Jerome David Salinger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJerome David Salinger
Portrait of JD Salinger.jpg
Retrat de Salinger
Biografia
NaixementJerome David Salinger
1r gener 1919 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 2010 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Cornish (Nou Hampshire) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióBudisme Zen i judaisme Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalUrsinus College, New York University, Columbia University
FormacióUniversitat de Colúmbia
Columbia University School of Engineering
Valley Forge Military Academy and College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció Modifica el valor a Wikidata
OcupacióNovel·lista
Activitat1940-1965
Influències
Influències en
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeSylvia Welter (1945–1947; divorciats)
Claire Douglas (1955–1967; divorciats)
Colleen O'Neil (m. c. 1988)
FillsMargaret, Matt
Signatura
J. D. Salinger Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0758409 Allocine: 442077 Allmovie: p314507
Find a Grave: 47245471 Modifica el valor a Wikidata

Jerome David Salinger, conegut com a J. D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 - Cornish, Nou Hampshire 27 de gener de 2010), va ser un escriptor estatunidenc.

Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard, passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes en la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (Un dia perfecte per al peix banana, 1948) és el retrat d'un personatge desballestat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.

La seva única novel·la, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol, 1951, editada en The New Yorker el 1945-46) presenta un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain, però amb un humor més àcid. Un dels llibres més traduïts del món, ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament (la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults).[4]

El 1953 recopilà els seus relats en Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó). Després, només publicà tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'autodescripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema.

Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'individu inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), de la qual s'han venut més de 65 milions de còpies a tot el món,[5] ha tingut una influència important en la narrativa moderna.

Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat.[4] Morí el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (Nou Hampshire),[6][7] on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.[8]

El vigilant en el camp de sègol[modifica]

L'editorial Little, Brown and Company va publicar The Catcher in the Rye el 16 de juliol de 1951.[9] L'argument de la novel·la és senzill:[10] detalla les experiències de Holden, de 16 anys, a la ciutat de Nova York després de la seva quarta expulsió i sortida d'una escola preparatòria universitària d'elit.[11] El llibre és més notable per la personalitat i la veu testimonial del seu narrador en primera persona, Holden.[12] Serveix com a narrador perspicaç però poc fiable que exposa la importància de la lleialtat i la "falsedat" de l'edat adulta.[12] En una entrevista de 1953, Salinger va admetre que la novel·la era una mica autobiogràfica, explicant: "la meva infantesa era molt la semblant a la del noi del llibre... va ser un gran alleujament explicar-ho a la gent." [13]

Les reaccions inicials al llibre van ser diverses, des del diari The New York Times, considerant el llibre com "una primera novel·la inusualment brillant" [14] fins a les denigracions del llenguatge monòton del llibre i la "immoralitat i perversió" de Holden[15] (utilitza insults religiosos i discuteix lliurement sobre el sexe casual i la prostitució).[16] La novel·la va ser un èxit popular; al cap de dos mesos de la seva publicació, s’havia reimprès vuit vegades. Va passar 30 setmanes a la llista dels més venuts del New York Times.[10] L'èxit inicial del llibre va ser seguit d'una breu pausa en la seva popularitat, però a finals dels anys cinquanta, segons el seu biògraf Ian Hamilton, s'havia convertit en "el llibre que tots els adolescents avorrits havien de comprar, el manual imprescindible del qual es podien agafar estils frescos de desafecció". Ha estat comparat amb The Adventures of Huckleberry Finn de Mark Twain.[17] Els diaris van començar a publicar articles sobre el "culte al Vigilant",[18] i la novel·la va ser prohibida a diversos països —i també a algunes escoles dels Estats Units— a causa de la seva temàtica i el seu llenguatge.[19]

Als anys setanta, diversos professors de secundària dels Estats Units que van seleccionar el llibre van ser acomiadats o obligats a dimitir. Un estudi de censura de 1979 va assenyalar que The Catcher in the Rye "tenia la dubtosa distinció de ser alhora el llibre censurat amb més freqüència a tot el país i la segona novel·la més ensenyada a les escoles públiques" (després de Homes i ratolins de John Steinbeck).[20][21]

