Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJesús Aguirre y Ortiz de Zárate
Biografia
Naixement9 juny 1934 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 2001 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de laringe Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de la Immaculada Concepció Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pontifícia de Comillas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Alba Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCayetana Fitz-James Stuart
ParesMaría del Carmen Aguirre y Ortiz de Zárate
Premis

Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate, duc consort d'Alba (Madrid, 9 de juny de 1934 - 11 de maig de 2001) va ser un intel·lectual, editor literari, aristòcrata per matrimoni i acadèmic espanyol. La seva formació acadèmica es va desenvolupar fins a ser ordenat sacerdot catòlic, i després d'abandonar el ministeri va ocupar els llocs de director literari de l'editorial Taurus i director general de Música del Ministeri de Cultura (1977-1980).

El 16 de març de 1978 va contreure matrimoni amb Cayetana Fitz-James Stuart, XVIII duquessa d'Alba i cap de la Casa d'Alba.

El 1986 va passar a ocupar la cadira "f" de la Reial Acadèmia Espanyola en substitució de Manuel de Terán Álvarez[1]

Primers anys i vida sacerdotal[modifica]

Jesús Aguirre va néixer el 9 de juny de 1934 a Madrid, encara que la seva infància la va passar a Santander; fill de pare desconegut i María del Carmen Aguirre y Ortiz de Zárate,[2][3] qui el va tenir com a mare soltera.[4] En la capital càntabra estudià batxillerat amb els Germans de La Salle.

Posteriorment va iniciar la carrera sacerdotal en la Universitat Pontifícia de Comillas, graduant-se en Filosofia, sense pertànyer a cap moment a la Companyia de Jesús;[5] el 1956 marxà a Múnic per a graduar-se en teologia, on fou company del cardenal Ratzinger i alumne de Gottlieb Söhngen.[6] En aquesta ciutat va prendre contacte amb els supervivents de l'Escola Crítica i va ser ponent en les primeres trobades del Diàleg entre marxistes i cristians.[6] Va aconseguir el doctorat amb una tesi doctoral summa cum laude sobre Guillem d'Occam.[7]

El 1958, durant els seus viatges de vacances a Espanya, va ingressar en el Frente de Liberación Popular (Felipe),[8] i el 1962, va exercir l'acció pastoral a l'església de la Ciutat Universitària de Madrid.[9] Quan deixà el ministeri sacerdotal (1969), escriví Sermones en España, que fou prohibida per la dictadura franquista; finalment aquesta obra literària va veure la llum el 1971, després d'un any i mig de prohibició.[9]

Vida laica i matrimoni amb la duquessa d'Alba[modifica]

Després de deixar la vida sacerdotal, va passar a la direcció de l'editorial Taurus, fent-se amic personal de Carlos Barral, Juan Benet, Juan García Hortelano, José Luis López Aranguren, Josep Maria Castellet, Fernando Savater, Jaime Salinas, José María Gil-Robles y Gil-Delgado, Jorge Semprún, Luis de Pablo i Javier Pradera, entre altres.[10] Aprofitant els coneixements que va adquirir a Múnic sobre l'Escola de Frankfurt i la seva posició de director en l'editorial Taurus, va introduir a Espanya les obres de Theodor Adorno, Max Horkheimer i Walter Benjamin, endemés de traduir i escriure el pròleg de Haschisch i els dos toms d'Il·luminacions; també descobrí Fernando Savater i la seva obra Nihilismo y acción.[11] Posteriorment el Consell de Ministres li va nomenar director general de Música del Ministeri de Cultura, càrrec que va exercir des del 8 de setembre de 1977 fins al seu cessament, el 25 de gener de 1980.[12][13]

