Jean Bilhères de Lagraulas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jean de Bilhères)
Infotaula de personaJean Bilhères de Lagraulas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1434 Modifica el valor a Wikidata
Gascunya Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1499 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
14 febrer 1498 – 6 agost 1499
← Jean de MontchenuClaude de Tournon →
Administrador apostòlic
26 octubre 1496 – 23 gener 1497
← Antoine de PompadourJean Marre →
Cardenal prevere Santa Sabina
23 setembre 1493 – 6 agost 1499
← Joan de NàpolsDiego Hurtado de Mendoza y Quiñones →
Bisbe de Lombèrs
5 juliol 1473 – 4 agost 1499
← Sancho GarciaDenis de Villiers →
Abat abadia de Sant Denís
té el rol: abat comendatari
1473 – 1499
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Jean Bilhères de Lagraulas (Gascunya, 1434 - Roma, 6 d'agost de 1499) fou un cardenal i bisbe benedictí francès.

Biografia[modifica]

El 1473 esdevingué abat de Saint-Michel de Peçan, al territori de la diòcesi d'Auch. Després de la mort del comte Joan V d'Armanyac, el rei Lluís XI el va enviar a Armagnac per persuadir les poblacions del comtat d'Aura de romandre com a territori del Regne de França i no del d'Aragó, empresa que va aconseguir amb èxit. Per això va ser compensat amb el nomenament com a bisbe de Lombèrs i el 1474 va ser nomenat abat de abat de Sant Denís.

Després esdevingué ambaixador de Lluís XI de França davant Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella, després del rei Carles VIII, primer a Alemanya i després a Roma.

El 1491 fou nomenat bisbe coadjutor de Saintes. Després va rebre els nomenaments com a abat comendatari de Saint-Martin de Nevers, de Saint Denis, de Tournous i de Mas-Garnier.

En el consistori del 20 de setembre de 1493, el papa Alexandre VI el va nomenar cardenal, nomenant-lo cardenal prevere de Santa Sabina.

El febrer de 1498 va esdevenir administrador apostòlic in commendam de la diòcesi de Viviers.

Va ser qui va encarregar la famosa escultura de la Pietat a l'aleshores Miquel Àngel Buonarroti, de vint-i-tres anys, destinada a la capella de Santa Petronilla de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Actualment l'escultura es troba en una capella diferent de la mateixa basílica.

Bibliografia[modifica]