Jeroni Ferran Granell i Manresa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJeroni Ferran Granell i Manresa
Biografia
Naixement7 gener 1868 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1931 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJeroni Granell i Mundet Modifica el valor a Wikidata

Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 7 de gener de 1868 - 9 de març de 1931)[1] fou un arquitecte modernista català.

Biografia[modifica]

Com a arquitecte es va titular el 19 de setembre de 1891.[2] Fill del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet, va ser un dels arquitectes més originals del modernisme barcelonès, amb la creació d'uns singulars esgrafiats a les façanes de les cases d'habitatges, de les quals ens ha deixat nombroses mostres a Barcelona. En destaquen:

  • (1895) casa Santaló, c/ Gran de Gràcia 35
  • (1900) casa Jaume Forn, c/ Roger de Llúria, 82 i 84
  • (1900) c/ Pàdua 75[3]
  • (1900) c/ Girona, 122
  • (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188
  • (1903) casa Garrut Planas, c/ Gran de Gràcia 61
  • (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformació als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.
  • (1903) casa del carrer Pàdua, núm. 75
  • (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailèn, 127
  • c/ Gran de Gràcia núm. 262 i 264.
  • 1910. Reforma modernista del menjador del restaurant de l'Hotel Buenos Aires de Vallvidrera.[4]

Associat primer amb el vitraller Antoni Rigalt i amb firma pròpia posteriorment, va revitalitzar l'art del vitrall i va fabricar bona part dels vitralls modernistes de Barcelona, com ara, el Palau de la Música Catalana, la casa Navàs o l'hospital de Sant Pau.[5]

Es va casar amb Elvira Bartomeu i Baró (*-1945), de Tarragona, i van tenir quatre fills: Jeroni, Elvira, Josep i Mercè Granell i Bartomeu.

Referències[modifica]

  1. «esquela de D.Geroni F. Granell i Manresa». La Vanguardia, 10-03-1931, pàg. 32.
  2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. F. Xavier Hernàndez; Mercè Vidal i Jansa; Magda Fernàndez; María Mercedes Tatjer Mir. Edicions Universitat Barcelona. Passat i present de Barcelona (III): materials per l'estudi del medi urbà, 1991. ISBN 9788478755592. , pàg.32
  4. EFE «Un edificio modernista de Vallvidrera». La Vanguardia, 02-03-2019 [Consulta: 3 març 2019].
  5. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 108. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 

Bibliografia[modifica]