Jessica Tandy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJessica Tandy
Jessica Tandy and Hume Cronyn at the 1988 Emmy Awards.jpg
Tandy i Hume Cronyn al premis Emmy 1988
Naixement Jessica Alice Tandy
7 de juny de 1909
Londres, Anglaterra
Mort 11 de setembre de 1994(1994-09-11) (als 85 anys)
Easton, Connecticut, EUA
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Estats Units Estats Units
Ocupació actriu de teatre i actriu de cinema
Cònjuge Jack Hawkins (1932-1940)
Hume Cronyn (1942-1994)
Premis National Medal of Arts
Oscar a la millor actriu
Tony Award for Best Actress in a Play
Tony Award for Best Actress in a Play
Tony Award for Best Actress in a Play
Premis Oscar
Millor actriu
1990 - Tot passejant Miss Daisy
Globus d'Or
Millor actriu musical o còmica
1990 - Tot passejant Miss Daisy
Premis Emmy
Millor actriu - Minisèrie o telefilm
1988 - Foxfire
Premis Tony
Millor actriu
1948 - A Streetcar Named Desire
1978 - The Gin Game
1983 - Foxfire
Special Tony Award
1994 - Trajectòria cinematogràfica
Premis BAFTA
Millor actriu
1991 - Tot passejant Miss Daisy
Festival de Berlín
Millor parella
1990 - Tot passejant Miss Daisy

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Jessica Tandy (Londres, Regne Unit, 7 de juny de 1909 – Easton, Connecticut, 11 de setembre de 1994) fou una actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca.

En el cinema va participar en The Green Years i The Seventh Cross, però en aquest gènere no assolí popularitat fins molt tard, quan el 1989 assolí un Oscar de l'Acadèmia de Hollywood per llur interpretació a Tot passejant Miss Daisy[1] (dirigida per Bruce Beresford), i encara hauria de recollir nous èxits amb Used people (1990), de Beeban Kidron, i Tomàquets verds fregits (1991), de Jon Avnet. Tandy fou molt popular a les sèries televisives.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va casar dues vegades: la primera, entre 1932 i 1942, amb l'actor britànic Jack Hawkins amb qui va tenir una filla, Susan Hawkins (nascuda el 1934);[2] la segona, entre 1942 i fins al dia de la seva mort, amb l'actor canadenc Hume Cronyn. D'aquest matrimoni van néixer els seus fills, Christopher Cronyn i l'actriu Tandy Cronyn.

El 1990, se li va detectar un càncer d'ovari, contra el qual va combatre durant quatre anys, però que al final va acabar amb la seva vida en 1994. Malgrat estar malalta, va continuar treballant fins al final dels seus dies.

Després de treballar al món de la interpretació durant 65 anys, Tandy va arribar al estrellat cinematogràfic en els seus últims anys, interpretant papers en pel·lícules de grans estudis i drames intimistes.

Ja des de jove, Tandy tenia la determinació de dedicar-se al món de la interpretació, i la seva primera actuació va ser el 1926 en el teatre a Londres. Sobre els escenaris, va donar la rèplica a actors de la talla de Sir Laurence Olivier en l'obra de William Shakespeare "Enric V", o a Sir John Gielgud en "El rei Lear".

Estudià art dramàtic a Londres i el 1929 debuta al teatre. El 1930 marxà als Estats Units (on es nacionalitzà el 1954) i allí desenvoluparia la seva carrera professional. Assolí gran èxit a Broadway amb el repertori d'Arthur Miller i Tennessee Williams, especialment amb Un Tramvia anomenat desig (d'aquest últim), que el 1947 representa junt a Marlon Brando, assumint el paper de Blanche du Bois (que en la versió cinematogràfica interpretà Vivien Leigh).

Després de separar-se del seu primer marit es va traslladar a Nova York, on va conèixer al que seria el seu segon espòs Hume Cronyn, actor canadenc amb el qual va compartir escenari i pantalla en múltiples ocasions. El 1944 va fer el seu debut cinematogràfic als Estats Units en la pel·lícula "The Seventh Cross",[3] i va aparèixer en pel·lícules com "La vall del destí" (1945), "Els anys verds" (1946), en la qual interpretava a la filla de Cronyn, o "Forever Amber" (1947). Després de guanyar un premi Tony per la interpretació de Blanche DuBois en la producció original de l'obra de Tennessee Williams "Un tramvia anomenat desig",[2] es va concentrar en el teatre i només va fer aparicions esporàdiques en pel·lícules com "The Light in the Forest" (1958) o la mítica "Els ocells" (1963) d'Alfred Hitchcock.

