Jingtai

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJingtai
Jingtai.jpg
Biografia
Naixement21 setembre 1428
Pequín (RP Xina)
Mort14 març 1457 (28 anys)
Pequín (RP Xina)
Lloc d'enterramentTombes de la dinastia Ming
Emperador de la Xina
Emperador
Activitat
OcupacióGovernant
Família
FamíliaDinastia Ming
CònjugeEmpress Xiaoyuanjing (en) Tradueix
Q8250693 Tradueix
Empress Hang (en) Tradueix
Q8249528 Tradueix
FillsZhu Jianji (en) Tradueix
Princess Gu'an (en) Tradueix
PareZhu Zhanji
GermansZhengtong, Princess Changde (en) Tradueix, Princess Yongqing (en) Tradueix i Princess Shunde (en) Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Jingtai (xinès 景泰 ) (1428-1457) va ser el setè emperador de la Dinastia Ming. Va ocupar el poder quan el ser germà l'emperador Zhengtong va ser capturat i empresonat pels mongols.[1]

Biografia[modifica]

Zhu Qiyu va néixer el 21 de setembre de 1428 a Pequín, segon fill de l'emperador Xuande. Va escollir el nom de regnat Jingtai, i com a nom pòstum o de temple va tenir la denominació de Taizong ó Daizong.[2]

Va ocupar el poder amb només 22 anys a causa de la captura del seu germà, l'emperador Zhengtong, per part de les tropes del líder dels oirat-mongols Esen Taiji, en els incidents de Tumu (1449).

En una situació sense precedents, quan Zhengtong va ser alliberat i va retornar a Pequín, Jingtai va seguir governant amb el suport del ministre Yu Qian i va posar al seu germà sota arrest domiciliari durant set anys en un palau de la Ciutat Prohibida.[3][4]

Va tenir quatre consorts: l’emperadriu Xiao Yuan Jing (孝淵景皇后) amb qui va tenir dues filles, l’emperadriu Su Xiao amb qui va tenir un fill (Zhu Jianji), la Noble Consort Tang i la concubina Li Xi’er.[5]

Durant el seu mandat es van fer obres importants amb la reparació de diversos canals i dics de la ribera del riu Groc, i la del Gran Canal, amb una prospera situació econòmica que va facilitar el reforçament de la dinastia.[4]

El fill de Jingtai va desaparèixer de forma misteriosa i l’emperador va caura en una situació de pena i depressió, situació quer va aprofitar el seu germà per recuperar el poder i tornar a ser emperador amb el nom de Tianshun. 

Jingtai va  morir a Pequín el 14 de març de 1457, amb el nom postum o de temple de Taizong. El seu germà no va permetre que fos enterrat en les tombes de la dinastia i està enterrat amb l’emperadriu Wang al turó de Jinshan a les muntanyes de Xishan, a l’Ouest de Pequín, amb honors només de Princep. La seva tomba té el nom de Jingtailing.[3]

Referències[modifica]

  1. «Jingtai. Emperor of Ming Dinasty» (en anglès), 04-07-2008. [Consulta: gener 2017].
  2. Duteil, Jean-Pierre. La Dynastie des Ming (en francès). París: Ellipses, 2016. ISBN 9782340-011991. 
  3. 3,0 3,1 «Zhu Qiyu - the Jingtai Emperor» (en anglès). [Consulta: gener 2017].
  4. 4,0 4,1 «Gallery of historical characters. Ming Dinasty Emperors who lived in the Forbiden City» (en anglès). [Consulta: gener 2017].
  5. «Jingtai Emperor» (en anglès), 04-06-2012. [Consulta: gener 2017].