Joan Alavedra i Segurañas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Alavedra i Segurañas
191 Cal Teixidor, c. Joan Alavedra (Mura).JPG
Cal Teixidor, la casa pairal de Joan Alavedra a Mura
Dades biogràfiques
Naixement 1896
Barcelona (Barcelonès)
Mort 1981
Barcelona
Activitat professional
Ocupació escriptor, periodista i poeta
Gènere Poesia, Periodisme
Obra
Obres destacades Poema del pessebre
Modifica dades a Wikidata

Joan Alavedra i Segurañas (Barcelona 1896 - 1981) fou un escriptor i periodista català. Fou secretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. A l'exili, va viure a Prada de Conflent on es trobava sovint amb Pompeu Fabra i li dedicà un retrat literari a Personatges inoblidables (Barcelona, 1968). Fou biògraf de Pau Casals, el qual musicà, en forma d'oratori, el llibre d'Alavedra Poema del pessebre[1][2]

Autodidacta, inicià la seva activitat periodística a Ràdio Barcelona. Els guions de la seva activitat a Radio Barcelona foren publicats en la recopilació "El fet del dia" (1935). La seva obra principal és el "Poema del pessebre" (1948), a partir del qual Pau Casals féu l'oratori "Poema del pessebre". És autor d'una biografia de Pau Casals publicada el 1962 i d'una obra de divulgació dedicada al públic infantil i juvenil ("L'extraordinària vida de Pau Casals, 1970). Altres obres destacades publicades són "Conxita Badia, una vida d'artista" (1975), sobre la seva amiga i admirada cantant contemporània, "Pelegrins en Montserrat i altres escrits" (1971) i la biografia de Francesc Macià "Francesc Macià. El camí cap a la Presidència de la Generalitat, 1859-1926".

En la seva joventut va compartir amistat i tertúlies polítiques i culturals amb Joan Salvat-Papasseit i Emili Eroles.[3] Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc (agrupació 2, tomba menor 332).

Un dels seus fills va ser Macià Alavedra i Moner, ex-dirigent de CDC i Conseller de Governació i d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Fons[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya des de 2008 i consta de: Documentació personal i familiar; correspondència; obra creativa, en especial relativa a la difusió de l'obra El Pessebre per part de Pau Casals a Europa i Amèrica; activitat associativa i política; activitat de representació; recursos d'informació; biblioteca i hemeroteca.[4][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cartes de Pompeu Fabra a l'exili, de Jordi Manent i Tomàs, publicat a AUSA · XIX · 145 (2000) p. 217-236.
  2. «Joan Alavedra i Segurañas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Esbós per a una biografia de Joan Salvat-Papasseit, de Tomàs Garcés, 1962. Publicat a Joan Salvat-Papasseit - Obra Completa, edició a cura de Carme Arenas Noguera, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006.
  4. Fons 825, data d'ingrés: 13 de juny; registre d'entrada núm. 2.381
  5. Memòria 2008 de l'Arxiu Nacional de Catalunya

 Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]