Capriati va aprendre a jugar al tennis des de molt petita, ja que el seu pare Stephano li va fer les primeres classes. Actualment, ell és el seu entrenador. Quan era més jove, va ser entrenada per Chris Evert. Es va convertir en professional el 5 de març de 1990, als 13 anys, en el seu debut en el WTA Tour de Boca Ratón. Es va convertir en la jugadora professional més jove en jugar una final (13 anys i onze mesos).
Va derrotar 4 jugadores cap de sèrie, entre elles la número 10 del món Helena Suková.
El 9 d'abril de 1990 va debutar en el rànquing WTA en el lloc número 25. Més tard, aquell mateix any, es va convertir en la semifinalista més jove en el Roland Garros, amb 14 anys i 2 mesos, perdent davant de Monica Seles. Això la va posicionar dins del top 20 de la WTA. En el torneig de Wimbledon d'aquell any, es va convertir en la dona més jove de tots els caps de sèrie. Era cap de sèrie número 12. Va guanyar el seu primer títol a Puerto Rico, derrotant a Zina Garrison a la final i convertint-se en la quarta jugadora més jove en guanyar un títol. Això la va deixar dins del top 10 del WTA, sent la dona més jove en ser dins de les 10 primeres posicions a l'edat de 14 anys i 235 dies. Aquell mateix any, va jugar amb la número 1 Steffi Graf un partit de tres sets i va acabar la temporada al lloc número 8 del món.
El 1991 va arribar a la segona semifinal de Grand Slam de forma consecutiva amb 15 anys i 95 dies, convertint-se en la semifinalista més jove de Wimbledon derrotant Martina Navratilova en els quarts de final. Va vèncer a la número u del món Monica Seles aquell any i també va defensar el campionat contra Gabriela Sabatini en l'Obert dels Estats Units. El 1992 va arribar a 3 quarts de final a Grand Slam. Va guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, derrotant Steffi Graf en el partit per la medalla d'or.
Després d'algunes derrotes decebedores el 1993, Capriati va agafar-se un descans de les competicions per concentrar-se en la seva educació universitària, i després es va veure embolicada en una sèrie de problemes personals i legals. Descoberta per robar en una botiga el desembre de 1993, Capriati també va ser arrestada per possessió de marihuana el maig de 1994. Va retornar a les competicions de tennis el novembre d'aquell any, però va jugar només un partit, que va perdre per a novament deixar de jugar, però aquesta vegada durant quinze mesos. Va baixar del top 10 el gener de 1994 i no va jugar en el WTA tour el 1995. Va tornar a les competicions el 1996, i encara que va tenir un començament dubitatiu, finalment va guanyar el títol en individuals de Luxemburg el 25 de setembre de 2000.
El 2001 va començar un reeixit retorn, guanyant l'Obert d'Austràlia i l'Obert de França i va defensar amb èxit a l'any següent el títol obtingut a Austràlia. Capriati va perdre el seu primer partit defensant el títol de l'Obert d'Austràlia. Tanmateix, va guanyar el títol en individuals a New Haven, Connecticut el 18 d'agost d'aquell mateix any, culminant l'any al top 10 del WTA per sisena vegada.
Va guanyar 42 de 60 partits jugats, guanyant al voltant de 2 milions de dòlars en premis.
En el 2003 tenia 14 títols individuals guanyats i un doble al costat de Monica Seles, obtingut l'any 1991 en l'Obert d'Itàlia. Va ser número u en certs períodes de 2001 i 2002. El gener de 2004, es va retirar de l'Obert d'Austràlia a causa d'un problema a la seva esquena. L'agost, es va veure forçada a abandonar l'equip de tennis dels Estats Units per als Jocs Olímpics per una lesió a un tendó i va ser reemplaçada per Lisa Raymond. El setembre, en l'Obert dels Estats Units, va ser derrotada una vegada més.
El 15 d'abril de 2012 va ser ingressada al Saló de la Fama del Tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.[2]
Barcelona 1992
Martina Hingis
Kim Clijsters
San Juan
Zina Garrison
Mónica Seles
Toronto
Katerina Maleeva
Jocs Olímpics
Steffi Graf
Sydney
Estrasburg
Elena Likhovtseva
Luxemburg
Roma
Elna Reinach
Gabriela Sabatini
Jana Novotná
Torneig de Eastbourne, Regne Unit
