Jeroglífic egipci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaJeroglífic egipci
Hieroglyphs from the tomb of Seti I.jpg
Tipussistema d'escriptura, escriptura logogràfica, escriptura de caixa única i escriptura natural Modifica el valor a Wikidata
Llengüesegipci Modifica el valor a Wikidata
Creació3200 aC Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Egyp Modifica el valor a Wikidata (050 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textde dreta a esquerra Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+13000-1342F i U+13430-1343F Modifica el valor a Wikidata
Jeroglífics en una estela funerària egípcia

Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.[1] La cultura maia a Sud-amèrica tenia un sistema semblant.[2]

Des de l'època de l'Imperi antic, els jeroglífics egipcis van ser un sistema d'escriptura en el qual es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertanyia una paraula). A partir de la dinastia XVIII, els escribes van començar fer servir un cert nombre de signes consonàntics dobles sil·làbics (sȝ, bȝ, kȝ, etc.) per a transcriure els noms semítics o d'aquest origen, però aquest tipus d'escriptura va quedar restringida a aquest àmbit. Els símbols eren també figuratius: representaven una cosa tangible, sovint fàcil de reconèixer, fins i tot per a algú que no en conegués el significat. Per a dissenyar l'escriptura jeroglífica, els egipcis es van inspirar en el seu entorn: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos, etc. Durant el Regne Mitjà d'Egipte es calcula que existien al voltant de nou-cents símbols jeroglífics,[3] mentre que en l'època grecoromana, el nombre en va augmentar a més de sis mil. Els jeroglífics es gravaven en pedra i fusta, o bé, en el cas de l'escriptura hieràtica i demòtica, amb càlam i tinta sobre papirs, ostraca, o suports menys perdurables.

El cristianisme es va difondre i des del segle ii va lluitar contre el politeisme i les tradicions egipcians. Els cristians van adoptar l'alfabet grec i en erradicar les altres religions, el coneixement dels jeroglifs es va perdre.[4] Va trigar fins a mitjan segle xviii fins que els historiadors van tornar a interessar-se seriosament a les cultures desaparegudes.

El desxiframent dels jeroglífics egipcis va ser un procés lent al qual molts cercadors han contribuït. Foren desxifrats pel filòleg francès Jean-François Champollion a partir de la Pedra de Rosetta,[5] descoberta l'any 1799, tot i que Champollion va aprofitar del treball de cercadors abans d'ell.[6][7] La Pedra tenia un text gravat en hieràtic, demòtic i grec. Des d'aleshores molts estudiosos havien intentat desxifrar-ne els jeroglífics. Les primeres descripcions serioses són obra d'Athanasius Kircher, tot i que ja hi va haver ja interpetacions més aviat esotèriques poc fiables des del segle xv.[8] Després de tota una vida d'estudi, ja que havia començat a interessar-se per la civilització egípcia des dels deu anys, l'any 1822 Kircher ja va reeixir desxifrar-ne una part. Finalment, Champollion que finalment va reeixir a desxifrar el sistema.

El hieràtic i el demòtic són formes més simplificades d'escriure amb jeroglífics. L'antic Egipte tres sistemes d'escriptura:

Per exemple;

Ptolemeu en jeroglífics
Hiero Ca1.png
p
t
wAl
M
iis
Hiero Ca2.png


Els glifs en aquest cartutx es transliteren com:

p
t
o l
m
y s

Ptolmys

Jeroglífics unilíters (d'un so)
Signe Trans. Pron. Descripció
A
3 ɹ~l Consonant líquida
Voltor egipci
a
ˁ a Fricativa-farinjal-sonora
"A" curta, ayin semítica
Braç
i
j Constrictiva-palatal-sonora
"I" "Y" anglesa de "you", yod semítica.
Un jonc
ii
o
y
y j Constrictiva-palatal-sonora
"Y" anglesa de "you",
yod doble
Parella de joncs
w
o
W
w w Constrictiva-bilabial-velar-sonora
"U" catalana
Guatlla jove o
la seva abreviatura hieràtica
b
b b Oclusiva-labial-sonora
"B" catalana
Part inferior de la cama
p
p Oclusiva-labial-aspirada
"P" anglesa
Estora de joncs
f
f f Fricativa-labiodental-sorda
"F" catalana
Escurçó amb corns
m
m m Oclusiva-sonora-labial-nasal
"M" catalana
Òliba
n
n r Oclusiva-sonora-dental-nasal
"N" catalana
Ondulacions d'aigua
r
r r Líquida-vibrant-dental
"R" simple catalana
Boca
h
h h Aspirada-laríngia-sorda
"H" sorda
Cabana de joncs
H
ħ Aspirada-faríngia-sorda
àrab
Metxa torçada
X
x Fricativa-velar-sorda
"J" espanyola. خ àrab
Estómac i cua d'animal
x
ç Fricativa-mediopalatal-sorda

