Jerònima Muntanyola
 Pintura mural de Joana la Negra a l'Ateneu Rocaus de Sallent  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Santa Eulàlia de Puig-oriol |
| Mort | 1618 Sallent |
| Causa de mort | Pena de mort (Penjament ) |
| Activitat | |
| Ocupació | sanadora |
Jerònima Muntanyola[1] (Santa Eulàlia de Puig-oriol – Sallent, 1618), coneguda amb el sobrenom de Joana la Negra, fou una dona acusada de bruixeria. Va ser empresonada i jutjada a Sallent el 1618, on finalment fou condemnada a la forca i penjada. El processament és conegut per haver-se conservat la declaració de l'acusada, realitzada sota els efectes de la tortura.[2][1][3]
La forma del nom varia segons les fonts (Hierònima,[1] Gerònima),[4] on també apareix amb el cognom dels marits (Fumanya, Pons).[4][1][5] El sobrenom, suposadament, li provenia del primer marit, anomenat Joanot, i de la pell morena de treballar de sol a sol.[6]
Biografia[modifica]
Jerònima Muntanyola era filla de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Tenia un germà, anomenat Montserrat Muntanyola (aleshores Montserrat era nom masculí), que heretà la casa, i dues germanes, Coll i Aliasa. Jerònima es va casar amb Joanot Fumanya, i visqué a Puigcordellat, parròquia de Lluçà. La mare de Jerònima Muntanyola havia instruït a les tres filles en coneixements de curandera. Aquests coneixements, Jerònima els va transmetre a la seva nora, Felipa Esperança Gallifa, també condemnada per bruixeria.[1]
El 1580 (data aproximada) Jerònima Muntanyola va ser jutjada pel tribunal de la Baronia de Lluçà i condemnada al desterrament.[4] Va marxar vídua cap a Sallent, on es va casar amb Joan Pons, jornaler.
A Sallent, el 1618, vídua novament,[5] Jerònima va ser delatada, detinguda, empresonada i acusada de bruixeria. El judici es va realitzar a Sallent el 30 d'octubre de 1618, amb un tribunal civil de la Senyoria del bisbe de Vic.[4] El tribunal va ser constituït pel noble Miquel de Clariana i Serra, "Procurador General de les Baronies de la Mitra de Vic".[1] Se l'acusava de provocar i guarir golls a persones concretes, matar bestiar del veïnat, assassinar dues nenes emmetzinant-les, provocar pedregades i tenir tractes amb el diable. Després de la tortura, per evitar més turments, va accedir a declarar els suposats crims de què se l'acusava, justificant-los com a venjances personals. Va explicar com havia estat iniciada en “l'art de la bruixeria”, va reconèixer l´ús de metzines i d'ungüents amb propietats al·lucinògenes, i va narrar aquelarres o trobades amb el dimoni.[1]
Joana la Negra va ser una de les moltes dones acusades de bruixeria al primer quart del segle xvii, concretament entre 1618 i 1622, moment de màxima efervescència de la persecució. La delicada situació econòmica i social per la qual passava Catalunya necessitava un boc expiatori que expliqués la sequera, els aiguats descontrolats -com el que s'esdevingué el 1917, conegut com l'any del diluvi[6]-, les collites desastroses o les malalties encomanadisses. El col·lectiu sobre el qual va recaure la culpabilitat va ser el de dones grans marginades, generalment vídues, fetilleres o remeieres, i amb algun defecte físic. La cacera de bruixes va amainar el 1622, quan la Inquisició, les autoritats reials i la Reial Audiència van intervenir per aturar aquesta bogeria col·lectiva.[7][4]
L'entitat Adona’t de Sallent va fer construir una geganta popular per retre homenatge a totes les dones que durant el segle xvii van ser acusades de bruixeria i portades a la forca injustament.[8] La geganta Joana La Negra va ser presentada el 10 de novembre de 2018.
Joana la Negra té un carreró a Sallent amb aquest nom.
Bibliografia i referències[modifica]
- Rosa Serra. “Bruixes, més que bruixes, les berguedanes!” a L'Erol. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà
- Orriols Monset, Lluís. Les bruixes segrestades. Barcelona: Rafael Dalmau, 1984. ISBN 8423204774
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Benet i Clarà, Albert. Joana la negra, una bruixa sallentina : i altres episodis d'història sallentina. Sallent: Institut d'Arqueologia, Història i Ciències Naturals, 1983.
- ↑ Pladevall i Font, Antoni. Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Barcelona: Imprempta Subirana, 1974.
- ↑ «Documents de Sallent - Jerònima Pons "Joana la negra"». [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Atles de la cacera de bruixes». [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Julio Giménez, Teresa. «Fetilleres i bruixes». A: Catalanes del IX al XIX. Vic : Eumo ; Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2010, p. 297. ISBN 9788497663830.
- ↑ 6,0 6,1 Prats, Joan de Déu. El gran llibre de les bruixes catalanes. Barcelona: Comanegra, 2022, p. 68-71. ISBN 9788418857751.
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Associació Institut Joan Lluís Vives, 26-09-2010. [Consulta: 27 setembre 2018].
- ↑ «Joana la Negra». Ràdio Sallent, 29-05-1918. Arxivat de l'original el 2018-09-28. [Consulta: 27 setembre 2018].