Jerónimo de la Escosura y López de Porto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1774  Oviedo (província d'Astúries) |
| Mort | 11 novembre 1855 (80 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola i de la Reial Acadèmia de la Història |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Francès |
| Família | |
| Cònjuge | Ana Morrogh Wolcott (en)  (1805–1853) |
| Fills | Patricio de la Escosura y Morrogh, Narciso de la Escosura y Morrogh, Luis de la Escosura y Morrogh |
Jerónimo de la Escosura y López de Porto (Oviedo, 19 de desembre de 1774 - Madrid, 11 de novembre de 1855). Escriptor i militar espanyol, pare de l'escriptor Patricio de la Escosura Morrogh, de l'enginyer Luis de la Escosura y Morrogh i del periodista i dramaturg Narciso de la Escosura.
Biografia[modifica]
En 1791 va ingressar com a cadet en el Regiment d'Infanteria d'Astúries, combatent al Rosselló en la guerra de 1793. Després va ser inspector militar i membre de l'Estat Major de Carles IV. En 1805 es va casar amb Ana Morrogh Wolcott. La invasió francesa de 1808 el va sorprendre a Madrid. Va col·laborar a organitzar la resistència però aviat va ser fet pres. Es va escapolir i va acabar a Sevilla, cap a on es va dirigir la Junta Suprema Central en la seva fugida de les tropes napoleòniques. Després de la guerra va passar a exercir ocupacions civils: va ser tresorer de Castella La Vella i oficial de la Secretària d'Hisenda (1817-1820). Superintendent de la Fàbrica de Tabacs de Madrid en 1826, vocal de la Junta de Foment entre 1830 i 1831 i president de la Junta d'Estadística creada pel Ministeri de la Governació. En 1832 va ser classificat com a Intendent de Província de primera classe. En 1841, amb la Regència de Espartero, es va jubilar.
Va dedicar els últims anys de la seva vida a la seva vocació d'escriptor. Havia publicat de jove una Historia de España i cap a 1838 acabava les Historias de Grecia, Roma y España, que encara abans d'acabar-se era llibre obligat en l'ensenyament secundari. En 1843 va ser nomenat acadèmic de nombre en la Reial Acadèmia Espanyola, en 1844 de la d'Història i més tard en la de Sant Ferran. La seva labor com a traductor es va centrar en obres científiques i tècniques de l'anglès i del francès, així com algunes dramàtiques de Eugène Scribe i novel·les de Dumas. Va deixar inèdit i manuscrit el seu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia de la Història, "Diversos modos antiguos y modernos de escribir la Historia", 1843.
Obres[modifica]
Traduccions[modifica]
- Thomas Tredgold, Tratado de las máquinas de vapor. Madrid, 1831.
- Lowry, Conversaciones sobre economía política, Madrid, 1835.
Llibres de text[modifica]
- Compendio de la Historia de Grecia, Madrid, 1830.
- Compendio de la Historia de España, Madrid, 1839.
- Compendio de la Historia de Roma, Madrid, 1830.
- Compendio de la Historia de Egipto, Madrid, 1835.
Referències[modifica]
- Gran Enciclopedia Asturiana, Ed. Silverio Cañada, Gijón (1970) ISBN
- Diccionario biográfico del Trienio Liberal. Madrid: El Museo Universal, 1992.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira X 1844-1855 |
Succeït per: Aureliano Fernández-Guerra y Orbe |
| Precedit per: ' |
 Medalla 27 1847 - 1855 |
Succeït per: Cayetano Rosell y López |