Jesús Alturo i Perucho

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJesús Alturo i Perucho
Alturo Retrat.jpg
Biografia
Naixement 10 març 1954 (64 anys)
el Pont de Suert
Activitat
Ocupació Historiador, filòleg i paleògraf
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jesús Alturo i Perucho (El Pont de Suert, 10 de març de 1954), és un paleògraf, filòleg i historiador català.[1]

És professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, inicialment de filologia llatina (des de 1976) i posteriorment de paleografia, codicologia i diplomàtica (des de 1992), com a titular de la càtedra i en substitució del seu mestre[2] Anscari M. Mundó.[1] Doctorat en filologia clàssica, és especialista en l'època medieval, en particular en el camp de la història de la cultura, no sols d'àmbit català sinó també europeu.[3] Forma part (des de 1994), com a membre de ple dret, del Comité international de paléographie latine.[4] És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2007)[5] i membre de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics,.[6] Ha estat Directeur d’Études invité a l'École Pratique des Hautes Études de París.[7] En el marc del projecte internacional Monumenta Palaeographica Medii Aevi, del qual n'és director de la Series Hispanica, ha publicat les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, que apleguen un total de 97 diplomes del segle ix o anteriors, conservats en arxius catalans.[8]

Ha estat guardonat, entre altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (1982), per la seva obra L'Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 : aproximació històrico-lingüística,[9] i amb el Premi Crítica Serra d’Or (2004), per la publicació d'Història del llibre manuscrit a Catalunya.[10][11]

Autor d'una àmplia producció bibliogràfica i acadèmica[12] que inclou la publicació i anàlisi de diversos diplomataris medievals,[13] i de fragments de còdexs, identificant i estudiant peces tan rellevants com els testimonis més antics fins ara coneguts del Liber de dono perseuerantiae de sant Agustí, del Pamphilus, del Roman de Jaufré o de l'Itinerarium Egeriae, entre altres.[12] També és autor d'edicions crítiques de textos llatins literaris d'època medieval, com sermons atribuïts al bisbe i abat Oliba o al gramàtic Borrell Guibert, de textos epigràfics altmedievals i d'estudis dels glossaris llatins altmedievals,[12] entre ells els que denoten la difusió del Liber glossarum en terres catalanes.[14][15][16]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]