Jericó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaJericó
أريحا
Jericho from above.jpg
Jericó des del cel

Localització

31° 51′ 22″ N, 35° 27′ 47″ E / 31.856111111111°N,35.463055555556°E / 31.856111111111; 35.463055555556
Govern provisional Autoritat Nacional Palestina
Població
Total 20300 hab. (2006)
• Densitat 344,07 hab/km²
Geografia
Superfície 59 km²
Altitud -275 m
Història
Fundació segle XCVI aC
Organització i govern
Governació Jericó
Indicatius
Fus horari UTC+02:00
Prefix telefònic (+970) 02
Altres dades
Agermanament

Web www.jericho-city.org
Modifica dades a Wikidata

Jericó (àrab أريحا, transcrit Al-Riha, hebreu יְרִיחוֹ) és una ciutat de la Cisjordània, capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). Té més de 20.000 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Ruïnes de Khírbat al-Màfjar.

Va ser una ciutat dels cananeus que, suposadament, va ser conquerida per Josuè (successor de Moisès), que la va destruir i en va prohibir la reconstrucció. Cinc-cents anys més tard, al temps del rei Ahab, Hiel de Bethel la va refundar saltant-se la prohibició establerta, i hi va haver una escola de profetes. La ciutat pertanyia a la tribu de Benjamí, i limitava amb els territoris d'Efraïm. El 587 aC, el rei Zedequies va ser derrotat pels babilonis a la plana de Jericó; el regne de Judà fou annexionat (586 aC) i la població deportada. La ciutat va tornar a ser poblada quan el rei dels perses va deixar tornar els jueus a les seves terres (537 aC).

La ciutat va passar a Alexandre el Gran el 332 aC i, després de la seva mort, va dependre dels Ptolomeus d'Egipte fins que tota la Celesíria va passar als selèucides. A finals del segle ii aC, va caure a mans dels macabeus i finalment a mans de Roma. El 63 aC. Marc Antoni va cedir-ne el palmerar a Cleòpatra i després del 40 aC, quan Herodes el Gran v aser proclamat rei de Judea, Jericó va quedar inclosa al seu regne, però Herodes va reservar les rendes del palmerar per a Cleòpatra, encara que després les va recuperar. Herodes va posseir Jericó fins a la seva mort, el 4 aC, i després va passar al seu fill Arquelau de Judea, que va ser deposat el 6 dC i la ciutat va quedar integrada a la província romana de Judea i va ser una de les onze toparquies. Estrabó i Plini el Vell n'esmenten les palmeres i les fonts (entre aquestes, la font d'Elisha, avui Ain es-Sultan), i el primer, també un palau i un jardí de bàlsam. El palau va ser fet per Herodes com a residència personal i va ser el lloc on va morir.

Va ser visitada per Vespasià abans de sortir del país deixant-hi la Legió X Fretensis. Titus la va destruir i Eusebi i Sant Jeroni diuen que es va construir una nova ciutat, però que les ruïnes de les dues anteriors encara s'hi podien veure.

Va ser bizantina fins al 638, quan va passar al Califat. Riha era el nom d'una població àrab de Palestina, que correspon a la bíblica Jericó. Hauria estat la capital de la província d'al-Urdunn o més aviat de la regió del Ghawr (la plana a la vora del riu Jordà). Prop de la població, hi havia les úniques mines de sofre de tota Palestina. Modernament, va ser substituïda per l'actual Jericó.[1] Durant les croades, va ser part del Regne de Jerusalem. Des del 1516, va ser otomana i, el 1918, ocupada pels britànics i integrada al madat de Palestina. El 1948, quan el repartiment de Palestina, va ser transferida a Transjordània. El 1967, va ser ocupada per Israel i, el 1994, va ser el primer territori transferit a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) com a conseqüència dels acords d'Oslo. Reocupada pels israelians, va tornar a l'ANP el març del 2005.

Nivells de les excavacions[modifica | modifica el codi]

Jericó és una de les ciutats més antigues del món. L'excavació principal és a Tell es-Sultan, a uns 2 km de la ciutat moderna. La capa o nivell més profund ha posat a la llum restes d'un establiment neolític amb construccions de pedra i sense terrissa de vers el 9000 aC,[2] que correspon a la cultura natufiana. La segona capa és d'abans del 8000 aC i va fins al 7300 aC; va ser un establiment considerable envoltat de muralla amb torre central i cases de rajoles. El tercer nivell és de vers el 7300 al 5800 aC: ja té un nivell més avançat i certs cultes funeraris. El següent nivell fa un salt temporal fins al quart mil·lenni, amb cases rectangulars de rajoles i terres de guix. El següent nivell correspon a la ciutat cananea del tercer mil·lenni, emmurallada, que va ser destruïda vers el 1600 aC o poc després, i després va quedar deshabitada, la qual cosa concordaria amb el relat bíblic de la seva conquesta, destrucció i prohibició de restaurar-la. Però la manca de cap establiment jueu abans del 1250 aC en posa en dubte l'estricta veracitat (alguns arqueòlegs pensen que la destrucció va ser causada per un terratrèmol). Els següents nivells corresponent als establiments hel·lenístic, romà, i islàmic, amb restes trobadaes a Tulul Abu el-Alayiq, a 2 km a l'oest de la moderna Al-Riha.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jericó Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sir George Adam Smith, Historical geography of the Holy Land, Londres, 1897.
  2. Detweiler, Robert; Sutherland, Jon N; Werthman, Michael S. Environmental decay in its historical context. Foresman Scott, 1973. ISBN 0673076784. 

Coord.: 31° 51′ N, 35° 28′ E / 31.850°N,35.467°E / 31.850; 35.467