Jeni-Kale

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Jeni-Kale
Imatge
Nom en la llengua original(crh) Yeñi Qale Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusRuïnes de castell i bé patrimonial cultural d'Ucraïna Modifica el valor a Wikidata
Construcció1699 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície6,1 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaKertx Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 21′ 03″ N, 36° 36′ 17″ E / 45.3508°N,36.6048°E / 45.3508; 36.6048
Architectural Heritage of National Importance of Ukraine (en) Tradueix
Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia
Jeni-kale. Torre del sud-oest.
Jeni-kale. El Mur del nord.

Jeni-Kale (turc Yenikale; ucraïnes Єні-Кале; rus Ени-Кале; tàtar Yeñi Qale, també pronunciat com Jenikale i Eni-Kale) és una fortalesa construïda pels turcs otomans el 1699–1706 i situada a la part nord-est de Kertx, Rússia, llavors Kanat de Crimea.

El nom Jenikale significa Nova Fortalesa en turc (yeni o jeni - nou, kale - fortalesa). La fortalesa va ser construïda sota la direcció de Goloppo, un italià convertit a l'islam. Diversos enginyers francesos també van participar en la construcció.

Jeni-Kale estava armada amb potents canons i va prendre un lloc estratègic important a la costa de l'estret de Kertx. La zona de la fortalesa ocupava una àrea de 25.000 m² i va tenir dos polvorins, arsenal, dipòsit d'aigua, cases d'estada, hammans (banys públics) i mesquita. La seva finalitat era protegir el port de Kertx i constituir un contrapès a la fortalesa d'Azov ja en mans dels russos des de 1699 (Rússia la va conservar els següents 17 anys)

Durant la guerra russo-turca del 1768–1774, le tropes russes van envair Crimea a l'estiu del 1771. Encara que havien arribat reforços a Jeni-Kale el governador otomà va decidir evacuar la fortalesa i Jeni-Kale i Kertx van caure en mans dels russos sense resistència. El general Nikolay Borzov va entrar a la fortalesa el 21 de juny del 1771.[1] i el comandant otomà Abaza Muhammad Pasha va fugir cap a Sinope; el sultà el va condemnar a mort. Al final de la guerra el tractat de Küçük Kaynarca (1774) va concedir Kertx i Jeni-Kale a Rússia i la fortalesa fou part després de la municipalitat de Kertx-Jeni-kale al govern de Taurida.

Notes[modifica]

  1. «Крепость Ени-Кале». Керчь - это мой город.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeni-Kale