Jesús Alturo i Perucho
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 març 1954 ![]() el Pont de Suert (Alta Ribagorça) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | historiador, filòleg, paleògraf ![]() |
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona (1992–) Universitat Autònoma de Barcelona ![]() |
Premis
| |
Lloc web | portalrecerca.uab.cat… ![]() |
Jesús Alturo i Perucho (el Pont de Suert, 10 de març de 1954) és un paleògraf, filòleg i historiador català.[1]
És professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, inicialment de filologia llatina (des de 1976) i posteriorment de paleografia, codicologia i diplomàtica (des de 1992), com a titular de la càtedra i en substitució del seu mestre,[2] Anscari M. Mundó.[1] Doctorat en filologia clàssica, és especialista en l'època medieval, en particular en el camp de la història de la cultura, no sols d'àmbit català, sinó també europeu.[3] Forma part (des de 1994), com a membre de ple dret, del Comité International de Paléographie Latine.[4][5] És membre de la Société nationale des antiquaires de la France, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2007),[6] membre d’Honor de la Societat Catalana de Numismàtica i membre de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics de l'Institut d'Estudis Catalans.[7] Ha estat Directeur d'Études invité a l'École Pratique des Hautes Études de París.[8] En el marc del projecte internacional Monumenta Palaeographica Medii Aevi, del qual és director de la Series Hispanica, ha publicat les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, que apleguen un total de 100 diplomes originals del segle ix, conservats en arxius catalans.[9]
Ha estat guardonat, entre altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (1982), per la seva obra L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. (Aproximació històrico-lingüística),[10] i amb el Premi Crítica Serra d'Or (2004), per la publicació d'Història del llibre manuscrit a Catalunya.[11][12] El 2021 ha rebut la Creu de Sant Jordi.[13]
Autor d'una àmplia producció bibliogràfica i acadèmica,[14] que inclou la publicació i anàlisi de diversos diplomataris medievals,[15] i de fragments de còdexs, identificant i estudiant peces tan rellevants com els testimonis més antics fins ara coneguts del Liber de dono perseuerantiae de sant Agustí, del Pamphilus, del Roman de Jaufré o de l'Itinerarium Egeriae, entre altres.[14] També és autor d'edicions crítiques de textos llatins literaris d'època medieval, com sermons atribuïts al bisbe i abat Oliba o al gramàtic Borrell Guibert, de textos epigràfics altmedievals i d'estudis dels glossaris llatins altmedievals,[14] entre els quals els que denoten la difusió del Liber glossarum en terres catalanes.[16][17][18] El mes d’octubre de 2021, amb Tània Alaix, ha identificat l’autor del memorial de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, en la persona del sotsdiaca Ramon de Cabó, que ha esdevingut, ara com ara, el Patriarca de les Lletres Catalanes.[19] Interessat també pel primers testimonis escrits del català ha precisat les datacions de les Homilies d’Organyà, i de la traducció catalana del Codi de Recesvint, tant la conservada en un fragment de còdex de Montserrat com de la custodiada als Arxius del Bisbat d’Urgell.[20]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Jesús Alturo i Perucho». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mancho - Diccionari d'historiadors de l'art
- ↑ Marques - 1990
- ↑ «Liste des membres actives» (en francès). Comitè international de paléographie latine, 13-10-2017. [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ Vilageliu, Ramon «Tània Alaix i Josep Alturo. Investigadors d'elit, descobridors del primer autor català». Vallesos, 22, Hivern-primavera 2021/2022, pàg. 28-29.
- ↑ Diccionari biogràfic de l'ABL
- ↑ Membres de la SCEL
- ↑ École pratique des hautes études - Annuaire 2006
- ↑ «Publicades les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae». Notícies.
- ↑ «L'Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 : aproximació històrico-lingüística / per Jesús Alturo i Perucho». [Consulta: 29 març 2018].
- ↑ «Premis Crítica «Serra d'Or» 2004». Serra d'Or, 532, (abril 2004), pàg. 14-15.