El començament dels anys 80 va contemplar el ressorgir de la carrera de Tandy, amb papers en pel·lícules com "El món segons Garp", "Amics molt íntims", "Sota sospita" (totes el 1982), "Les Bostonianes" (1984), o l'èxit "Cocoon: The Return" (1985), al costat del seu marit, amb qui va tornar a coincidir en "Els nostres meravellosos aliats" (1987) i "Cocoon: El retorn" (1988). El 1987 va guanyar un premi Emmy, pel seu paper en la pel·lícula de televisió Foxfire. No obstant això, el paper que la va portar a ocupar un dels llocs d'honor en la història de Hollywood va arribar el 1989. Aquest any va interpretar a Daisy Werthan, una cabuda anciana meridional i jueva en la pel·lícula "Tot passejant Miss Daisy", que la va fer creditora de l'Oscar a la millor actriu. Ha estat la persona més longeva que ha guanyat aquest premi, batent en gairebé un any l'anterior marca que tenia en el seu poder l'actor George Burns. Dos anys més tard va aconseguir una nova nominació, aquesta vegada en la categoria de millor actriu de repartiment, pel seu paper en "Tomàquets verds fregits" (1991). Aquell mateix any va protagonitzar "Used People" (on interpretava a la mare jueva de Shirley MacLaine) i va coprotagonizar el telefilm "The Story Lady" (1991) al costat de la seva filla en la vida real, Tandy Cronyn. Posteriorment, "Ni un pèl de ximple" (1994) i "Camilla" també el 1994, i en la qual va coincidir per última vegada amb el seu marit. Camilla va ser la seva última interpretació, i va ser tan audaç com per, amb 84 anys i sabent que s'estava morint, tenir una breu escena nua.

Va morir a la seva casa d'Easton, Connecticut l'11 de setembre de 1994, amb 85 anys a causa d'un càncer d'ovari.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Les seves pel·lícules més destacades són:[3]

Any Pel·lícula Paper Notes
1932 The Indiscretions of Eve Maid
1938 Murder in the Family Ann Osborne
1944 The Seventh Cross Liesel Roeder
Blonde Fever Diner at Inn no surt als crèdits
1945 The Valley of Decision Louise Kane
1946 Dragonwyck Peggy O'Malley
The Green Years Kate Leckie
1947 Forever Amber Nan Britton
1948 A Woman's Vengeance Janet Spence
1950 September Affair Catherine Lawrence
1951 The Desert Fox: The Story of Rommel Frau Lucie Marie Rommel
1958 The Light in the Forest Myra Butler
1962 Hemingway's Adventures of a Young Man Helen Adams Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària
1963 Els ocells (The Birds) Lydia Brenner
1976 Butley Edna Shaft
1981 Disbauxa a l'autopista (Honky Tonk Freeway) Carol
1982 El món segons Garp (The World According to Garp) Mrs. Fields
Sota sospita (Still of the Night) Grace Rice
Amics íntims (Best Friends) Eleanor McCullen
1984 Les bostonianes (The Bostonians) Miss Birdseye
1985 Cocoon Alma Finley
1987 Els nostres meravellosos aliats (*batteries not included) Faye Riley
1988 La casa del carrer Carroll (The House on Carroll Street) Miss Venable
Cocoon: The Return Alma Finley
1989 Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy) Daisy Werthan Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
BAFTA a la millor actriu
1991 Tomàquets verds fregits (Fried Green Tomatoes) Ninny Threadgoode Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària
Nominada – BAFTA a la millor actriu
1992 Un amor de tardor (Used People) Freida
1993 To Dance with the White Dog Nominada – Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o especial
1994 A Century of Cinema Ella mateixa documental
Nobody's Fool Beryl Peoples
Camilla Camilla Cara

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tom A-Z pàg. 1316 de l'enciclopèdia Espasa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «biografia de Jessica Tandy». biografias.es.
  2. 2,0 2,1 «Jessica Tandy». famousbirthdays.com.
  3. 3,0 3,1 «filmografia». hollywood.com.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jessica Tandy Modifica l'enllaç a Wikidata