Joan Alavedra i Segurañas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896  Barcelona |
| Mort | 2 novembre 1981 (84/85 anys) el Raval (Barcelonès) |
| 4t Director general de l'Institut del Teatre | |
| 1936 – 1939 (destitució d'un càrrec) ← Enric Giménez i Lloberas – Guillem Díaz-Plaja i Contestí → | |
| 2n Director general de l'Institut del Teatre | |
| 1934 – octubre 1934 (destitució d'un càrrec) ← Adrià Gual i Queralt – Enric Giménez i Lloberas → | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, periodista, traductor |
| Família | |
| Fills | Macià Alavedra i Moner |
 | |
Joan Alavedra i Segurañas (Barcelona, 1896 - el Raval, 2 de novembre de 1981) fou un escriptor i periodista català.[1]
Biografia
[modifica]Fou secretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934, i entre 1936 i 1939, va ser director de la Institució del teatre. En acabar la Guerra Civil emprengué el camí de l'exili cap a Prada de Conflent, on es trobava sovint amb Pompeu Fabra, a qui dedicà un retrat literari a Personatges inoblidables (Barcelona, 1968). Fou biògraf de Pau Casals, el qual musicà, en forma d'oratori, el llibre d'Alavedra Poema del pessebre.[2][1]
Col·laborador del setmanari Mirador entre el 1929 i el 1935.[3] Fou redactor en cap del diari L'Opinió. Creà la secció Mirador indiscret al diari Última Hora, el diari d'Esquerra Republicana. Autodidacta, inicià la seva activitat radiofònica el 1930 a Ràdio Barcelona. Els guions de la seva activitat a Ràdio Barcelona foren publicats en la recopilació El fet del dia (1935). La seva obra principal és el Poema del pessebre (1948), a partir del qual Pau Casals feu l'oratori del mateix nom. És autor d'una biografia del violoncel·lista publicada el 1962 i d'una obra de divulgació dedicada al públic infantil i juvenil (L'extraordinària vida de Pau Casals, 1970). Altres obres destacades publicades són Conxita Badia, una vida d'artista (1975), sobre la seva amiga i admirada cantant contemporània, Pelegrins en Montserrat i altres escrits (1971) i la biografia de Francesc Macià Francesc Macià. El camí cap a la Presidència de la Generalitat, 1859-1926.
En la seva joventut va compartir amistat i tertúlies polítiques i culturals amb Joan Salvat-Papasseit i Emili Eroles.[4] Fou enterrat al cementiri de Montjuïc (agrupació 2, tomba menor 332).
Un dels seus fills va ser Macià Alavedra i Moner, exdirigent de CDC i conseller de Governació i d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
Fons
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya des del 2008 i consta de documentació personal i familiar; correspondència; obra creativa, en especial relativa a la difusió de l'obra El Pessebre per part de Pau Casals a Europa i Amèrica; activitat associativa i política; activitat de representació; recursos d'informació; biblioteca i hemeroteca.[5]
Referències
[modifica]- 1 2 «Joan Alavedra i Segurañas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Manent i Tomàs, 2000.
- ↑ Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 170. ISBN 84-8256-855-8.
- ↑ Garcés, Tomàs. «Esbós per a una biografia de Joan Salvat-Papasseit». A: Salvat Papasseit. Poesies. Ariel, 1962.
- ↑ «Memòria 2008 de l'Arxiu Nacional de Catalunya». Arxivat de l'original el 2012-04-12.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Manent i Tomàs, Jordi «Cartes de Pompeu Fabra a l'exili (adreçades a: J. Alavedra, J.M. Bellido, F. Cuito, J. Ferrer Aymar, Front Universitari de Catalunya, J. Gili, P. Rouquette, F. Soldevila, R. Tasis, V. Torres, Ll. Torres Ullastre i J. Trueta)». Ausa, vol. 19, núm. 145, p. 217-236.