Jindřichův Hradec
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||
| Tipus | municipi de la República Txeca, municipi amb privilegis de ciutat, ciutat districte, oficina municipal autoritzada i municipi amb poders ampliats  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| País | Txèquia | ||||
| Regió | Regió de Bohèmia Meridional | ||||
| Districtes | districte de Jindřichův Hradec | ||||
| Capital de | |||||
| Conté la subdivisió | Buk (en)  Dolní Radouň (en) Dolní Skrýchov (en) Děbolín (en) Horní Žďár (en) Jindřichův Hradec I (en) Jindřichův Hradec II (en) Jindřichův Hradec III (en) Jindřichův Hradec IV (en) Jindřichův Hradec V (en) Matná (en) Otín (en) Políkno (en) Radouňka (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 20.747 (2024) (279,29 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 74,285974 km² | ||||
| Banyat per | Nežárka (en) , Hamerský potok (en) i Řečička (en) | ||||
| Altitud | 475 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1220 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Michal Kozár (en) (2022–) | ||||
| Membre de | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 377 01 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | jh.cz | ||||
.jpg)
Jindřichův Hradec (en alemany Neuhaus) és una ciutat txeca, situada a la regió de Bohèmia Meridional fent frontera amb la regió de Moràvia i amb Àustria. Tenia una població de 22.800 habitants segons el cens de 2003.
El seu monument més important és el seu castell d'estil renaixentista, el tercer complex palatí més extens de la República Txeca. El seu centre històric té una gran quantitat de cases que troben el seu origen en l'edat mitjana i que van ser reconstruïdes després del gran incendi de 1801 en estil imperial.
Un altre enclavament destacat és l'Església de la Mare de Déu enganxada a la qual transcorre el meridià 15º.
A l'edifici de l'antic Convent Jesuïta, avui convertit en museu es troba el Betlem de Kyza que està inscrit en el llibre Guiness dels rècords com el Betlem mecànic més gran del món.
Fills il·lustres
[modifica]- Adam Michna (1600-1676), escriptor, poeta, compositor, organista i musicòleg.
