Jeroni Miquel Suñol i Pujol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJeroni Miquel Suñol i Pujol
1882-Jeronimo-Suñol-escultor.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1839 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 46″ O / 40.401428°N,3.729386°O / 40.401428; -3.729386 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJuan Vancell Modifica el valor a Wikidata
El Cristòfor Colom de Suñol al Central Park de Nova York (1892)

Jeroni Miquel Suñol i Pujol, més conegut com a Jeroni Suñol (Barcelona, 13 de desembre de 1839Madrid, 16 d'octubre de 1902) fou un escultor català.

Es va formar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, complementant els seus estudis al taller d'un imatger anomenat Passavell i, sobretot, al taller dels germans Vallmitjana. El 1858 va obtenir una beca per anar a estudiar a Roma, igual que havien fet altres escultors catalans. Allà va establir contacte amb Marià Fortuny i el seu cercle d'amistats. És en aquesta època quan va realitzar l'escultura "Dant", una de les seves obres més conegudes, amb què va guanyar una medalla de plata a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid el 1864. Una de les versions de Dant es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya [1] on es conserven altres obres seves (bust femení, aprenent d'escultor) i també el retrat d'ell pintat per Fortuny.[2] El guix original i una altra versió del Dant en bronze també es poden trobar al Museu del Prado.[3][4]

Una altra obra destacada de Suñol és l'Himeneu, amb què va guanyar una medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts del 1867.

Tornat de Roma es va establir a Barcelona (1875) i posteriorment a Madrid, on va acabar residint i on va adquirir cert reconeixement i va rebre encàrrecs per realitzar diversos monuments.

Des del 1882 va formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Entre els encàrrecs d'escultura monumental realitzats per Suñol sobresurtenː

Deixebles o col·laboradors seus van ser els escultors Aniceto Marinas, Antoni Parera, Pagès i Serratosa, Medard Sanmartí i Cipriano Folgueras, entre d'altres.

Jeroñi Suñol és un exponent destacat de la important expansió i potencial productiu que assoliren els escultors catalans durant el segle xix, amb capacitat per exportar obra arreu de l'estat espanyol i també a l'estranger. El seu estil pot ser adscrit al realisme predominant durant la segona meitat del segle xix.

La seva germana Dolors es va casar amb Domènec Batlló i Barrera, de la nissaga dels Batlló, propietaris de la important fàbrica tèxtil Can Batlló, el seu nebot Romà Batlló i Sunyol o Suñol, que era fotògraf, va fer-li moltes fotografies i va heretar el seu taller. Finalment una part important d'aquest fons es va incorporar als Museus d'Art de Barcelona.

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1864 - Segona Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (Dant)
  • 1866 - Primera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid (Himeneu)
  • 1867 - Tercera Medalla a l'Exposició Universal de París

Referències[modifica]

  1. «Dant | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 15 agost 2017].
  2. «Retrat de l'escultor Jeroni Suñol | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 15 agost 2017].
  3. «El Dante - Colección - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 15 agost 2017].
  4. «Dante pensativo - Colección - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 15 agost 2017].
  5. «Monumento a Pedro Duro, La Ferlguera, Asturias». Arxivat de l'original el 2016-09-14. [Consulta: 16 agost 2017].
  6. Madrid, Inventario Gráfico SL & Ayuntamiento de. «Monumentos urbanos de Madrid». [Consulta: 16 agost 2017].
  7. «Central Park Monuments - Christopher Columbus : NYC Parks» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2017].
  8. Madrid, Inventario Gráfico SL & Ayuntamiento de. «Monumentos urbanos de Madrid». [Consulta: 16 agost 2017].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • FONTBONA, Francesc, Del Neoclassicisme a la Restauració (1808-1888), Història de l'Art Català, Edicions 62, Barcelona, 1983.
  • ALCOLEA, Santiago, L'Escultura Catalana del segle XIX: Del Neoclassicisme al Realisme, Catàleg de l'exposició de Llotja, 1989.
  • ELIAS, Feliu: L'escultura Catalana Moderna, Vol. 2, Barcelonaː Barcino, 1928, p. 201-204.
  • RAFOLS, J.F., Diccionario Biográfico de artistas de Cataluña, 3 volums, Barcelona, 1951.
  • SUBIRACHS, Judit, L'escultura catalana del segle XIX a Catalunya, Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeroni Miquel Suñol i Pujol