Jesús Fernández Santos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJesús Fernández Santos
Biografia
Naixement 9 novembre 1926
Madrid
Mort 2 juny 1988 (61 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere artístic Novel·la, assaig i guió cinematogràfic
Moviment Generació del 50
Premis

IMDB: nm0273332
Modifica les dades a Wikidata

Jesús Fernández Santos (Madrid, 1926 - Madrid, 1988) va ser un escriptor, guionista i director de cinema espanyol. És autor d'una extensa obra que va ser guardonada amb el Premi de la Crítica, el Premi Nadal, el Premi Planeta i el Premi Nacional de Literatura, entre d'altres.[1]

Biografia[modifica]

La seva mare, nascuda a Valladolid va morir quan ell tenia només un any, i el seu pare va morir l'any 1936, deixant-lo orfe amb només 10 anys.[2] Va cursar les primeres lletres amb els Germans Maristes i posteriorment, va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid, on va conèixer Ignacio Aldecoa, Carmen Martín Gaite o Rafael Sánchez Ferlosio, amb els qui alternava en les seves tertúlies al Café Gijón.

Cinèfil i home polifacètic, va dirigir el Teatre Experimental Universitari, va participar com a actor en el Teatro Nacional de Cámara, va col·laborar en Radio Madrid, va escriure guions, va dirigir cinema i és autor d'una gran obra literària.[3] Amb la seva primera novel·la, Los Bravos s'inscriu en la novel·la social espanyola, crítica de l'Espanya franquista, al costat d'escriptors com Juan Goytisolo, Rafael Sánchez Ferlosio i Luis Martín Santos. Va viure a la muntanya lleonesa, en un antic molí restaurat al poble del que era oriünd el seu pare. La seva obra ha estat elogiada, entre d'altres, per César Vidal. En els seus escrits dóna una imatge positiva i honrada dels cristians evangèlics, com per exemple dels mormons que apareixen en Los jinetes del alba.

Fernández Santos també fou el guionista i director d'una sèrie de més de 100 documentals sobre artistes i escriptors espanyols, i va ser crític cinematogràfic a diversos mitjans com El País. La seva obra Extramuros, que va guanyar el Premi Nacional de Literatura, va ser portada al cinema l'any 1985 pel director Miguel Picazo. Ell mateix va adaptar i dirigir en cinema la seva obra Llegar a más (1964); L'any 1990 Vicente Aranda va dirigir la minisèrie de televisió basada en la seva novel·la Los jinetes del alba que van protagonitzar Victoria Abril, Jorge Sanz i Fernando Guillén.[4]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

Relats[modifica]

  • La vocación (1958). 
  • Cabeza rapada (1958). 
  • Las catedrales (1970). 
  • Paraíso encerrado (1973). 
  • A orillas de una vieja dama (1979).
  • Aunque no sé tu Nombre (Pòstum) (1991). Ed. Edhasa

Assajos[modifica]

  • Europa y algo más (1972).
  • Palabras en libertad (1982).

Cinema[modifica]

  • Llegar a más (1964), dirigida per Jesús Fernández Santos.
  • Extramuros (1985), dirigida per Miguel Picazo.
  • Los jinetes del alba (TV) (1990), dirigida per Vicente Aranda.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Jesús Fernández Santos». El poder de la palabra. [Consulta: 15 desembre 2015].
  2. Cruz, Juan. «Volver a Jesús Fernández Santos». El País. [Consulta: 15 desembre 2015].
  3. «Bibliografia». Jesus Fernández Santos. [Consulta: 15 desembre 2015].
  4. «Jesús Fernández Santos». Internet Movie Database. [Consulta: 15 desembre 2015].


Premis i fites
Precedit per:
Francisco García Pavón
El rapto de las sabinas
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1970
Succeït per:
Alfonso Grosso
Guarnición de silla
Precedit per:
Francisco García Pavón
Las hermanas coloradas
Premi Nadal de novel·la
1970
Succeït per:
José María Requena Barrera
El cuajarón
Precedit per:
Andrés Amorós Guardiola
Vida y literatura en troteras y danzaderas
Premi Fastenrath
1979
Succeït per:
Rafael Montesinos Martínez
Bécquer, biografía e imagen
Precedit per:
Carmen Martín Gaite
El cuarto de atrás
Premi Nacional de Narrativa
1979
Succeït per:
Alonso Zamora Vicente
Mesa, sobremesa
Precedit per:
Cristóbal Zaragoza
Y Dios en la última playa
Premi Planeta
1980
Succeït per:
José Luis Olaizola Sarriá
La guerra del general Escobar
Precedit per:
Santiago Lorén Esteban
La vieja del molino de aceite
Premi Ateneo de Sevilla
1985
Succeït per:
Nicolás de Jesús Salas
Morir en Sevilla