Jerònim de Càrdia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJerònim de Càrdia
Nom original (grc) Ἱερώνυμος ὁ Καρδιανός
Biografia
Naixement 354 aC (Julià)
Kàrdia
Mort 250 aC (Julià) (103/104 anys)
Pel·la
Activitat
Ocupació Historiador i escriptor
Branca militar Exèrcit macedoni
Conflicte Wars of the Diadochi Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Jerònim de Cardia (Hieronimus, Ἱερώνυμος) fou un historiador grec dels segles IV aC i III aC (vers 350 aC a 270 aC), esmentat sovint com autoritat per l'època que va seguir a la mort d'Alexandre el Gran. Va acompanyar a Èumenes, que com ell era ciutadà de Cardia o Càrdia, primer quan encara Alexandre era viu, i després més tard.

La seva primera menció expressa és el 320 aC quan va encapçalar l'ambaixada enviada per Èumenes a Antípater i abans de tornar va morir el regent i Antígon el borni va fer a Jerònim una oferta d'aliança que havia de transmetre a Èumenes.

Va seguir a Èumenes fins a la seva captura final i a la darrera batalla de Gabiene (316 aC) va resultar ferit i va quedar presoner d'Antígon, que el va tractar amb amabilitat i el va guanyar per al seu servei.

El 312 aC fou enviat per Antígon per recollir betum a la vora de la mar Morta, expedició que no va reeixir per l'hostilitat dels àrabs de la zona. Flavi Josep diu que fou governador de Síria però això probablement és un error.

Mort Antígon el borni el 306 aC Jerònim va seguir al seu fill Demetri Poliorcetes i apareix el 292 aC com a governador de Beòcia per compte de Demetri. No se sap si va tornar a aquest càrrec quan Demetri ca reconquerir Tebes que s'havia perdut però en tot cas va romandre al servei de Poliorcetes i del seu fill Antígon II Gònates. Es creu que va sobreviure a Pirros, ja que esmenta la seva mort (272 aC) a la seva història.

Va morir suposadament amb 104 anys (probablement uns 80), i va romandre lúcid fins al final.

L'obra històrica de Jerònim és esmentada sota diversos títols: (τὰς τῶν διαδόχων ἱστορίας γεγραφώς (Diodor de Sicília) o ἐν τῇ περὶ τῶν ἐπιγόνων πραγματείᾳ, (Dionís), i abraça un període vers el 325 aC al 270 aC.