Més suau que la "J" espanyola
Placenta o un cabdell

s
o
z
s s Fricativa-sibilant-dental-sonora
"S" catalana
Tela doblegada o
forrellat d'una porta
S
š ʃ Sibilant-prepalatal-sorda
"X" catalana
Safareig de jardí
q
q Uvular-oclusiva-sorda
"Q" semítica
Vessant d'un turó
k
k Oclusiva-velar-sorda-aspirada
"K" anglesa
Cistell amb nansa
g
g k Oclusiva-dorso-palatal-sorda
"K" catalana de quilo
Gerra
t
t Oclusiva-dental-sorda-aspirada
"T" anglesa
Panet
T
ʰ Oclusiva-dental-sorda-aspirada
"TX" catalana de cotxe
Corda amb nusos
d
d t Oclusiva-dental-sorda
"T" catalana
D
Africada-prepalatal-sorda
"TX" catalana
Serp

Història i evolució[modifica]

Se suposa que l'escriptura jeroglífica es començà a emprar envers l'any 3300 aC, aproximadament durant la mateixa època en què sorgí l'escriptura cuneïforme a Mesopotàmia. Va servir durant més de 3.600 anys, car l'última inscripció coneguda es grava el dia 24 d'agost del 394 al temple de File.[9]

Des de l'època de l'Imperi antic els jeroglífics egipcis foren un sistema d'escriptura en què es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertanyia una paraula). A partir de la dinastia XVIII els escribes van utilitzar un cert nombre de signes consonàntics dobles sil·làbics (sȝ, bȝ, kȝ…) per transcriure els nombres semítics, però aquesta escriptura quedà exclusivament restringida al seu àmbit.

Els símbols són també figuratius: representen coses tangibles, sovint fàcils de reconèixer, fins i tot per a algú que no conegués el seu significat. Per a dissenyar l'escriptura jeroglífica els egipcis s'inspiraren en el seu voltant: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos humà, etc. Durant l'Antic, Mitjà i Imperi Nou es calcula que existien prop de set-cents símbols jeroglífics, mentre que en l'època grecollatina el nombre n'augmentà a més de sis mil.[10]

Els jeroglífics es feien servir en àmbits en què l'estètica o el valor màgic de les paraules tenien rellevància: fórmules d'ofrenes, frescs funeraris, texts religiosos, inscripcions oficials, etc.

L'escriptura hieràtica era de grafia més senzilla, reservada a documents administratius o privats i generalment utilitzada sobre papir, ostraca (fragments ceràmics) i fins i tot tauletes de fusta. Els egiptòlegs els distingien dels anomenats jeroglífics lineals, que es pintaven als sarcòfags de fusta i als textos del Llibre dels morts. Els jeroglífics lineals conserven l'aspecte figuratiu dels jeroglífics gravats, però els traços són molt menys precisos que aquests últims.[4]

A partir de l'època saïta (dinastia XXVI) l'escriptura hieràtica fou parcialment reemplaçada per una nova escriptura bàsica: la demòtica. Es tractava d'una simplificació extrema de la hieràtica, reservada als actes administratius i als documents de la vida quotidiana, d'aquí el seu nom d'escriptura «popular». L'escriptura hieràtica serà utilitzada preferentment per a transcriure texts religiosos o sacerdotals, al costat de l'escriptura jeroglífica, d'aquí el seu nom d'escriptura «sacerdotal». En l'època ptolemaica el grec es va imposar progressivament com a llengua administrativa: de l'any 146 aC en endavant els contractes escrits exclusivament en demòtic perden tot el valor legal.

