Jesús Larrañaga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJesús Larrañaga
Nom original (es) Jesus Larrañaga
Biografia
Naixement 17 abril 1901
Urretxu
Mort 21 gener 1942 (40 anys)
Madrid
Causa de mort Afusellament
Activitat
Ocupació Polític i sindicalista
Partit polític Partit Comunista d'Espanya
Modifica les dades a Wikidata

Jesús Larrañaga (Urretxu, 1901- Madrid, 21 de gener de 1942) també conegut com a Goierri, fou un dirigent comunista basc. De família euskaldun, de jovenet va militar a les Euzko Gaztedi, les joventuts delPartit Nacionalista Basc, així com al sindicat ELA-STV. Nogensmenys, abandonà la militància nacionalista per a passar-se al comunisme. Membre de la direcció del PCE, el 1936 fou un dels impulsors de la secció basca del partit, el Partit Comunista d'Euskadi (PCE-EPK), juntament amb Dolores Ibárruri i Juan Astigarrabia. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per Guipúscoa. Durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari de Guerra a Gipúscoa, va afusellar als rebels i s'enfrontà al lehendakari José Antonio Aguirre el 1937 per la decisió d'evacuar Euskadi sense lluitar contra les tropes franquistes.

Després de la caiguda del Front Nord, tornà a la zona Centre, on es dedica a tasques organitzatives dins del PCE. Es va oposar a Llevant contra el cop d'estat del coronel Casado i va organitzar l'evacuació de nombrosos militants comunistes.

En acabar la guerra civil va poder exiliar-se a França primer i a Cuba i Nova York després. En 1941 la direcció del Partit Comunista d'Espanya va decidir enviar-lo a l'interior, a Espanya, per reconstruir el partit amb Jesús Hernández i Pedro Checa. Després de viatjar clandestinament en un vaixell portuguès des d'Amèrica va ser detingut per la policia portuguesa a Lisboa i va ser lliurat a les autoritats franquistes espanyoles, qui després d'un consell de guerra el van condemnar a mort. Va ser afusellat al costat d'altres membres de la direcció del del PCE, com Joaquín Valverde, Jesús Gago, Francisco Barreiro Barciela, Eladio Rodríguez González, Manuel Asarta, Jaume Girabau i Isidoro Diéguez Dueñas, a la tàpia del Cementiri de l'Almudena el 1942.

Enllaços externs[modifica]