Jennifer Capriati

Jennifer Capriati

Biografia
Naixement	(en) Jennifer Marie Capriati 29 març 1976 (44 anys) Nova York
Dades personals
Alçada	170 cm
Lateralitat	Dretana
Activitat
Ocupació	Tennista
Activitat	5 març 1990  –  2004
Patrimoni net estimat	10.206.639 $
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual tennis dobles
Mà de joc	dretana i revés a dues mans
Entrenador principal	Harold Solomon
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 430–176   14 1 (2001) Tennis dobles 66–50 1 28 (1992) Hall of fame Fitxa HOF WTA Info WTA
Trajectòria   Equip Competició - United States Wightman Cup team (en) - United States Fed Cup team (en)
Participà en
1992	Jocs Olímpics d'estiu de 1992
1992	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Individual femení  (medalla d'or olímpica)
Família
Parella	Xavier Malisse
Premis (2002)  Laureus World Sports Award for Sportswoman of the Year (en) (2002)  Best Comeback Athlete ESPY Award (en) (2001)  Laureus World Sports Award for Comeback of the Year (en)  International Tennis Hall of Fame

Jennifer Marie Capriati (Long Island, Nova York, 29 de març de 1976) és una exjugadora de tennis professional de nacionalitat estatunidenca. Actualment resideix a Wesley Chapel, Florida.

Capriati va aprendre a jugar al tennis des de molt petita, ja que el seu pare Stephano li va fer les primeres classes. Actualment, ell és el seu entrenador. Quan era més jove, va ser entrenada per Chris Evert. Es va convertir en professional el 5 de març de 1990, als 13 anys, en el seu debut en el WTA Tour de Boca Ratón. Va ser la jugadora professional més jove en jugar una final (13 anys i onze mesos).

Va derrotar quatre jugadores cap de sèrie, entre les quals la número 10 del món, Helena Suková.

El 9 d'abril de 1990 va debutar en el rànquing WTA en el lloc número 25. Més tard, aquell mateix any, es va convertir en la semifinalista més jove en el Roland Garros, amb 14 anys i 2 mesos, perdent davant de Monica Seles. Això la va posicionar dins del top 20 de la WTA. En el torneig de Wimbledon d'aquell any, va ser la dona més jove de tots els caps de sèrie. Era cap de sèrie número 12. Va guanyar el seu primer títol a Puerto Rico, derrotant Zina Garrison a la final i convertint-se en la quarta jugadora més jove a guanyar un títol. Això la va deixar dins del top 10 del WTA, sent altre cop la dona més jove dins de les 10 primeres posicions a l'edat de 14 anys i 235 dies. Aquell mateix any, va jugar amb la número 1 Steffi Graf un partit de tres sets i va acabar la temporada al lloc número 8 del món.

El 1991 va arribar a la segona semifinal de Grand Slam de forma consecutiva amb 15 anys i 95 dies, esdevenint la semifinalista més jove de Wimbledon i derrotant Martina Navratilova en els quarts de final. Va vèncer a la número u del món, Monica Seles, aquell any i també va defensar el campionat contra Gabriela Sabatini en l'Obert dels Estats Units. El 1992 va arribar a 3 quarts de final a Grand Slam. Va guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, derrotant Steffi Graf en el partit per la medalla d'or.

Després d'algunes derrotes decebedores el 1993, Capriati va agafar-se un descans de les competicions per concentrar-se en la seva educació universitària, i després es va veure embolicada en una sèrie de problemes personals i legals. Descoberta per robar en una botiga el desembre de 1993, Capriati també va ser arrestada per possessió de marihuana el maig de 1994. Va retornar a les competicions de tennis el novembre d'aquell any, però va jugar només un partit, que va perdre. Novament va deixar de jugar, però aquesta vegada durant quinze mesos. Va baixar del top 10 el gener de 1994 i no va jugar en el WTA tour el 1995. Va tornar a les competicions el 1996, i encara que va tenir un començament dubitatiu, finalment va guanyar el títol en individuals de Luxemburg el 25 de setembre de 2000.