El copte és l'últim estat de la llengua i escriptura egípcies. Encara es fa servir als nostres dies, però només com a llengua litúrgica. Utilitza l'alfabet grec i també set caràcters demòtics per a transcriure fonemes no existents en grec. Mai més no s'ha fet servir l'escriptura egípcia per a transcriure cap llengua moderna.[11]

Il·lustració de Tabula Aegyptiaca hieroglyphicis exornata (Acta eruditorum, 1714)

Segons alguns investigadors, l'escriptura jeroglífica seria, amb influència del protosinaític, l'origen de l'alfabet fenici, que derivaria en l'alfabet hebreu, arameu i grec, dels quals provenen els alfabets llatí i ciríl·lic.

Evolució dels jeroglífics[modifica]

Jeroglífics en un temple fundat per Tutmosis III

Els jeroglífics reflectien el llenguatge habitual, tot i que amb el temps eren utilitzats preferentment en les representacions simbòliques dels temples. Se'n desestimà l'ús, per manca d'idoneïtat, en l'escriptura d'ús diari. S'ha de tenir en compte que les necessitats d'escriptura, ja a l'Antic Imperi, com eren la comptabilitat d'aliments (per exemple: en la dotació dels súbdits empleats en la construcció de temples i piràmides), demanava multitud d'escribes que anotessin quantitats, classificacions, etc., i en aquest procés de reproducció l'escriptura jeroglífica resultava poc pràctica. Per aquesta necessitat, els signes jeroglífics van derivant en altres grafies, més fàcilment reproduïbles amb càlams dels escribes (aquest era l'instrument d'escriptura per excel·lència), la qual cosa donà origen a l'escriptura hieràtica.[4]

Per a l'escriptura quotidiana s'emprava el hieràtic, i així ho evidencia el papir de Rhind, en què consta una mostra del coneixement matemàtic dels antics egipcis. Els exemplars que es posseeixen en l'actualitat del denominat Llibre dels morts empren aquesta forma d'escriptura.

L'escriptura jeroglífica quedà reservada per als monuments reials, temples, palaus, tombes, joies, mobles de la cort, amulets, etc., per qüestions no sols estètiques sinó també pel seu caràcter simbòlic i màgic, car gravar el nom d'una persona en jeroglífic implicava que cometre un error en escriure'l o el fet de fer-ho malament podria influir en la persona a qui feia referència.

El hieràtic també sorgeix en un període en què el llenguatge es veu transformat, ja que dels ideogrames que representaven els primers jeroglífics es passa a un procés de conceptualització, per finalment sintetitzar cada símbol un so. És molt interessant veure la relació i similitud entre el sistema jeroglífic, el hieràtic, l'hebreu antic i el fenici; d'aquest últim és molt simple la relació amb el grec.

Escribes[modifica]

És un error afirmar que l'escriptura estava circumscrita solament a les castes sacerdotals, oblidant una institució fonamental en tot l'antic Egipte: els escribes.[12]

Ser escriba era l'aspiració de qualsevol egipci d'ascendència humil; tenia més importància que la carrera militar. De fet, persones que no havien estat escriba no podien progressar a una posició elevada en el govern.

La vida de l'antic Egipte discorria al voltant de l'escriba. Anotava el nivell de les crescudes del Nil (essencial per a la seguretat alimentària de la població), consignava l'estat dels canals i dics (fonamentals per a conservar i encarrilar l'aigua després de l'època d'inundació), la provisió dels graners, etc.

Jeroglífics biconsonàntics[modifica]

Jeroglífics biconsonàntics (o bilíters) contenen dues consonants.[13] Heuaquí els més comuns, ordenats alfabèticament:

ˁ3 (aa)
 
O29V
 
b3 (ba)
 
G53
 
ḏ3 (dya)
 
U28
 
ḏd (dyed)
 
R11
 
ḏw (dyu)
 
N26
 
ḥr (hor)
 
G5
 
ḫˁ (ja)
 
N28
 
ib (ib)
 
F34
 
ir (ir)
 
D4
 
k3 (ka)
 
D28
 
m3 (ma)
 
U1
 
mn (men)
 
Y5
 
mr (mer)
 
U6
 
nb (neb)
 
V30
 
nw (nu)
 
W24
 
p3 (pa)
 
G40
 
pr (per)
 
O1
 

(ra)
 
N5
 
s3 (sa)
 
