Jimmy Witherspoon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJimmy Witherspoon
Jimmy Witherspoon.jpg
Jimmy Witherspoon el juny de 1976
Biografia
Naixement James Witherspoon
8 d'agost de 1923
Gurdon, Arkansas
Gurdon
Mort 18 de setembre, 1997
Los Angeles, Califòrnia
Los Angeles
Causa de mort Càncer d'esòfag
Altres noms Jimmy
Grup ètnic Afroamericà
Activitat
Ocupació Cantant
Gènere artístic Blues
Estil Blues
Instrument Veu
Discogràfica Checker
Artistes relacionats Earl Hines, Coleman Hawkins, Gerry Mulligan, Van Morrison

Lloc web Lloc web oficial
Musicbrainz: 1eaf1688-4f52-49e8-98bc-743828fe3e7e Songkick: 400690
Modifica les dades a Wikidata

Jimmy Witherspoon (Gurdon, Arkansas, 8 d'agost de 1923 - Los Angeles, Califòrnia, 18 de setembre, 1997) fou cantant de blues estatunidenc conegut com a Jimmy.

Membre d'una família de color, se sentí atret pel cant des de la infància, quan freqüentava els oficis religiosos de l'Església baptista de Gurdon. aprengué música de forma autòctona i el 1943 fou cridat per complir el servei militar, sent destinat a l'Índia en plena segona guerra mundial; residí a Calcuta durant un any allà va conèixer al pianista Teddy Weatherford, amb el que formà un grup musical. Malgrat això, de fet el seu debut professional no es produí fins finals de 1944, de retorn als Estats Units, fou quan començà a cantar en clubs californians.

El pianista Jay McShann el contractà el 1945, per a substituir un vocalista a Walter Brown, i la seva col·laboració es perllongà fins al 1948. Amb aquell grup realitzà diversos enregistraments discogràfics, però el 1949 edità pel seu conte el seu àlbum Ain’t nobody's busines, que li proporcionà una gran popularitat i fou, per tant, un èxit comercial.

La irrupció, en els anys cinquanta, del nou gènere musical rock and roll apagà momentàniament les passions pel blues i arruïnà nombroses carreres artístiques. Malgrat tot, Witherspoon aconseguí superar la difícil conjuntura i s'adaptà el gènere bessó del jazz i com a cantant assoliria grans èxits, consagrant-se en el Festival de Monterey, el 1959, al front d'una banda en la que hi figuraven Ben Webster, Earl Hines i Coleman Hawkins. El 1961 realitzà la seva primera gira europea, on fou molt apreciada la seva potent veu de baríton i la seva perfecta dicció, sempre acompanyada d'una gran emoció.

Posteriorment col·laborà amb Harry Edison, Brother Jack McDuff, Gerry Mulligan, John Hendricks, Van Morrison i Robben Ford combinant tant la cançó lleugera, com la balada, la peça de jazz i el retorn del blues. El 1986 va estar a Espanya, actuant en sengles festivals convocats a Madrid i Euskadi.

Poc temps després la seva salut es trencà a causa d'un càncer, contra el que lluità durant anys amb una voluntat fèrria per a sobreviure.

Bibliografia[modifica]