Joan-Enric Vives i Sicília
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juliol 1949 (74 anys) Barcelona (Espanya) |
| Arquebisbe catòlic | |
| 19 març 2010 – | |
 62è Copríncep episcopal d'Andorra | |
| 12 maig 2003 – ← Joan Martí i Alanis | |
 Bisbe d'Urgell | |
| 12 maig 2003 – ← Joan Martí i Alanis Diòcesi: bisbat d'Urgell | |
 Bisbe auxiliar de Barcelona | |
| 9 juny 1993 – 25 juny 2001 Diòcesi: arquebisbat de Barcelona | |
| Bisbe titular de Nona | |
| 9 juny 1993 – 25 juny 2001 ← Agustín García Gasco Vicente – Socrates Buenaventura Villegas → Diòcesi: bisbat de Nona | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1993–), rector (1991–1997), prevere catòlic de ritu romà (1974–), catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 24 de setembre de 1974 |
| Consagració | 5 de setembre de 1993 per Ricard Maria Carles i Gordó |
Premis | |
 | |
| Lloc web | bisbaturgell.org |
Joan-Enric Vives i Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949) és un religiós català que ostenta els títols de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 2003 i el d'arquebisbe d'Urgell ad personam (a títol personal) des del 2010.[1][nota 1][2]
Biografia[modifica]
Vives fou el tercer fill de Francesc Vives Pons i Cornèlia Sicília Ibáñez, petits comerciants de Barcelona. Després del batxillerat cursat a l'Escola Pere Vila i a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, entrà al Seminari de Barcelona el 1965 on estudià Humanitats, Filosofia i Teologia, al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Pacià). Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Barcelona el 1976 i en Filosofia i Ciències de l'Educació –secció Filosofia– a la Universitat de Barcelona el 1982, féu els cursos de doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1990-1993).[3]
Fou ordenat prevere a la seva parròquia natal, Santa Maria del Taulat de Barcelona, el 24 de setembre de 1974, i fou incardinat a l'arxidiòcesi de Barcelona. Fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona el 9 de juny de 1993. Fou consagrat bisbe a la Catedral de Barcelona el 5 de setembre del mateix any.
Fou nomenat bisbe coadjutor d'Urgell el 25 de juny del 2001. Dos anys més tard, el 12 de maig del 2003, amb la renúncia per edat de l'arquebisbe Joan Martí i Alanís, Vives fou nomenat bisbe d'Urgell; el 10 de juliol dugué a terme el jurament constitucional com a nou copríncep d'Andorra a la Casa de la Vall d'Andorra la Vella.[3] El 19 de març de 2010, el papa Benet XVI va concedir-li el títol i la dignitat d'arquebisbe ad personam.[1]
Càrrecs eclesials[modifica]
- Membre fundador i consiliari del Moviment de Joves Cristians en ambients populars JOBAC (1975-1987)
- Formador (1987-1991) i després Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997)
- Secretari del Consell Presbiteral de l'Arxidiòcesi de Barcelona (1978-1989) i Membre i Secretari del seu Col·legi de Consultors (1985-1995)
- Secretari del Consell Episcopal de Barcelona (1988-1990) i del Consell Assessor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990).
- Delegat episcopal a Justícia i Pau de Barcelona (1978-1993)
- Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997)[3]
Activitat docent[modifica]
- Professor d'Història de la Filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1983-1993) i a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1988-1993)
- Vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1989-1993) i membre del Patronat de la Fundació privada per a la Universitat Ramon Llull (1991-1994)[3]
Distincions honorífiques[modifica]
En tant que copríncep d'Andorra i cap de l'Estat, Vives ha rebut diversos honors i distincions.
- Medalla d'Honor de Barcelona (1999)[4]
Gran creu de l'Orde de Crist, concedida pel president de la República Portuguesa (2010)
Notes[modifica]
- ↑ Tot i que el bisbat d'Urgell pertany a l'arquebisbat metropolità de Tarragona, s'atorga el títol d'arquebisbe d'Urgell ad personam per la singularitat d'aquest bisbat.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan-Enric Vives i Sicília |
- ↑ 1,0 1,1 ACN. «Benet XVI concedeix el títol d'arquebisbe 'ad personam' a Joan-Enric Vives, bisbe d'Urgell - 19 març 2010». [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ «Joan-Enric Vives i Sicília». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «El Papa Benedicto XVI concede a Mons. D. Joan Enric Vives Sicilia el título de Arzobispo "ad personam"» (en castellà). Conferencia Episcopal Española, 19-03-2010. Arxivat de l'original el 2014-09-20. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ «Llista Medalles d'Honor de la ciutat de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 2014. Arxivat de l'original el 2014-11-08. [Consulta: 21 febrer 2015].
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Agustín García-Gasco Vicente |
 Bisbe titular de Nona 9 de juny de 1993 - 25 de juny de 2001 |
Succeït per: Socrates Buenaventura Villegas |
| Precedit per: Joan Martí i Alanis |
 Bisbe d'Urgell 2003 - |
Succeït per: - |
| Arquebisbe d'Urgell (ad personam) 2010- | ||
 62è Copríncep d'Andorra 2003 - | ||
- Persones vives
- Arquebisbes catalans
- Religiosos barcelonins contemporanis
- Bisbes barcelonins
- Coprínceps episcopals d'Andorra
- Medalles d'Honor de Barcelona 1999
- Professors de la Universitat Ramon Llull
- Bisbes d'Urgell
- Rectors del Seminari Conciliar de Barcelona
- Professors de la Facultat de Teologia de Catalunya
- Naixements del 1949
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona