Jericó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaJericó
أريحا
Jericho from above.jpg
Jericó des del cel

Localització

31° 51′ 22″ N, 35° 27′ 47″ E / 31.856111111111°N,35.463055555556°E / 31.856111111111; 35.463055555556
Govern provisional Autoritat Nacional Palestina
Població
Total 20300 hab. (2006)
• Densitat 344,07 hab/km²
Geografia
Superfície 59 km²
Altitud -275 m
Història
Fundació segle XCVI aC
Organització i govern
Governació Jericó
Indicatius
Fus horari UTC+02:00
Prefix telefònic (+970) 02
Altres dades
Agermanament

Web www.jericho-city.org
Modifica dades a Wikidata

Jericó (àrab أريحا, transcrit Al-Riha, hebreu יְרִיחוֹ) és una ciutat de la Cisjordània, capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). Té més de 20.000 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Ruïnes de Khírbat al-Màfjar.

Fou una ciutat dels cananeus que, suposadament, fou conquerida per Josuè (successor de Moisès), que la va destruir i en va prohibir la reconstrucció. Cinc-cents anys més tard, en temps del rei Ahab, Hiel de Bethel la va refundar saltant-se la prohibició establerta, i fou una escola de profetes. La ciutat pertanyia a la tribu de Benjamí, i limitava amb els territoris d'Efraïm. El 587 aC, el rei Zedequies fou derrotat pels babilonis a la plana de Jericó; el regne de Judà fou annexionat (586 aC) i la població deportada. La ciutat fou de nou poblada quan el rei dels perses va permetre als jueus retornar a les seves terres (537 aC).

La ciutat va passar a Alexandre el Gran el 332 aC i, després de la seva mort, va dependre dels Ptolomeus d'Egipte fins que tota la Celesíria va passar als selèucides. A finals del segle ii aC, va caure en mans dels macabeus i finalment en mans de Roma, el 63 aC. Marc Antoni va cedir-ne el palmerar a Cleòpatra i després del 40 aC, quan Herodes el Gran fou proclamat rei de Judea, Jericó va quedar inclosa al seu regne, però Herodes va reservar les rendes del palmerar per a Cleòpatra, encara que després les va redimir. Herodes va posseir Jericó fins a la seva mort, el 4 aC, i després va passar al seu fill Arquelau de Judea, que fou deposat el 6 dC i la ciutat va quedar integrada a la província romana de Judea i fou una de les onze toparquies. Estrabó i Plini el Vell n'esmenten les palmeres i les fonts (entre aquestes, la font d'Elisha, avui Ain es-Sultan), i el primer també un palau i un jardí de bàlsam. El palau fou construït per Herodes com a residència personal i fou el lloc on va morir.

Fou visitada per Vespasià abans de sortir del país deixant allí la Legió X Fretensis. Titus la va destruir i Eusebi i Sant Jeroni diuen que es va construir una nova ciutat, però que les ruïnes de les dues anteriors encara s'hi podien veure.

Va ser bizantina fins al 638, en què va passar al Califat. Riha fou el nom d'una població àrab de Palestina, que correspon a la bíblica Jericó. En algun moment, hauria estat la capital de la província d'al-Urdunn o més aviat de la regió del Ghawr (la plana a la vora del riu Jordà). Prop de la població, hi havia les úniques mines de sofre de tota Palestina. Modernament, fou substituïda per l'actual Jericó.[1] Durant les croades, fou part del Regne de Jerusalem. Des del 1516, fou otomana i, el 1918, ocupada pels britànics i integrada al madat de Palestina. El 1948, en el repartiment de Palestina, va ser transferida a Transjordània. El 1967, fou ocupada per Israel i, el 1994, fou el primer territori transferit a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) en virtut dels acords d'Oslo. Reocupada pels israelians, fou retornada a l'ANP el març del 2005.

Nivells de les excavacions[modifica | modifica el codi]

Jericó és una de les ciutats més antigues del món. L'excavació principal és a Tell es-Sultan, a uns 2 km de la ciutat moderna. La capa o nivell més profund ha posat a la llum restes d'un establiment neolític amb construccions de pedra i sense terrissa de vers el 9000 aC,[2] que correspon a la cultura natufiana. La segona capa és d'abans del 8000 aC i va fins al 7300 aC; fou un establiment considerable rodejat de muralla amb torre central i cases de rajoles; el tercer nivell és de vers el 7300 al 5800 aC: presenta ja un nivell més avançat i certs cultes funeraris; el següent nivell presenta un salt en el temps i correspon al quart mil·lenni, amb cases rectangulars de rajoles i terres de guix. El següent nivell correspon a la ciutat cananea del tercer mil·lenni, emmurallada, que fou destruïda vers el 1600 aC o poc després, i després va quedar deshabitada, la qual cosa concordaria amb el relat bíblic de la seva conquesta, destrucció i prohibició de restaurar-la, però la manca de cap establiment jueu abans del 1250 aC en posa en dubte l'estricta veracitat (alguns arqueòlegs pensen que la destrucció en fou produïda per un terratrèmol). Els següents nivells corresponent als establiments hel·lenístic, imperial romà i islàmic, amb restes localitzades a Tulul Abu el-Alayiq, a 2 km a l'oest de la moderna Al-Riha.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jericó Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sir George Adam Smith, Historical geography of the Holy Land, Londres, 1897.
  2. Detweiler, Robert; Sutherland, Jon N; Werthman, Michael S. Environmental decay in its historical context. Foresman Scott, 1973. ISBN 0673076784. 

Coord.: 31° 51′ N, 35° 28′ E / 31.850°N,35.467°E / 31.850; 35.467