Va conèixer a Cayetana Fitz-James Stuart, XVIII duquessa d'Alba, a la casa dels ducs d'Arión i als quatre mesos, el 16 de març de 1978, va contreure matrimoni religiós amb ella;[10] la cerimònia va ser oficiada pel provicari de la diòcesi de Madrid, José María Martín Patino, en la capella privada del Palau de Liria. El padrí de la núvia va ser Carlos Martínez de Irujo, el seu fill gran, mentre que Carmen Aguirre y Ortiz de Zárate actuà com a padrina del seu fill. Els testimonis de Jesús Aguirre foren Pío Cabanillas Gallas, Gonzalo Fernández de Córdova y Larios (IX duc d'Arión), Sebastián Martín-Retortillo, Casilda de Silva y Fernández de Henestrosa (II comtessa de Carbajal i XV marquesa de Santa Cruz entre altres títols nobiliaris), Javier Pradera i la muller de José Luis López Aranguren.[10]

El 1981 va ser nomenat president del consell d'administració de Zoilo Ruiz-Mateos SA i conseller del Banco Atlántico, ambdues pertanyents al grup empresarial Rumasa,[7][14] càrrecs que va exercir fins que el 1986 va ser nomenat president de la Fundació Jiménez Díaz, càrrec que va abandonar quan un grup de treballadors es van manifestar davant del Palau de Llíria.[7]

El 1983 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i el 1986 va passar a ocupar la cadira f de la Reial Acadèmia Espanyola (vacant des de la defunció de Manuel de Terán Álvarez el 1984), on va llegir El conde de Aranda y la reforma de espectáculos en el siglo XVIII, una aproximació a la figura de Pedro Pablo Abarca de Bolea.[15] També fou elegit comissari de l'Exposició Universal de Sevilla de 1992[7] endemés des de desembre de 1985 era membre de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras.[8]

Malaltia, defunció i funeral[modifica]

Monestir de la Inmaculada Concepción a Loeches on Jesús Aguirre és enterrat

El 12 de gener de 2001 ingressà en la Clínica de la Luz (Madrid), degut a un càncer de laringe localitzat, i l'11 de maig, a les 17.15 hores, va morir per una embòlia pulmonar al Palau de Liria.[16] La seva capella ardent es va celebrar en el mateix palau i va ser enterrat en el panteó familiar que la Casa d'Alba posseeix al Monestir de la Inmaculada Concepción (Loeches, Comunitat de Madrid).[17]

A la cerimònia van assistir, a més de la família, Fernando Almansa (cap de la Casa del Rei), José María Álvarez del Manzano (alcalde de Madrid), Alfredo Sánchez Monteseirín (alcalde de Sevilla), Luis Alberto de Cuenca (secretari d'Estat de Cultura), Iñigo Cavero (president del Consell d'Estat), Víctor García de la Concha (director de la Reial Acadèmia Espanyola), Luis María Ansón (acadèmic i periodista), Jesús de Polanco (president del Grupo Prisa), i els periodistes Antonio Burgos i Jaime Peñafiel. La celebració del funeral fou oficiada pel rector del poble.[18]

Jesús Aguirre en la cultura popular[modifica]

El 26 de gener de 2011,[19] Manuel Vicent publicà un llibre sobre la vida de Jesús Aguirre, anomenat Aguirre, el magnífico (2011, Alfaguara);[4] Cayetana d'Alba qualificà aquest llibre com a "esperpent literari", ja que Vicent arribà a escriure que Aguirre era homosexual.[20] En abril de 2011, Telecinco va emetre la segona part del telefilm La Duquesa;[21] el paper de Jesús Aguirre fou interpretat per Carlos Hipólito.[22] Finalment, la duquessa es mostrà molesta per la visió que es mostrà de Jesús Aguirre, d'ella i dels seus fills.[23]

Reconeixements i distincions[modifica]

Jesús Aguirre va rebre els següents reconeixements:[9][24]