El 2001 va començar un reeixit retorn, guanyant l'Obert d'Austràlia i l'Obert de França i va defensar amb èxit a l'any següent el títol obtingut a Austràlia. Capriati va perdre el seu primer partit defensant el títol de l'Obert d'Austràlia. Tanmateix, va guanyar el títol en individuals a New Haven, Connecticut el 18 d'agost d'aquell mateix any, culminant l'any al top 10 del WTA per sisena vegada.

Va guanyar 42 de 60 partits jugats, guanyant al voltant de 2 milions de dòlars en premis.

En el 2003 tenia 14 títols individuals guanyats i un doble al costat de Monica Seles, obtingut l'any 1991 en l'Obert d'Itàlia. Va ser número u en certs períodes de 2001 i 2002. El gener de 2004, es va retirar de l'Obert d'Austràlia a causa d'un problema a la seva esquena. L'agost, es va veure forçada a abandonar l'equip de tennis dels Estats Units per als Jocs Olímpics per una lesió a un tendó i va ser reemplaçada per Lisa Raymond. El setembre, en l'Obert dels Estats Units, va ser derrotada una vegada més.

El 15 d'abril de 2012 va ser ingressada al Saló de la Fama del Tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.

Torneigs del Grand Slam (3)

Individuals (3)

Títols

Any	Torneig	Oponent	Resultat
2001	Obert d'Austràlia	Martina Hingis	6-4, 6-3
2001	Roland Garros	Kim Clijsters	1-6, 6-4, 12-10
2002	Obert d'Austràlia (2)	Martina Hingis	4–6, 7–6(7), 6–2

Títols (15, 14+1)

Llegenda

Grand Slam (3)

Tier I (2)

Tier II (4)

Tier III (3)

Tier IV & V (1)

WTA Championships (0)

Or Olímpic (1)

Individuals (14)

Num.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Resultat
1.	22 d'octubre de 1991	San Juan	Dura	Zina Garrison	5–7, 6–4, 6–2
2.	29 de juliol de 1991	San Diego	Dura	Mónica Seles	4–6, 6–1, 7–6(2)
3.	5 d'agost de 1991	Toronto	Dura	Katerina Maleeva	6–2, 6–3
4.	27 de juliol de 1992	Jocs Olímpics	Terra batuda	Steffi Graf	3–6, 6–3, 6–4
5.	24 d'agost de 1992	San Diego	Dura	Conchita Martínez	6–3, 6–2
6.	11 de gener de 1993	Sydney	Dura	Anke Huber	6–1, 6–4
7.	17 de maig de 1999	Estrasburg	Terra batuda	Elena Likhovtseva	6–1, 6–3
8.	1 de novembre de 1999	Quebec	Dura	Chanda Rubin	4–6, 6–1, 6–2
9.	25 de setembre de 2000	Luxemburg	Moqueta	Magdalena Maleeva	4–6, 6–1, 6–4
10.	15 de gener de 2001	Obert d'Austràlia	Dura	Martina Hingis	6–4, 6–3
11.	16 d'abril de 2001	Charleston	Terra batuda	Martina Hingis	6–0, 4–6, 6–4
12.	28 de maig de 2001	Roland Garros	Terra batuda	Kim Clijsters	1–6, 6–4, 12–10
13.	14 de gener de 2002	Obert d'Austràlia	Dura	Martina Hingis	4–6, 7–6(7), 6–2
14.	18 d'agost de 2003	New Haven	Dura	Lindsay Davenport	6–2, 4–0 ret

Dobles (1)

Num.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponent en la final	Resultat
1.	12 de maig de 1991	Roma	Terra batuda	Mónica Seles	Nicole Bradtke Elna Reinach	7–5, 6–2

