Jingtai

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJingtai
Jingtai.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1428 Modifica el valor a Wikidata
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1457 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentTombes de la dinastia Ming Modifica el valor a Wikidata
Emperador de la Xina
Emperador
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Ming Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEmpress Xiaoyuanjing (en) Tradueix
Q8250693 Tradueix
Empress Hang (en) Tradueix
Q8249528 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsZhu Jianji (en) Tradueix
Princess Gu'an (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareZhu Zhanji Modifica el valor a Wikidata
GermansZhengtong, Princess Changde (en) Tradueix, Princess Yongqing (en) Tradueix i Princess Shunde (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Jingtai (xinès 景泰 ) (1428-1457) va ser el setè emperador de la Dinastia Ming. Va ocupar el poder quan el ser germà l'emperador Zhengtong va ser capturat i empresonat pels mongols.[1]

Biografia[modifica]

Zhu Qiyu va néixer el 21 de setembre de 1428 a Pequín, segon fill de l'emperador Xuande. Va escollir el nom de regnat Jingtai, i com a nom pòstum o de temple va tenir la denominació de Taizong ó Daizong.[2]

Va ocupar el poder amb només 22 anys a causa de la captura del seu germà, l'emperador Zhengtong, per part de les tropes del líder dels oirat-mongols Esen Taiji, en els incidents de Tumu (1449).

En una situació sense precedents, quan Zhengtong va ser alliberat i va retornar a Pequín, Jingtai va seguir governant amb el suport del ministre Yu Qian i va posar al seu germà sota arrest domiciliari durant set anys en un palau de la Ciutat Prohibida.[3][4]

Va tenir quatre consorts: l’emperadriu Xiao Yuan Jing (孝淵景皇后) amb qui va tenir dues filles, l’emperadriu Su Xiao amb qui va tenir un fill (Zhu Jianji), la Noble Consort Tang i la concubina Li Xi’er.[5]

Durant el seu mandat es van fer obres importants amb la reparació de diversos canals i dics de la ribera del riu Groc, i la del Gran Canal, amb una prospera situació econòmica que va facilitar el reforçament de la dinastia.[4]

El fill de Jingtai va desaparèixer de forma misteriosa i l’emperador va caura en una situació de pena i depressió, situació quer va aprofitar el seu germà per recuperar el poder i tornar a ser emperador amb el nom de Tianshun. 

Jingtai va  morir a Pequín el 14 de març de 1457, amb el nom postum o de temple de Taizong. El seu germà no va permetre que fos enterrat en les tombes de la dinastia i està enterrat amb l’emperadriu Wang al turó de Jinshan a les muntanyes de Xishan, a l’Ouest de Pequín, amb honors només de Princep. La seva tomba té el nom de Jingtailing.[3]

Referències[modifica]

  1. «Jingtai. Emperor of Ming Dinasty» (en anglès), 04-07-2008. [Consulta: gener 2017].
  2. Duteil, Jean-Pierre. La Dynastie des Ming (en francès). París: Ellipses, 2016. ISBN 9782340-011991. 
  3. 3,0 3,1 «Zhu Qiyu - the Jingtai Emperor» (en anglès). [Consulta: gener 2017].
  4. 4,0 4,1 «Gallery of historical characters. Ming Dinasty Emperors who lived in the Forbiden City» (en anglès). [Consulta: gener 2017].
  5. «Jingtai Emperor» (en anglès), 04-06-2012. [Consulta: gener 2017].