Jean Haust

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJean Haust
Jean Haust (1868-1946).jpg
Biografia
Naixement 10 febrer 1868
Verviers
Mort 24 novembre 1946 (78 anys)
Lloc d'enterrament Q2972559 Tradueix
Educació Universitat de Lieja
Activitat
Camp de treball Lingüística, filologia romànica, való i dialectologia
Ocupació Professor d'universitat i professor d'institut
Obra
Obres destacables Dictionnaire Liégeois
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Jean Haust (nascut el 10 de febrer del 1868 a Verviers i mort el 24 de novembre del 1946) és un lingüista belga i militant del moviment való. Va ser professor a la Universitat de Lieja i autor d'un diccionari de la llengua valona de la regió de Lieja.[1]

Jean Haust va néixer a una família modesta del país való. Malgrat la mort prematura de son pare va poder continuar la seva educació a l'escola de mestres associada a la Universitat de Lieja on va adquirir el títol d'agregat de filologia clàssica.

Frontis del diccionari de la llengua valona (1933)

El 1882 va esdevenir professor de llatí a l'Ateneu de Lieja,[2] on va ensenyar durant trenta anys. El mateix any, va començar la publicació d'un primer volum d'un estudi sobre la fonètica i la morfologia de les llengües liegeses. Va establir des d'aleshores el seu mètode d'observació meticulosa del terreny. El 1897, la Société liégeoise de littérature wallonne (en català: Societat liegesa de literatura valona) va elegir-lo com membre. Més tard, va esdevenir-ne el secretari, fins que el 1927 va deixar-la per raons de desavinença. Des del 1913 va col·laborar a la creació del Museu de la vida valona a Lieja.[3]

El 18 d'agost de 1920, el polític socialista Jules Destrée va proposar al rei dels belgues Albert I de nomenar-lo a la nova Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique, del qual va ser membre del 1920 al 1946. Al mateix any va crear el primer curs de llengua i literatura valones a la Universitat de Lieja. El 1932 va esdevenir catedràtic a la mateixa universitat.[1]

Va ser membre de la Comissió reial de toponímia i de dialectologia i de la Comissió municipal de la història de l'antic país de Lieja. Des de 1921 va començar el seu magnum opus: un atles lingüístic de Valònia.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Haust Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Les Parlers du nord et du sud-est de la province de Liège a Mélanges wallons offerts à Maurice Wilmotte, 1920. 
  • Étymologies wallonnes et françaises, 1923.  premi Volney de l'Institut de França
  • Le Toponyme ardennais fa (fè, fwè). Académie royale de langue et de littérature françaises, 1937. 
  • Édition critique d'un Médicinaire liégeois du XIIIe siècle et d'un Médicinaire namurois du XVe siècle. Académie royale de langue et de littérature françaises, 1941. 
  • La Houillerie liégeoise: vocabulaire philologique et technologique de l'usage moderne dans le bassin de Seraing-Jemeppe-Flémalle, 1925-1926.  (La mina de carbó liegesa: lèxic filològic i tecnològic de l'usatge modern a la conca de Seraing-Jemeppe-Flémalle)
  • Tríptic dedicat al való de Lieja:
    • Dictionnaire des rimes, 1927. 
    • Dictionnaire liégeois, il·lustrat de 735 dibuixos establerts per J.M. Remouchamps, director del Museu de la vida valona i dissenyats per Maurice Salme. Lieja: Vaillant-Carmanne, 1929-1933.  (Diccionari liegès)
    • Dictionnaire français-liégeois, pòstum, 1948.  (Diccionari francès-liegès)

Enllaç extern[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jean Haust» (Fitxa biogràfica) (en francès). Reial acadèmia de la llengua i literatura francesa de Bèlgica.
  2. A Bèlgica «ateneu» és un establiment d'ensenyament secundari de 12 a 18 anys
  3. Musée de la vie wallonne. Musée de la vie wallonne: 100 ans (dossier de presse) (en francès), 2013, p. 6.