- ↑ Toldrà - 2005
- ↑ «Creu de Sant Jordi per a 20 persones i 10 entitats». gencat. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 IdRef - Agence bibliographique de l'enseignement supérieur
- ↑ Bonnassie - 1987
- ↑ Alturo i Perucho - 1985
- ↑ Alturo i Perucho - 1987
- ↑ Alturo i Perucho - 2014
- ↑ CCMA «Ramon de Cabó, primer escriptor conegut de la literatura catalana». Telenotícies Vespre, 18-10-2021 [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ Alturo i Perucho, Jesús «Joaquim Miret i Sans, historiador de les contrades pirinenques, recopilador dels més primitius testimonis de la parla catalana.». Estudis Romànics, 44, 2022, p. 279-293. [Consulta: 9 abril 2022].
Bibliografia[modifica]
- Marques, José «Jesús Alturo i Perucho. Alguns aspectos da sua obra científica». Revista da Faculdade de Letras. Historia. Universidade do Porto, II Série, vol. VII, 1990, pàg. 417-418.
- Mancho, Carles. «Mundó i Marcet, Anscari M.». A: Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda. Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. 9ª ed.. Institut d'Estudis Catalans, 2017. DOI 10.2436/10.1000.01.1.
- Molas, Pere (dir); Duran, Eulàlia (dir); Massot, Josep (dir); Tomàs, Margalida (red.); Campabadal, Mireia (red.). «Acadèmics corresponents a Espanya». A: Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012, pàg. 475. ISBN 97884938885.
- «Membres de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics». Miscel·lània Litúrgica Catalana. Societat Catalana d'Estudis Litúrgics [Barcelona], nº 25, 2017, pàg.7. ISSN: 2013-4010 [Consulta: 29 març 2018].
- Bonnassie, Pierre «Alturo Perucho, Jesús, Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la história d'un poble del segle X al XII, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1985». Annales du Midi, vol. 99, num. 179, 1987, pàg. 363 [Consulta: 29 març 2018].
- Toldrà i Sabaté, Maria «Alturo i Perucho, Jesús (2003): Història del llibre manuscrit a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 306 p. (Textos i Documents, 23)». Estudis Romànics. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, num. 27, 2005. ISSN: 2013-9500 [Consulta: 29 març 2018].
- «Histoire et civilisation du livre. Conférences de M. Jesús Alturo, professeur à l'université de Barcelonne (Espagne), directeur d'études invité». A: Annuaires de l'École pratique des hautes études. nº 20. École pratique des hautes études. Section des sciences historiques et philologiques., 2006, pàgs. 341-348.
- Alturo i Perucho, Jesús «Fragment d'un epítom del Glossarium Ansileubi de la primera meitat del segle X» (pdf). Faventia, Vol. 7, nº 1, 1985, pàgs. 75-86 [Consulta: 28 març 2018].
- Alturo i Perucho, Jesús «Fragments d'un glossari llatí basat en el Liber glossarum» (pdf). Faventia, Vol. 9, nº 1, 1987 [Consulta: 28 març 2018].
- Alturo i Perucho, Jesús. «Un nuevo Liber glossarum de origen catalán del siglo IX-X». A: Iñigo Ruiz Arzalluz; Alejandro Martínez Sobrino (ed. lit.), María Teresa Muñoz García de Iturrospe (ed. lit.), Iñaki Ortigosa Egiraun (ed. lit.), Enara San Juan Manso (ed. lit.), Vitalino Valcárcel Martínez (hom.). Estudios de filología e historia en honor del profesor Vitalino Valcárcel (en castellà). Vol. 1. Euskal Herriko Unibertsitatea, 2014, pàgs. 43-64. ISBN 9788490820483 [Consulta: 28 març 2018].
- «Alturo i Perucho, Jesús (1954-.…)». IdRef - Identifiants et référentiels pour l'enseignement supérieur et la recherche: ABES - Agence bibliographique de l'enseignement supérieur. [Consulta: 29 març 2018].
- Persones vives
- Pontarrins
- Filòlegs catalans del sud contemporanis
- Historiadors catalans del sud contemporanis
- Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Acadèmics corresponents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona
- Creus de Sant Jordi 2021
- Paleògrafs catalans del sud contemporanis