Jerónimo Castillón y Salas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jerónimo Castillón y Salas
Bisbe de Tarassona
Dades biogràfiques
Naixement 30 de setembre de 1755
Ponzano
Mort 1835
Tarassona
Consagració episcopal 1815
Altres títols Inquisidor general d'Espanya

Escut d'armes de Jerónimo Castillón y Salas

Jerónimo Castillón y Salas o Gerónimo (Ponzano, Osca, 30 de setembre de 1755[1] - Tarassona, 1835) va ser un religiós espanyol, bisbe de Tarassona i inquisidor general, el darrer abans de l'abolició definitiva del càrrec. Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de Carles III.[1]

De família distingida. Va graduar-se a la Universitat d'Osca en batxiller de filosofia i de lleis, doctorant-se en cànons. Va ser-ne maestrescuela de 1808 a 1810 i de 1813 a 1815, sent-ne rector de la mateixa durant els mateixes períodes, tret de l'any 1815.[2]

Va ser diputat a les Corts de Cadis, que donava llum a la primera constitució espanyola, però Castillón, partidari de l'absolutisme, el 1814 signava el Manifest dels Perses,[2] demanant a Ferran VII la tornada a l'Antic Règim. Fruit de l'aliança entre l'Altar i el Tron, que van decidir col·locar a les seus diocesanes persones addictes a les idees del moment, és a dir, contraris al sistema constitucional,[3] Castillón va ser nomenat bisbe de Tarassona el març de 1815.[1] La decisió va ser El mateix any, Castillón és fet visitador de la Universitat de Salamanca per tal de vigilar i corregir doctrines impartides per alguns mestres contràries a la religió i considerades subversives. L'informe va provocar la suspensió de mestres perquè s'afirmava que de Salamanca sortia la meitat de corrupció d'Espanya.[4] El 1818 succeïa a Francisco Javier Mier y Campillo en el càrrec d'inquisidor general, després de la renúncia d'aquest.[2]

Durant el Trienni Liberal va patir penúries i va ser privat del seu càrrec d'inquisidor general quan el ministre de Gràcia i Justícia li va comunicar l'abolició del Tribunal de la Inquisició el 1820, llavors Castillón va deixar Madrid i va exiliar-se a França.[2] Va estar refugiat a Baiona, després traslladats a Tolosa, juntament amb altres personalitats addictes a la causa absolutista que es constituïren en junta per negociar amb el govern francès i sol·licitar-li ajuda per restaurar el poder de Ferran VII.[5]

Amb la restauració de l'absolustime el 1823, Castillón es reincorpora al bisbat de Tarassona i va estar al capdavant d'un grup de bisbes que reclamaven la restauració de la Inquisició, la qual finalment no es va dur a terme, sent substituïda per les Juntes de Fe.[2]

Jerónimo Castillón va morir a Tarassona el 1835.[2]

Honors[modifica | modifica el codi]

ESP Charles III Order GC.svg Gran Creu de l'orde de Carles III

Referències[modifica | modifica el codi]


Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Francisco Porró Reinado
Bisbe de Tarassona
1815 - 1835
Succeït per:
Vicente Ortiz Labastida
Precedit per:
Francisco Javier Mier y Campillo
Inquisidor general d'Espanya
1818 - 1829
Succeït per:
Abolició del càrrec