Finalista en individuals (17)

Llegenda
Grand Slam (0)
Tier I (8)
Tier II (6)
Tier III (3)
Tier IV (0)
WTA Tour Championship (0)
Plata Olímpica(0)

#	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Resultat
1.	11 de març de 1990	Torneig de Florida, Boca Raton, Estats Units	Dura	Gabriela Sabatini	6–4, 7-5
2.	8 d'abril de 1990	Torneig de Charleston, Estats Units	Terra batuda	Martina Navrátilová	6–2, 6-4
3.	17 de novembre de 1991	Filadelfia, Estats Units	Moqueta	Mónica Seles	7-5, 6-1
4.	22 d'agost de 1993	Obert del Canadà	Dura	Steffi Graf	6-1, 0-6, 6-3
5.	3 de novembre de 1996	Ameritech Cup, Chicago, Estats Units	Moqueta	Jana Novotná	6-4, 3-6, 6-1
6.	12 de gener de 1997	Sydney, Austràlia	Dura	Martina Hingis	6-1, 5-7, 6-1
7.	5 de novembre de 2000	Torneig de Quebec, Canadà	Dura (I)	Chanda Rubin	6-4, 6-2
8.	25 de febrer de 2001	Torneig de Oklahoma City, Estats Units	Dura (I)	Mónica Seles	6-3, 5-7, 6-2
9.	1 d'abril de 2001	Masters de Miami, Estats Units	Dura	Venus Williams	4-6, 6-1, 7-6(4)
10.	13 de maig de 2001	Torneig de Berlín, Alemania	Terra batuda	Amélie Mauresmo	6-4, 2-6, 6-3
11.	19 d'agost de 2001	Masters del Canadà, Montreal	Dura	Serena Williams	6-1, 6-7(7), 6-3
12.	3 de març de 2002	Scottsdale, Estats Units	Dura	Serena Williams	6-2, 4-6, 6-4
13.	1 d'abril de 2002	Masters de Miami, Estats Units	Dura	Serena Williams	7-5, 7-6(4)
14.	18 d'agost de 2002	Masters del Canadà, Montreal	Dura (I)	Amélie Mauresmo	6-4, 6-1
15.	29 de març de 2003	Masters de Miami, Estats Units	Dura	Serena Williams	4-6, 6-4, 6-1
16.	27 de juliol de 2003	Torneig de Stanford, Estats Units	Dura	Kim Clijsters	4-6, 6-4, 6-2
17.	16 de maig de 2004	Masters de Roma, Italia	Terra batuda	Amélie Mauresmo	3-6, 6-3, 7-6(6)

Finalista en dobles (1)

Num.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponent en la final	Resultat
1.	21 de juny de 2003	Torneig de Eastbourne, Regne Unit	Hierba	Magüi Serna	Lindsay Davenport Lisa Raymond	6-3, 6-2

Classificació Històrica en els Grand Slams

Tournament	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	Career SR
Obert d'Austràlia	A	A	QF	QF	A	A	A	1R	A	2R	SF	W	W	1R	A	2 / 8
Roland Garros	SF	4R	QF	QF	A	A	1R	A	A	4R	1R	W	SF	4R	SF	1 / 11
Wimbledon	4R	SF	QF	QF	A	A	A	A	2R	2R	4R	SF	QF	QF	QF	0 / 11
Obert dels Estats Units	4R	SF	3R	1R	A	A	1R	1R	1R	4R	4R	SF	QF	SF	SF	0 / 13
Grand Slam SR	0 / 3	0 / 3	0 / 4	0 / 4	0 / 0	0 / 0	0 / 2	0 / 2	0 / 2	0 / 4	0 / 4	2 / 4	1 / 4	0 / 4	0 / 3	3 / 43

A = Absent, no va participar en el torneig

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jennifer Capriati

• Pàgina oficial
• Jennifer Capriati a la WTA (anglès)
• Fed Cup