Jehan Alain

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJehan Alain
Jehan Alain 1938.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 3 de febrer de 1911
Saint-Germain-en-Laye França
Mort 20 de juny de 1940(1940-06-20) (als 29 anys)
Camp de Batalla durant la Segona Guerra Mundial
Nacionalitat França França
Activitat professional
Ocupació Compositor, organista
Moviment Música clàssica
Mestres Paul Dukas
Instrument Orgue
Dades familiars
Pare Albert Alain
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jehan Alain (Saint-Germain-en-Laye, 3 de febrer de 1911 - camp de batalla, durant la Segona Guerra Mundial als voltants de Saumur, 20 de juny de 1940) fou un compositor i organista francès.

Fill d'Albert Alain i germà de Olivier Alain, també compositor i organista, i de Marie Claire Alain, organista i pedagoga,[1] estudià en el Conservatori Nacional Superior de París, on fou deixeble de Caussade, Dukas, Roger-Ducasse i Dupré. Fou organista de Maisons-Lafytte. Era un improvisador formidable i de poderosa fantasia. En aquest sentit pot ser considerat, al costat de Messiaen, Litaize, Langlé i Grunenwlad, com a un dels darrers successors de l'escola d'orgue francesa de Tournemire i Dupré. Com a compositor la seva obra destaca, encara dintre del grup heterogeni d'Independents, per una llibertat absoluta i una tècnica sorprenent que el fan del tot inclassificable. En realitat, podria ser considerat com a romàntic i expressionista, tot i que la seva exuberància, sensibilitat, fantasia, la seva vacil·lació juvenil i curiositat encara no canalitzada, el seu saber tècnic i la recerca d'una forma –encara que adequada a cada obra-, no permeten d'encasellar-lo entre els romàntics. A més, és fill espiritual de Fauré, Debussy i Ravel, en els quals sempre s'imposa la proporció i la mesura. També se li podrien reconèixer influències –encara que relatives- de Franck, Tournemire, Dupré i del mateix Messiaen.

Tècnicament, escriu amb una mobilitat rítmica, que és solament fruit de la seva exacerbada sensibilitat, i sense tonalitat ni modalitat, ni tan sols atonalitat reconegudes. Tot això el fa representar com un cas a part en la història de la música francesa. A més, místic d'inspiració eminentment cristiana i somniador, s'aparta decididament del sentit burocràtic o artesà que caracteritza a molts dels Independents francesos. Per la seva curta vida, la seva obra, el seu instrument predilecte i el seu sentit místic, ofereix un curiós paral·lel amb un altre compatriota seu: Nicolás de Grigny (1671-1703), autor d'un únic llibre d'obres per a orgue, de vàlua incomparable. És autor d'uns Corals, Variacions sobre un tema de Janequin, Lletanies, Tres danses, El jardí suspès, Climat i Aria, per a orgue, a més de la transcripció de les obres de François Campion, una Suite Monòdica, per a piano, i diverses peces corals: Misses, diversos Motets, un Ofici de Completes, Te lucis ante terminum i una Prière pour nous autres charnels.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jones, Barry. Dictionary of World Biography: Fourth edition. ANU Press, 5 de maig de 2017, p. 10. ISBN 978-1-76046-126-3. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jehan Alain Modifica l'enllaç a Wikidata