Joan-Antoni Maragall i Noble

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan-Antoni Maragall i Noble Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1902
Barcelona
Mort 1993
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per Director de la Sala Parés de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Marxant d'art
Dades familiars
Pares Joan Maragall
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan-Antoni Maragall i Noble (Barcelona 1902-1993) fou un polític i marxant d'art català, fill del poeta Joan Maragall, germà del filòsof Jordi Maragall i Noble i oncle del president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Mira.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i des del 1925 fou director propietari de la Sala Parés de Barcelona, on hi exercí de principal marxant dels artistes postnoucentistes (Josep Amat, Josep Mompou, Rafael Durancamps i Josep de Togores).

Fou militant d'Acció Catalana, però el 1933 es passà a la Lliga Catalana i durant la guerra civil espanyola escapà a Burgos, on fou secretari d'Eugeni d'Ors en la Dirección General de Bellas Artes.[1] El 1938 fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia.

Durant la postguerra fou president de l'Orfeó Català, el 1968 ingressà a l'Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1971 a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Juntament a aquests càrrecs, el 1972 fou membre de la Real Academia de San Fernando, patró del Museu del Prado i membre de la Junta de Museus de Barcelona. Impulsà la Fundació Pau Casals i fou president de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Políticament, a finals dels anys seixanta formà part del consell privat de Joan de Borbó, i el 1975 fou president del club Catalònia, grup polític considerat hereu de la Lliga de Catalunya. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. És pare de l'economista i galerista Joan Anton Maragall i Garriga.[2]

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

  • Història de la Sala Parés (1975)

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Joan Anton Maragall i Noble fruit de la seva activitat personal i professional. Dins la documentació personal i familiar s'inclou la correspondència rebuda pels seus pares de l'escriptor Eugeni d'Ors. La documentació professional està integrada per material d'algunes de les fundacions de les quals fou patró: Fundació Güell, Fundació Pau Casals i Fundació Ynglada-Guillot. Destaca la documentació de la Fundació Pau Casals que inclou documents constitutius, dels òrgans de govern, de la gestió econòmica i del patrimoni de la fundació, de les relacions externes i, molt especialment, la referent al Museu Pau Casals i l'Auditori Pau Casals del Vendrell. El fons inclou documentació testimoni de la seva activitat a les societats Forum Musical, S.A. i Publi-tempo, S.A. Sobre la seva activitat associativa destaca la participació en l'Associació de Veïns del Carrer Petritxol de Barcelona, a la Fundació Congrés de Cultura Catalana i a la Fundació Orfeó Català. La correspondència dóna testimoni de les relacions mantingudes per Joan Anton Maragall i Noble amb nombroses personalitats vinculades al món cultural i polític entre els quals destaca Francesc Cambó, Pau Casals, Josep Pijoan, Joan Ventosa i Calvell, Eugeni d'Ors i Lluís Plandiura, entre altres. El fons es completa amb documentació d'activitats de representació i obra aliena, on sobresurt un petit poema d'Eugeni d'Ors.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Anton Maragall i Noble». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cullell, Pere. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 269. 
  3. «Joan Antoni Maragall». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]