G39
 
sn (sen)
 
T22
 
sw (su)
 
M23
 
šw (shu)
 
H6
 
t3 (ta)
 
N16
 
ti. (ti)
 
U33
 
tp (tep)
 
D1
 
w3 (ua)
 
V4
 
wn (un)
 
E34
 
wp (up)
 
F13
 

Normalment a cada jeroglífic se li assigna un valor fonètic, tot i que alguns en tenen més d'un. A més, alguns sons es poden representar amb diversos jeroglífics; així, podien ser representats alguns sons de les formes següents:

b3 (ba)
 
G29
 
G53
 
R7E10
 
s3 (sa)
 
G39
 
V16
 
Aa18
 
Aa17
 
mr (mer)
 
U7
 
N36
 
U23
 
etc.

Jeroglífics triconsonàntics[modifica]

Jeroglífics triconsonàntics (o trilíters) contenen tres sons consonants.[13] Aquests són els jeroglífics més comuns:

ˁnḫ (ankh)
 
S34
 
dw3 (dua)
 
N14
 
iwn (iun)
 
O28
 
nwb (nub)
 
S12
 
nfr (nefer)
 
F35
 
nṯr (necher)
 
R8
 
nwt (nut)
 
O49
 
ḥ3t (hat)
 
F4
 
ḥḳ3 (heqa)
 
S38
 
ḥtp (hetep)
 
R4
 
ḫpr (kheper)
 
L1
 
sbk (sebek)
 
I4
 
w3ḥ (uah)
 
V29
 
wsr (user)
 
F12
 

Jeroglífics amb més de tres consonants[modifica]

Aquests són els jeroglífics més comuns la transliteració dels quals conté més de tres sons consonants:

m3ˁ t (maat)
 
C10
 
špsy (shepesy)
 
A51
 
ḏḥty (dyehuty)
 
G26
 
pḥty (pehty)
 
F9
 
inpw (anpu)
 
E16
 
bity (bity)
 
L2
 
imnt (ament)
 
R14
 
rnpt (renepet)
 
M5
 
ḳbḥw (qebehu)
 
W15
 
mrḥt (merhet)
 
W1
 
šnwt (senut)
 
O51
 
ẖkrt (jekeret)
 
Aa30
 
sp3t (sepat)
 
N24
 
3sir (asir)
 
Q2
 
wnwt (unut)
 
N14
 
wast (uaset)
 
R19
 
ḥnḳt (heneqet)
 
W22
 
ḫtmty (jetmety)
 
S19
 

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. RaG. «jeroglífic | enciclopedia.cat». Gran Enciclopèdia Catamana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 9 octubre 2022].
  2. «Jeroglífic egipci». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Jones, Daniel. English Pronouncing Dictionary. Cambridge University Press, 2003. ISBN 3-12-539683-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Hieratic script» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 9 octubre 2022].
  5. «Jean-François Champollion». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Nicholas K. Rauh. A Short History of the Ancient World. University of Toronto Press, 6 desembre 2017, p. 39–. ISBN 978-1-4426-0385-1. 
  7. Sànchez, Cèsar. «Els jeroglífics egipcis traduïts per xamba per Champollion». Històries d'Europa, 27-03-2018. [Consulta: 9 octubre 2022].
  8. Rollet, Pierre; Nostradamus. Nostradamus: Interprétation des hiéroglyphes de Horapollo (en francès). Marcel Petit, 1968. 
  9. Frank R. Trombley. Hellenic Religion and Christianization: C. 370-529. BRILL, 2001, p. 234–. ISBN 0-391-04121-5. 
  10. «Com funcionaven els jeroglífics egipcis?». Petit Sàpiens. [Consulta: 9 octubre 2022].
  11. Johanna Brankaer. Coptic: A Learning Grammar (Sahidic). Otto Harrassowitz Verlag, 2010, p. 3–. ISBN 978-3-447-05894-0. 
  12. Domínguez, Dolors. «L'escriba a l'antic Egipte». Enquadernacions Riera, dilluns, 27 d’octubre 2014. [Consulta: 9 octubre 2022].
  13. 13,0 13,1 Watrall, Ethan. «Writing in Ancient Egypt» (en anglès). Michigan State University, 20-09-2018. [Consulta: 9 octubre 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeroglífic egipci