Jean Ranc
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
28 gener 1674 Montpeller |
| Mort |
1r juliol 1735 (61 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor |
| Gènere artístic | Pintura d'història |
| Professors | Antoine Ranc |
| Obra | |
|
Obres destacables | |
 | |
Jean Ranc (Montpeller, 1674, Madrid, 1735) va ser un pintor francès.[1]
Inicià els seus estudis en el taller del seu pare Antoine Ranc. El 1697 marxà a París i es convertí en deixeble, i posteriorment col·laborador, de Hyacinthe Rigaud. El 1703 ingressà a l'Acadèmia Reial de Pintura i d'Escultura, especialitzant-se en el retrat a partir de 1707. Gràcies a la seva relació amb Rigaud va poder realitzar diversos retrats de la família reial francesa, entre ells a Lluís XV. Ran d'aquest fet i gràcies al seu talent va aconseguir molts encàrrecs de la noblesa i va realitzar obres inspirades en l'Antiguitat clàssica.[2]
El 1722 va ser reclamat per Felip V d'Espanya i des de 1725 es convertí en el pintor de cambra de la família reial espanyola; aportà el retrat ampul·lós i artificiós francès a la cort. Moltes de les seves obres destacades quedaren en la col·lecció reial espanyola per a després passar a ser conservades al Museu del Prado.[1]
Galeria d'imatges[modifica]
El pintor François Verdier (1703)
Diana (1715)
Retrat de Lluís XV (1718)
Felip V a cavall (1723)
La família de Felip V (1723)
Retrat de Lluís I (1724)
Retrat de Carles III, nen (ca. 1724)
Maria Anna Victòria de Borbó (ca. 1725)
Retrat de l'Infant Felip de Borbó i Farnese (ca. 1725)
La gossa Liceta (ca. 1725)
Maria Bàrbara de Bragança (ca. 1729)
Ferran VI com príncep d'Astúries (1731)
Vertumne & Pomone, Musée Fabre, Montpeller
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Ranc |
