Jesús Alturo i Perucho

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJesús Alturo i Perucho

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 març 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
el Pont de Suert (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, filòleg, paleògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona (1992–)
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webportalrecerca.uab.cat… Modifica el valor a Wikidata

Jesús Alturo i Perucho (el Pont de Suert, 10 de març de 1954) és un paleògraf, filòleg i historiador català.[1]

És professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, inicialment de filologia llatina (des de 1976) i posteriorment de paleografia, codicologia i diplomàtica (des de 1992), com a titular de la càtedra i en substitució del seu mestre,[2] Anscari M. Mundó.[1] Doctorat en filologia clàssica, és especialista en l'època medieval, en particular en el camp de la història de la cultura, no sols d'àmbit català, sinó també europeu.[3] Forma part (des de 1994), com a membre de ple dret, del Comité International de Paléographie Latine.[4][5] És membre de la Société nationale des antiquaires de la France, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2007),[6] membre d’Honor de la Societat Catalana de Numismàtica i membre de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics de l'Institut d'Estudis Catalans.[7] Ha estat Directeur d'Études invité a l'École Pratique des Hautes Études de París.[8] En el marc del projecte internacional Monumenta Palaeographica Medii Aevi, del qual és director de la Series Hispanica, ha publicat les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, que apleguen un total de 100 diplomes originals del segle ix, conservats en arxius catalans.[9]

Ha estat guardonat, entre altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (1982), per la seva obra L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. (Aproximació històrico-lingüística),[10] i amb el Premi Crítica Serra d'Or (2004), per la publicació d'Història del llibre manuscrit a Catalunya.[11][12] El 2021 ha rebut la Creu de Sant Jordi.[13]

Autor d'una àmplia producció bibliogràfica i acadèmica,[14] que inclou la publicació i anàlisi de diversos diplomataris medievals,[15] i de fragments de còdexs, identificant i estudiant peces tan rellevants com els testimonis més antics fins ara coneguts del Liber de dono perseuerantiae de sant Agustí, del Pamphilus, del Roman de Jaufré o de l'Itinerarium Egeriae, entre altres.[14] També és autor d'edicions crítiques de textos llatins literaris d'època medieval, com sermons atribuïts al bisbe i abat Oliba o al gramàtic Borrell Guibert, de textos epigràfics altmedievals i d'estudis dels glossaris llatins altmedievals,[14] entre els quals els que denoten la difusió del Liber glossarum en terres catalanes.[16][17][18] El mes d’octubre de 2021, amb Tània Alaix, ha identificat l’autor del memorial de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, en la persona del sotsdiaca Ramon de Cabó, que ha esdevingut, ara com ara, el Patriarca de les Lletres Catalanes.[19] Interessat també pel primers testimonis escrits del català ha precisat les datacions de les Homilies d’Organyà, i de la traducció catalana del Codi de Recesvint, tant la conservada en un fragment de còdex de Montserrat com de la custodiada als Arxius del Bisbat d’Urgell.[20]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jesús Alturo i Perucho». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Mancho - Diccionari d'historiadors de l'art
  3. Marques - 1990
  4. «Liste des membres actives» (en francès). Comitè international de paléographie latine, 13-10-2017. [Consulta: 13 octubre 2017].
  5. Vilageliu, Ramon «Tània Alaix i Josep Alturo. Investigadors d'elit, descobridors del primer autor català». Vallesos, 22, Hivern-primavera 2021/2022, pàg. 28-29.
  6. Diccionari biogràfic de l'ABL
  7. Membres de la SCEL
  8. École pratique des hautes études - Annuaire 2006
  9. «Publicades les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae». Notícies.
  10. «L'Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 : aproximació històrico-lingüística / per Jesús Alturo i Perucho». [Consulta: 29 març 2018].
  11. «Premis Crítica «Serra d'Or» 2004». Serra d'Or, 532, (abril 2004), pàg. 14-15.
  12. Toldrà - 2005
  13. «Creu de Sant Jordi per a 20 persones i 10 entitats». gencat. [Consulta: 9 abril 2022].
  14. 14,0 14,1 14,2 IdRef - Agence bibliographique de l'enseignement supérieur
  15. Bonnassie - 1987
  16. Alturo i Perucho - 1985
  17. Alturo i Perucho - 1987
  18. Alturo i Perucho - 2014
  19. CCMA «Ramon de Cabó, primer escriptor conegut de la literatura catalana». Telenotícies Vespre, 18-10-2021 [Consulta: 9 abril 2022].
  20. Alturo i Perucho, Jesús «Joaquim Miret i Sans, historiador de les contrades pirinenques, recopilador dels més primitius testimonis de la parla catalana.». Estudis Romànics, 44, 2022, p. 279-293. [Consulta: 9 abril 2022].

Bibliografia[modifica]