Jesús Pabón y Suárez de Urbina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJesús Pabón y Suárez de Urbina
Nom original Jesús Pabón
 Diputat al Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
2 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Sevilla
Dades biogràfiques
Naixement Jesús Pabón y Suárez de Urbina
26 d'abril de 1902
Sevilla
Mort 26 d'abril de 1976(1976-04-26) (als 74 anys)
Sevilla
Alma mater Universitat de Sevilla
Es coneix per Director de la Reial Acadèmia de la Història (1971-1976)
Activitat professional
Ocupació Historiador i Periodista
Ocupador Universitat de Sevilla
Universitat Complutense de Madrid
Altres dades
Partit polític CEDA
Membre de
Germans
Premis i reconeixements
Premi Nacional de Literatura (1949)
Modifica dades a Wikidata

Jesús Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 26 d'abril de 1902 - Madrid, 26 d'abril 1976) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.

Biografia[modifica]

La seva vida periodística i política es va iniciar en l'àmbit de la dreta a Sevilla durant la Segona República Espanyola. Membre d'Acció Nacional, en 1931 va ser nomenat director de El Correo de Andalucía.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1933 forà part de les llistes de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i fou escollit diputat per Sevilla-capital, càrrec que va revalidar en les eleccions de 1936, les últimes efectuades abans de la guerra civil espanyola[2][3] Acabada la guerra, el 1940 va ser nomenat president de l'agència EFE.[4]

La seva vida universitària, centrada en l'estudi de la història contemporània, va començar amb estudis en la Universitat de Granada i la Universitat de Sevilla, on va ocupar la càtedra d'història des de 1929. Posteriorment va obtenir la càtedra d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid (1941).

Entre altres càrrecs i distincions, va ocupar la secretaria del Patronat Menéndez Pelayo del CSIC i va ser nomenat membre de la Comissió Internacional del Treball de la UNESCO.[5] Membre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1953, en fou director del 1971 fins a la seva mort.

El seu germà, José Manuel Pabón, fou un important hel·lenista.

Obres[modifica]

  • La revolución portuguesa (1941-1945)
  • Las ideas y el sistema napoleónicos (1944)
  • Los virajes hacia la guerra. 1934 - 1939. (1946)
  • Bolchevismo y literatura (1949), obra que va obtenir el Premi Nacional de Literatura de 1949.[6]
  • Cambó (1952-1968)
  • El drama de Mosen Jacinto (1954)
  • Franklin y Europa (1956).
  • Días de ayer. Historias e historiadores contemporáneos. (1963)
  • El rey y la restauración (1964, publicat pel Consell Privat del Comte de Barcelona, aleshores a l'exili)
  • España y la Cuestión Romana (1972)
  • Narváez y su época (1983)

Notes[modifica]

  1. Leandro Álvarez Rey La derecha en la II República: Sevilla, 1931-1936
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pabon.htm
  4. http://www.efe.com/quesefe/principal.asp?opcion=1&seccion=1&idioma=espanol
  5. http://www.urgoitieditores.com/castellano/a6.html
  6. «Los premios "Francisco Franco" y "José Antonio" divididos» (en castellà), 25-12-1949. «En relación al premio nacional de Literatura "Francisco Franco", el jurado acordó, teniendo en cuenta que el género literario denominado ensayo encierra dentro de sí gran número de formas y posibilidades, dividirlo, sin diferencia de categoría entre los concursantes: don Ricardo [errata, Rafael] Calvo Serer, por su obra España, sin problema, y don Jesús Pabón y Suárez de Urbina, por la titulada Bolchevismo y literatura

Bibliografia[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Tomás Domínguez Arévalo
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Reial Acadèmia de la Història. Medalla 12

1952-1976
Succeït per:
Carlos Seco Serrano