Jillian Banfield

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJillian Banfield
Jillian Banfield Royal Society.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Armidale (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Johns Hopkins
Universitat Nacional Australiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBioquímica, geòloga, microbiòloga i geomicrobiologist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Jillian Banfield és una bioquímica i geomicrobiòloga australiana.[1] El 2011, va rebre el premi L’Oréal-Unesco per a les dones en ciència pel seu treball sobre el comportament dels bacteris i la matèria en condicions extremes amb influència al medi ambient i la Terra.[2]

Biografia[modifica]

El 1978 es va matricular a la Australian National University, on va obtenir el títol de graduadar en ciències el 1981. El 1985, va obtenir el títol de màster en ciències. El 1986 es va inscriure a la Universitat Johns-Hopkins, on va obtenir el 1987 un Màster en Art en Ciències de la Terra i dels Planetes. Va acabar el doctorat el 1990 sota la supervisió del professor David Veblen. Del 1990 al 2001, va ensenyar i dirigir investigacions a la Universitat de Wisconsin a Madison. Del 1996 al 1998, va ensenyar a la Universitat de Tòquio. Des de 2001, ha estat professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i ha dirigit investigacions al Lawrence-Berkeley National Laboratory.

El 1978 es va matricular a la Australian National University, on va obtenir el títol de graduadar en ciències el 1981. El 1985, va obtenir el títol de màster en ciències. El 1986 es va inscriure a la Universitat Johns-Hopkins, on va obtenir el 1987 un Màster en Art en Ciències de la Terra i dels Planetes. Va acabar el doctorat el 1990 sota la supervisió del professor David Veblen. Del 1990 al 2001, va ensenyar i dirigir investigacions a la Universitat de Wisconsin a Madison. Del 1996 al 1998, va ensenyar a la Universitat de Tòquio. Des de 2001, ha estat professora a la Universitat de Califòrnia a Berkele[3] i ha dirigit investigacions al Lawrence-Berkeley National Laboratory.[4]

Premis[modifica]

  • 1999: Premi MacArthur[5]
  • 2000: Boca Guggenheim[6]
  • 2006: Membre de l'Acadèmcia Nacioanl de Ciències dels Estats Units[7]
  • 2011: Premi L'Oréal-Unesco per les dones i la ciència[2]
  • 2015 : Membre de l'Acadèmica Australiana de Ciències[8]
  • 2018 : Membre de la Royal Society.[9]
  • 2020 : Premi Urey de la European Association of Geochemistry* 2020 [10]

Referències[modifica]