaire philologique et technologique de l'usage moderne dans le bassin de Seraing-Jemeppe-Flémalle, 1925-1926.  (La mina de carbó liegesa: lèxic filològic i tecnològic de l'usatge modern a la conca de Seraing-Jemeppe-Flémalle)
  • Tríptic dedicat al való de Lieja:
    • Dictionnaire des rimes, 1927. 
    • Dictionnaire liégeois, il·lustrat de 735 dibuixos establerts per J.M. Remouchamps, director del Museu de la vida valona i dissenyats per Maurice Salme. Lieja: Vaillant-Carmanne, 1929-1933.  (Diccionari liegès)
    • Dictionnaire français-liégeois, pòstum, 1948.  (Diccionari francès-liegès)

Enllaç extern[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jean Haust» (Fitxa biogràfica) (en francès). Reial acadèmia de la llengua i literatura francesa de Bèlgica.
  2. A Bèlgica «ateneu» és un establiment d'ensenyament secundari de 12 a 18 anys
  3. Musée de la vie wallonne. Musée de la vie wallonne: 100 ans (dossier de presse) (en francès), 2013, p. 6.