Mark David Chapman, que va disparar John Lennon el desembre de 1980, estava obsessionat amb el llibre. El seu principal motiu va ser la seva frustració amb l'estil de vida i les declaracions públiques de Lennon, així com els deliris que va patir relacionats amb Holden Caulfield.[22][23]

Després del seu èxit dels anys 50, Salinger va rebre (i va rebutjar) nombroses ofertes per adaptar The Catcher in the Rye a la pantalla, inclosa una de Samuel Goldwyn.[24]

Obres[modifica]

Novel·la[modifica]

Contes[modifica]

  • Nine stories (Nou contes) (1953)
  • Franny and Zoey (Franny i Zoey) (1961)
  • Raise High the Roof Beam, Carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters) (1963)
  • Seymour: an introduction (Seymour: una introducció) (1963)

Referències[modifica]

  1. «Online Chat With Mad Men Creator Matthew Weiner». Blogs.amctv.com, 28-07-2008. Arxivat de l'original el 21 de maig 2013. [Consulta: 5 febrer 2014].
  2. , «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 2 febrer 2015].
  3. Brody, Richard. «Wes Anderson on J. D. Salinger». The New Yorker. [Consulta: 5 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 «Jerome David Salinger». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Castillo, David «Salinger, final d'un mite». Avui [Barcelona], núm. 11636, 29-01-2010, p. 32-33 [Consulta: 29 gener 2010]. Arxivat 17 de març 2012 a Wayback Machine.
  6. Notícia a 3ca24.cat
  7. Notícia a Avui.cat
  8. Aïllament de Salinger, a ElPeriodico.cat
  9. Salinger, J.D. The Catcher in the Rye. New York: Little, Brown and Company, 1951. hi Print.[Pàgina?]
  10. 10,0 10,1 Whitfield, 1997, p. 77.
  11. Blackstock, Alan «J.D. Salinger». Magill's Survey of American Literature, January 1, 1992, pàg. 1798–1809.
  12. 12,0 12,1 Nandel, Alan. "The Significance of Holden Caulfield's Testimony." Reprinted in Bloom, Harold, ed. Modern Critical Interpretations: J. D. Salinger's The Catcher in the Rye. Philadelphia: Chelsea House Publishers, 2000. pp. 75–89.
  13. Crawford, 2006, p. 4.
  14. «Books of The Times». The New York Times, July 16, 1951.
  15. Whitfield, Stephen J. "Raise High the Bookshelves, Censors!" (book review), The Virginia Quarterly Review, Spring 2002. Retrieved November 27, 2007. En una ressenya del llibre a The Christian Science Monitor, el crític va trobar el llibre inadequat "perquè el llegissin els nens", escrivint que serien influenciats per Holden, "com passa massa fàcilment quan la immoralitat i la perversió és explicada per escriptors de talent que tenen en compte l'obra en nom de l'art o de la bona intenció".
  16. Hamilton, 1988, p. 117.
  17. "J. D. Salinger". Encyclopædia Britannica Online School ed. 2011. Web.
  18. Hamilton, 1988, p. 155.
  19. Whitfield, 1997, p. 97.
  20. Whitfield, 1997, p. 82, 78.
  21. «Banned from the classroom: Censorship and The Catcher in the Rye» (en anglès). blogs.bl.uk. [Consulta: 6 setembre 2021].
  22. McGunagle, Fred. «Mark David Chapman, the Man Who Killed John Lennon, Chapter 6 To the Brink and Back». Crime Library. Court TV. Arxivat de l'original el April 7, 2004.
  23. Gaines, James R. (March 9, 1987). «Mark Chapman Part III: the Killer Takes His Fall». People Magazine 27 (10). 
  24. Berg, A. Scott. Goldwyn: A Biography. New York: Alfred A. Knopf, 1989. ISBN 1-57322-723-4. p. 446.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jerome David Salinger