Joachim Neander
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1650  Bremen (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 31 maig 1680 (29/30 anys) Bremen (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Sepultura | Unser Lieben Frauen Kirchhof | ||
| Rector | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Protestantisme | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Düsseldorf | ||
| Ocupació | compositor, pastor evangèlic, predicador, escriptor d'himnes, escriptor, teòleg, tutor a domicili | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pare | Joachim Neander | ||
   | |||
Joachim Neander (Bremen, 1650 - Bremen, 31 de maig de 1680) va ser un mestre, teòleg i escriptor d'himnes de l'Església reformada (calvinista) alemany. Va escriure també himnes religiosos importants com el titulat «Lobe den Herren, den mächtigen König der Ehren», ha estat descrit per John Julian al seu Diccionari d'Himnologia com "un magnífic himne de lloança a Déu, potser la millor creació del seu autor, i de primer rang en la seva classe".[1] A causa de la seva popularitat, ha estat traduït diverses vegades a l'anglès —Catherine Winkworth va ser una de les traductores al segle XIX— i l'himne ha aparegut a la majoria d'himnaris importants.[1] El seu cognom té una estreta relació amb el topònim Neanderthal.
Joachim Neander nasqué a Bremen. El seu avi, que era un músic, canvià el cognom original, Neumann ('Home nou' en català) pel grec Neander (que significa el mateix, segons un costum d'aquell temps) Joachim estudià teologia a Bremen entre 1666 i 1670.[2]
L'any 1671 va esdevenir tutor privat a Heidelberg, i el 1674 professor de llatí a Düsseldorf; després va ser clergue. Quan vivia en aquesta ciutat li agradava anar a la propera vall del riu Düssel, com a inspiració dels seus poemes. El congost denominat anteriorment Gesteins, Hundsklipp (o Klipp), va ser rebatejat Neandertal en honor seu a principi del segle xix. Posteriorment, a la segona meitat del mateix segle, l'extracció de pedra calcària va crear realment una vall (en alemany thal significa ‘vall’ i s'escriu modernament tal), que va esdevenir famosa l'any 1856 quan s'hi van descobrir les restes d'Homo neanderthalensis (home de Neandertal).
El 1679, Neander va esdevenir pastor de l'església de Sant Martí a Bremen,[3] ja que la seva popularitat entre la gent del poble havia causat problemes amb l'administració de l'església a Düsseldorf. Un any més tard, als 30 anys, va morir de tuberculosi .
Referències
[modifica]- 1 2 Julian, John. A Dictionary of Hymnology. . Scribner's Sons, 1892, p. 683.
- ↑
«Neander, Joachim». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 19. 11a ed. Cambridge University Press, 1911, p. 320–321. - ↑ Diversos autors. Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information (en anglès). 11a ed.. Encyclopædia Britannica, Inc., 1910-1911 (actualment de domini públic) [Consulta: 2 març 2009].
