Jerome David Salinger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgJerome David Salinger
Portrait of JD Salinger.jpg
Retrat de Salinger.
Naixement Jerome David Salinger
1 de gener de 1919
Manhattan, Nova York, EUA
Mort 27 de gener de 2010(2010-01-27) (als 91 anys)
Nou Hampshire
Educació Ursinus College, New York University, Columbia University
Alma mater Universitat Colúmbia
Ocupació Novel·lista
Període en actiu 1940-1965
Cònjuge Sylvia Welter (1945–1947; divorciats)
Claire Douglas (1955–1967; divorciats)
Colleen O'Neil (m. c. 1988)
Fills Margaret, Matt
Influències de Sherwood Anderson, Anton Chekhov, F. Scott Fitzgerald, Gustave Flaubert, Ernest Hemingway, Franz Kafka, Ring Lardner, Lev Tolstoi
Va influir a Stephen Chbosky, Jonathan Safran Foer, Haruki Murakami, Tom Robbins, Philip Roth, JK Rowling, Louis Sachar, John Updike, Richard Yates, Igor Štiks, John Green, Alberto Fuguet, DC Pierson, Matthew Weiner [1] Paul Thomas Anderson,[2] Wes Anderson [3]
Obra
Obres notables El vigilant en el camp de sègol (1951)
Seymour: An Introduction (1963)
Signatura

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Jerome David Salinger, conegut com a J. D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 - Cornish, New Hampshire 27 de gener de 2010), va ser un escriptor estatunidenc.

Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard, passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes en la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (“Un dia perfecte per al peix banana”, 1948) és el retrat d'un personatge desballestat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.

La seva única novel·la, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol, 1951, editada en The New Yorker el 1945-46) presenta un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain, però amb un humor més àcid. El 1953 recopilà els seus relats en Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó). Després, només publicà tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'autodescripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema.

Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'individu inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), de la qual s'han venut més de 65 milions de còpies a tot el món[4] , ha tingut una influència important en la narrativa moderna.

Salinger morí el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (New Hampshire),[5][6] on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Online Chat With Mad Men Creator Matthew Weiner». Blogs.amctv.com, 28-07-2008. [Consulta: 5 febrer 2014].
  2. , Arxivat 2011-juny-29 en la Wayback Machine.
  3. Brody, Richard. «Wes Anderson on J. D. Salinger». The New Yorker. [Consulta: 5 febrer 2014].
  4. Castillo, David «Salinger, final d'un mite». Avui [Barcelona], núm. 11636, 29-01-2010, p. 32-33 [Consulta: 29 gener 2010].
  5. Notícia a 3ca24.cat
  6. Notícia a Avui.cat
  7. Aïllament de Salinger, a ElPeriodico.cat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jerome David Salinger Modifica l'enllaç a Wikidata