Jimbolia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaJimbolia
Jimbolia (ro)
Zsombolya (hu)
Hatzfeld (de) Modifica el valor a Wikidata
ROU TM Jimbolia CoA.jpg
Statuia Sf. Florian Jimbolia.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Jimbolia jud Timis.png Modifica el valor a Wikidata
 45° 47′ 30″ N, 20° 43′ 20″ E / 45.7917°N,20.7222°E / 45.7917; 20.7222Coord.: 45° 47′ 30″ N, 20° 43′ 20″ E / 45.7917°N,20.7222°E / 45.7917; 20.7222
EstatRomania
JudețProvíncia de Timiș Modifica el valor a Wikidata

CapitalJimbolia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total13.597 (2016) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat125,19 hab/km²
Geografia
Superfície108,61 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud82 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Gottlob (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Jimbolia (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataDarius-Adrian Postelnicu (2012) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal305400 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webjimbolia.ro Modifica el valor a Wikidata

Jimbolia (pronunciació en romanès: [ʒimˈboli.a]) és una ciutat del comtat de Timiș, al Banat, Romania.

Nom[modifica]

En búlgar del Banat, es coneix com Džimbolj, en alemany com a Hatzfeld, en hongarès com a Zsombolya i en serbi com a Žombolj (Жомбољ).

Història[modifica]

El primer registre d'una comunitat en aquest lloc és un lloc identificat com Chumbul en un registre fiscal papal el 1333. Aquest lloc va passar sota administració turca (otomana) el 1552. Com a conseqüència del tractat de Passarowitz, aquest lloc va quedar sota domini austríac el 1718. La regió circumdant s'havia despoblat greument durant el període del domini turc.[1]

Jimbolia va ser colonitzada el 1766 per colons de parla alemanya (suecs del Danubi) que van anomenar la seva nova comunitat Hatzfeld.[2] Després del 1867 aquesta comunitat també es coneixia oficialment com a Zombolya.

La ciutat va quedar sota domini militar serbi el 17 de novembre de 1918.[3] Com a resultat de la Conferència de Pau de París, la ciutat va entrar al Regne de Serbis, Croats i Eslovens. Com a resultat d’un ajust a la frontera entre Romania i el Regne de Serbis, Croats i Eslovens, va passar a formar part de Romania amb el nom de Jimbolia el 9 d’abril de 1924. Al mateix temps, el poble de Modoš va ser traslladat de Romania al Regne de Serbis, Croats i Eslovens.[4]

El pintor Stefan Jäger, conegut per la seva representació de la història de Suàbia, va viure a la ciutat des de 1910 fins a la seva mort el 1962.

Demografia[modifica]

Antigament, la ciutat estava poblada principalment per ètnics alemanys, però com a resultat de l'emigració, els romanesos formen actualment el grup ètnic més nombrós.

Població històrica de Jimbolia Mare [5]
Curs Població Romanesos Hongaresos Alemanys
1880 8.621 0,4% 5,9% 87,5%
1890 9.580 0,4% 7,5% 89,8%
1900 10.152 0,5% 15,1% 82,7%
1910 10.893 1% 20,8% 74,2%
1930 10.873 6,1% 19,3% 70,3%
1941 10.781 8% 19,2% 67,2%
1956 11.281 30,6% 21,5% 43,6%
1966 13.633 39% 20,7% 36,1%
1977 14.682 41,3% 19,7% 34,2%
1992 11.830 66,8% 16,6% 9,4%
2002 [6] 11.136 72,4% 14,8% 4,6%
2011 [7] 10.808 72,7% 10,8% 2,9%

Gent notable[modifica]

Karl Leopold von Möller - Periodista, escriptor, polític

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Peace Handbooks, Vol. 1, Austria Hungary, issued by the Historical Section of the Foreign Office (U.K.), London, 1920.
  2. Ortsgeschichte von Hatzfeld, by Paul Martin, Banater Buchverkag, H, Anwender & Sohn, Timișoara, 1943.
  3. Die Temesvarer Zeitung als Banater Geschichtsquelle (1852–1949), by Alexander Krishnan, Munich, 1969.
  4. «Gemeinde Schuttertal (Schwarzwald) -».
  5. Erdély etnikai és felekezeti statisztikája
  6. Recensamant 2001
  7. Populaţia stabilă după etnie – judeţe, municipii, oraşe, comune