Jesús Pabón y Suárez de Urbina

Jesús Pabón y Suárez de Urbina
Nom original	(es) Jesús Pabón
Biografia
Naixement	26 maig 1902 ; Sevilla (Espanya)
Mort	27 abril 1976 (73 anys); Madrid
Diputat a les Corts republicanes
	27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 ; Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola ; Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Diputat a les Corts republicanes
	2 desembre 1933 – 7 gener 1936 ; Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola ; Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Sevilla
Director de tesi	Adolfo Bonilla y San Martín
Es coneix per	Director de la Reial Acadèmia de la Història (1971-1976)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Historiador i Periodista
Ocupador	Universitat de Sevilla ; Universitat Complutense de Madrid
Partit	CEDA
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1954–1976); Consell Nacional d'Educació (1941–); Reial Acadèmia Europea de Doctors ; Consell Privat del Comte de Barcelona
Família
Germans	José Manuel Pabón y Suárez de Urbina i Benito Pabón
	Premis Premi Nacional de Literatura (1949)

Jesús Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 26 d'abril de 1902 - Madrid, 26 d'abril 1976) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.

Biografia[modifica]

La seva vida periodística i política es va iniciar en l'àmbit de la dreta a Sevilla durant la Segona República Espanyola. Membre d'Acció Nacional, el 1931 va ser nomenat director de El Correo de Andalucía.^[1] A les eleccions generals espanyoles de 1933 forà part de les llistes de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i fou elegit diputat per Sevilla-capital, càrrec que va revalidar en les eleccions de 1936, les últimes efectuades abans de la guerra civil espanyola^[2]^[3] Acabada la guerra, el 1940 va ser nomenat president de l'agència EFE.^[4]

La seva vida universitària, centrada en l'estudi de la història contemporània, va començar amb estudis en la Universitat de Granada i la Universitat de Sevilla, on va ocupar la càtedra d'història des de 1929. Posteriorment va obtenir la càtedra d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid (1941).

Entre altres càrrecs i distincions, va ocupar la secretaria del Patronat Menéndez Pelayo del CSIC i va ser nomenat membre de la Comissió Internacional del Treball de la UNESCO.^[5] Membre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1953, en fou director del 1971 fins a la seva mort.

El seu germà, José Manuel Pabón, fou un important hel·lenista.

Obres[modifica]

La revolución portuguesa (1941-1945)
Las ideas y el sistema napoleónicos (1944)
Los virajes hacia la guerra. 1934 - 1939. (1946)
Bolchevismo y literatura (1949), obra que va obtenir el Premi Nacional de Literatura de 1949.^[6]
Cambó (1952-1968)
El drama de Mosen Jacinto (1954)
Franklin y Europa (1956).
Días de ayer. Historias e historiadores contemporáneos. (1963)
El rey y la restauración (1964, publicat pel Consell Privat del Comte de Barcelona, aleshores a l'exili)
España y la Cuestión Romana (1972)
Narváez y su época (1983)

Notes[modifica]

↑ Leandro Álvarez Rey La derecha en la II República: Sevilla, 1931-1936
↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pabon.htm
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.efe.com/quesefe/principal.asp?opcion=1&seccion=1&idioma=espanol Arxivat 2011-10-25 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.urgoitieditores.com/castellano/a6.html Arxivat 2010-01-12 a Wayback Machine.
↑ «Los premios "Francisco Franco" y "José Antonio" divididos» (en castellà), 25-12-1949. «En relación al premio nacional de Literatura "Francisco Franco", el jurado acordó, teniendo en cuenta que el género literario denominado ensayo encierra dentro de sí gran número de formas y posibilidades, dividirlo, sin diferencia de categoría entre los concursantes: don Ricardo [errata, Rafael] Calvo Serer, por su obra España, sin problema, y don Jesús Pabón y Suárez de Urbina, por la titulada Bolchevismo y literatura.»

Bibliografia[modifica]

Acedo Castilla, José Francisco «En memoria del eminente historiador Don Jesús Pabón Suárez de Urbina en su I Centenario (1902-1976)». Boletín de la Real academia Sevillana de Buenas Letras: Minervae baeticae, 33, 2005, pàg. 131-152. Arxivat de l'original el 2014-10-26 [Consulta: 24 febrer 2015].
Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones AKAL, 2002. ISBN 84-460-1489-0.

[1] Leandro Álvarez Rey La derecha en la II República: Sevilla, 1931-1936

[2] Fitxa del Congrés dels Diputats

[3] {[enllaç sense format]} http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pabon.htm

[4] {[enllaç sense format]} http://www.efe.com/quesefe/principal.asp?opcion=1&seccion=1&idioma=espanol Arxivat 2011-10-25 a Wayback Machine.

[5] {[enllaç sense format]} http://www.urgoitieditores.com/castellano/a6.html Arxivat 2010-01-12 a Wayback Machine.

[6] «Los premios "Francisco Franco" y "José Antonio" divididos» (en castellà), 25-12-1949. «En relación al premio nacional de Literatura "Francisco Franco", el jurado acordó, teniendo en cuenta que el género literario denominado ensayo encierra dentro de sí gran número de formas y posibilidades, dividirlo, sin diferencia de categoría entre los concursantes: don Ricardo [errata, Rafael] Calvo Serer, por su obra España, sin problema, y don Jesús Pabón y Suárez de Urbina, por la titulada Bolchevismo y literatura.»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) NLA (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)