Jeroni Miquel Suñol i Pujol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJeroni Miquel Suñol i Pujol
1882-Jeronimo-Suñol-escultor.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 13 de desembre de 1839
Barcelona
Mort 16 d'octubre de 1902 (62 anys)
Madrid
Sepultura Cementiri de San Justo
40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 46″ O / 40.401427777778°N,3.7293861111111°O / 40.401427777778; -3.7293861111111
Activitat professional
Ocupació Escultor
Modifica dades a Wikidata
El Cristòfor Colom de Suñol al Central Park de Nova York (1892)

Jeroni Miquel Suñol i Pujol, més conegut com a Jeroni Suñol (Barcelona, 1839 - Madrid, 16 octubre 1902) fou un escultor català.

Es va formar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, complementant els seus estudis al taller d'un imatger anomenat Passavell i, sobretot, al taller dels germans Vallmitjana. El 1858 va obtenir una beca per anar a estudiar a Roma, igual que havien fet altres escultors catalans. Allà va establir contacte amb Marià Fortuny i el seu cercle d'amistats. És en aquesta època quan va realitzar l'escultura "Dant", una de les seves obres més conegudes, amb què va guanyar una medalla de plata a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid el 1864. Una de les versions de Dant es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya [1] on es conserven altres obres seves (bust femení, aprenent d'escultor) i també el retrat d'ell pintat per Fortuny.[2]El guix original i una altra versió del Dant en bronze també es poden trobar al Museu del Prado.[3][4]

Una altra obra destacada de Suñol és l'Himeneu, amb què va guanyar una medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts del 1867.

Tornat de Roma es va establir a Barcelona (1875) i posteriorment a Madrid, on va acabar residint i on va adquirir cert reconeixement i va rebre encàrrecs per realitzar diversos monuments.

Des del 1882 va formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Entre els encàrrecs d'escultura monumental realitzats per Suñol sobresurtenː

Deixebles o col·laboradors seus seus van ser els escultors Aniceto Marinas, Antoni Parera, Pagès i Serratosa, Medard Sanmartí i Cipriano Folgueras, entre d'altres.

Jeroñi Suñol és un exponent destacat de la important expansió i potencial productiu que assoliren els escultors catalans durant el segle XIX, amb capacitat per exportar obra arreu de l'estat espanyol i també a l'estranger. El seu estil pot ser adscrit al realisme predominant durant la segona meitat del segle XIX.

La seva germana Dolors es va casar amb Domènec Batlló i Barrera, de la nissaga dels Batlló, propietaris de la important fàbrica tèxtil Can Batlló, El seu nebot Romà Batlló i Sunyol o Suñol, que era fotògraf, va fer-li moltes fotografies i va heretar el seu taller. Finalment una part important d'aquest fons es va incorporar als Museus d'Art de Barcelona.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1864- Segona Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (Dant)
  • 1866 - Primera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid (Himeneu)
  • 1867- Tercera Medalla a l'Exposició Universal de París

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dant | Museu Nacional d'Art de Catalunya» (en ca). [Consulta: 15 agost 2017].
  2. «Retrat de l'escultor Jeroni Suñol | Museu Nacional d'Art de Catalunya» (en ca). [Consulta: 15 agost 2017].
  3. «El Dante - Colección - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 15 agost 2017].
  4. «Dante pensativo - Colección - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 15 agost 2017].
  5. «Monumento a Pedro Duro, La Ferlguera, Asturias». [Consulta: 16 agost 2017].
  6. Madrid, Inventario Gráfico SL & Ayuntamiento de. «Monumentos urbanos de Madrid». [Consulta: 16 agost 2017].
  7. «Central Park Monuments - Christopher Columbus : NYC Parks» (en en). [Consulta: 16 agost 2017].
  8. Madrid, Inventario Gráfico SL & Ayuntamiento de. «Monumentos urbanos de Madrid». [Consulta: 16 agost 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FONTBONA, Francesc, Del Neoclassicisme a la Restauració (1808-1888), Història de l'Art Català, Edicions 62, Barcelona 1983
  • ALCOLEA, Santiago. L'Escultura Catalana del segle XIX: Del Neoclassicisme al Realisme, Catàleg de l'exposició de Llotja, 1989
  • ELIAS, Feliu: L'escultura Catalana Moderna, Vol. 2, Barcelonaː Barcino, 1928, p. 201-204
  • RAFOLS, J.F. Diccionario Biográfico de artistas de Cataluña, 3 volums, Barcelona, 1951
  • SUBIRACHS, JuditL'escultura catalana del segle XIX a Catalunya, Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeroni Miquel Suñol i Pujol Modifica l'enllaç a Wikidata