Obres publicades[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ RAE. «Elección de don Luis Ángel Rojo como miembro de número». [Consulta: 17 novembre 2014].
  2. ↑ «Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate». [Consulta: 27 maig 2011].
  3. ↑ «Jesús Aguirre Ortiz de Zárate». GeneAll.net. [Consulta: 19 abril 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 Fernández, Juan. «Manuel Vicent retrata a Jesús Aguirre como un personaje literario con una vida "llena de capas y zonas oscuras"» (en castellà). el Periódico, 29-01-2011. [Consulta: 20 abril 2011].
  5. ↑ Cabezudo, José María «El duque consorte que jamás fue jesuita». La Nueva España, 26 de desembre de 2014, pàg. 29 [Consulta: 31 gener 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Fallece Jesús Aguirre, duque de Alba, uno de los grandes animadores de la cultura española» (en castellà). ABC, 12-05-2001. [Consulta: 20 abril 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «PERFIL DUQUE DE ALBA Un aristócrata padre espiritual» (en castellà). El Mundo, 12-05-2001. [Consulta: 19 abril 2011].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «PERFIL: EL DUQUE DE ALBA, EN LA ACADEMIA Santander-Francfort-Madrid» (en castellà). El País, 12-12-1986. [Consulta: 20 abril 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «EXCELENTÍSIMO SR. JESÚS AGUIRRE Y ORTIZ DE ZÁRATE» (en castellà). editor=Hola, 11-05-2001. [Consulta: 15 abril 2011].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Cayetana, duquesa de Alba, se casó con Jesús Aguirre» (en castellà). El País, 17-03-1978. [Consulta: 19 abril 2011].
  11. ↑ Herralde, Jorge. «Editor y duque. Recuerdos dispersos de Jesús Aguirre» (en castellà). El Cultural, 27-07-2006. [Consulta: 18 juliol 2011].
  12. ↑ «Real Decreto 134/1980, de 25 de gener, por el que se dispone el cese de don Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate como Director general de Música.». Boletín Oficial del Estado. Arxivat de l'original el 13 de setembre de 1977. [Consulta: 19 abril 2011].
  13. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.«Real Decreto por el que se nombra Director general de Música a don Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate.» (en castellà). Boletín Oficial del Estado. Arxivat de l'original el 26 de gener de 1980. [Consulta: 19 abril 2011].
  14. ↑ «El duque de Alba, presidente de Zoilo Ruiz-Mateos, SA». España: El País, 04-03-1981. [Consulta: 19 abril 2011].
  15. ↑ «Jesús Aguirre ocupa el sillón 'f' de la Real Academia con un elogio del conde de Aranda». España: El País, 12-12-1986. [Consulta: 20 abril 2011].
  16. ↑ Rojo, José Andrés. «Muere en Madrid, a los 66 años, Jesús Aguirre, duque de Alba». España: El País, 12-05-2001. [Consulta: 20 abril 2011].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 «Fallece en Madrid Jesús Aguirre, duque de Alba». España: El País, 11-05-2001. [Consulta: 20 abril 2011].
  18. ↑ «Caluroso adiós al duque de Alba en la localidad madrileña de Loeches». España: El País, 12-05-2001. [Consulta: 20 abril 2011].
  19. ↑ Alfaguara. «Aguirre, el magnífico». [Consulta: 17 juliol 2011].
  20. ↑ Antena3. «Cayetana de Alba y su hijo Cayetano Martínez de Irujo se enfadan con la prensa», 22-03-2011. [Consulta: 17 juliol 2011].
  21. ↑ FormulaTV. «La Duquesa». [Consulta: 18 juliol 2011].
  22. ↑ ABC. «Carlos Hipólito: «Lamento que a la Duquesa no le haya gustado la serie»», 06-04-2011. [Consulta: 18 juliol 2011].
  23. ↑ 20minutos.es. «Cayetana de Alba demandará a Telecinco por emitir 'La duquesa'», 11-04-2011. [Consulta: 18 juliol 2011].
  24. ↑ Hernández Montejo, Eliane. «La Academia de Bellas Artes rinde un homenaje póstumo a Jesús Aguirre». España: La Semana, 19-06-2001. [Consulta: 20 abril 2011].
  25. ↑ Boletín Oficial del Estado


Premis i fites
Precedit per:
Manuel de Terán Álvarez
Reial Acadèmia Espanyola
Cadira f
1986-2001 		Succeït per:
Luis Ángel Rojo Duque
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jesús_Aguirre_y_Ortiz_de_Zárate&oldid=33277621»