Jean Picard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean Picard

Probable retrat de Picard per Henri Testelin, fragment d'un quadre conservat a Versailles
Biografia
Naixement(fr) Jean-Felix Picard Modifica el valor a Wikidata
21 juliol 1620 Modifica el valor a Wikidata
La Flèche Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1682 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióPrytanée National Militaire Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perMesura del radi de la Terra
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia, Geodesia
OcupadorCollège de France Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsPierre Gassendi Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en

Jean Picard (La Flèche, Sarthe, 21 de juliol de 1620 - París, 12 de juliol de 1682)[1] va ser un astrònom francès del segle XVII conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de la Terra.

Vida[modifica]

Existeix força incertesa sobre la biografia de Picard.[2] Es coneix, perquè ho diu ell mateix en un llibre, que va néixer a La Flèche; la data del seu naixement (o del seu baptisme) la coneixem pel testimoni indirecte de l'astrònom J.J. Lefrançois de Lalande, un segle posterior.

Sembla que va ser fill d'un llibreter del mateix nom, Jean Picard, que tenia una (o potser més) botiga a la porta del cèlebre col·legi jesuïta de La Flèche,[2] que any abans havia tingut com alumnes Descartes i Mersenne i al que assistirà el mateix Picard. No és difícil suposar que, amb els llibres a casa i l'educació dels jesuïtes, la formació de Picard fos acurada.

El 1645 el trobem a París, on és deixeble de Gassendi, probablement assistint a les seves classes del Collège de France que eren públiques i gratuïtes i convencent-lo que tenia les habilitats suficients per a ser el seu assistent en el camp de l'astronomia.[3] Junts faran les observacions de l'eclipsi solar de 21 d'agost de 1645 i d'altres observacions astronòmiques en els anys següents.

Tot i que els seus contemporanis es refereixen a ell com Abbé Picard, tampoc és segur que hagués professat en la jerarquia eclesiàstica.[4]

La resta del que es coneix de la seva vida és força fragmentari: se sap que el 1665-1666 s'està a París on fa observacions astronòmiques amb Adrien Auzout,[5] que entre 1661 i 1671 va fer observacions per descobrir les taques del Sol,[6] que va ser un dels membres fundadors de l'Academie Royale des Sciences de Paris,[7] que va viatjar a Dinamarca per conèixer de primera mà l'observatori d'Uraniborg on Tycho Brahe havia fet observacions astronómiques en el segle anterior i on va conèixer Ole Rømer amb qui va tornar a París; però no existeix una biografia sistemàtica del personatge.[8]

Obra[modifica]

Piràmide de Juvisy-sur-Orge que assenyala una de les extremitats de la base geodèsica utilitzada per Picard per a calcular el diàmetre de La Terra. L'altra es troba a Villejuif.

Picard va publicar el 1671 la seva obra més important: Mesure de la terre en la que explica els procediments geodèsic emprats en al càlcul del radi de la Terra, mitjançant una sèrie de triangulacions entre Amiens i París. Amb el seu procediment es podia calcular amb prou precisió la longitud d'un arc d'un minut d'un meridià terrestre i, a partir d'aquesta dada, era senzill calcular el radi de l'esfera terrestre. Picard va obtenir un resultat pel minut d'arc de 57.060 toeses (111.210 metres)[9] que correspondrien a un radi de la Terra de 6.329 km quan el radi acceptat avui en dia és de 6.357 km. Una precisió molt considerable, tenint en compte l'època i els instruments que es feien servir.

Aquesta mesura va significar notables avenços en la cartografia i va permetre que Newton pogués confirmar els principis de la Gravitació universal. També va introduir la idea d'un sistema mètric basat en una longitud "natural" i dividit en forma decimal, sistema que no es va instaurar fins un segle més tard.

El 1684 va publicar un altre llibre Traité du nivellement avee une relation de quelques nivellements faits par ordre du roy et un abregé de la Mesure de la Terre que incloïa material addicional del seu deixeble Philippe de la Hire.

A més d'aquests dos llibres, va publicar unes quantes memòries als compendis de l'Acadèmia de Ciències (alguns d'ells de forma pòstuma a partir dels seus manuscrits): Recueil de plusieurs traitez de mathematiques (1676), Divers ouvrages de mathématiques et de physique (1693), etc.

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Picard, Jean». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 127. ISBN 8429270043. 
  2. 2,0 2,1 Olmsted, pàgina 213.
  3. Sturdy, pàgines 124-125.
  4. Olmsted, pàgina 216.
  5. Olmsted, pàgina 219.
  6. Olmsted, pàgina 220.
  7. Sturdy, pàgina 78.
  8. Sturdy, pàgina 125.
  9. Smith, pàgina 17.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Picard
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean Picard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Taton, Juliette i Reneé. «Picard, Jean»., Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. (Consultat 26 d'abril de 2014).
  • «Picard, Jean»., The Galileo Project, Richard Westfall.
  • Biografia de Jean Picard Arxivat 2009-03-30 a Wayback Machine.