Joan Alfons Gil Albors

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Alfons Gil Albors
Biografia
Naixement6 març 1927 Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDramaturg i periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatres de la Generalitat Valenciana (1996–1999)
Teatre Princesa (1973–1976)
Radiocadena Española Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Joan Alfons Gil Albors (Alcoi, 1927 - València, 14 de febrer de 2020)[1] fou un dramaturg i periodista valencià. De jove va jugar a futbol al Club Esportiu Alcoià,[2] i va treballar com a locutor de ràdio a La Voz de Levante. Va ser professor de l'Institut Dramàtic de València. També va presidir la Societat de Teatre de Cambra de València. De 1996 a desembre de 1999 fou director del Teatre de la Princesa i director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana.[3]

Va escriure nombroses obres de teatre tant en castellà com en català (en l'obra completa 28 obres en castellà i 17 en valencià). Del 2001 al 2015 va ser membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[4] Va deixar el càrrec a l'Acadèmia per raons d'edat.[5]

Va morir el 14 de febrer de 2020.[6]

Obres[modifica]

  • Íñigo Yáñez (1957)
  • Jerusalén año 31 (1958)
  • Oseas (1962)
  • Autopsia a cinco procesados (1963)
  • La barca de Caronte, (1964, Premi València de teatre).[7]
  • Un cerebro con tic-tac (1966, Premi Gonzalo Cantó)
  • Barracón 62 (1967, Premi Juan Senent)
  • El totem en la arena (1967)
  • El cubil (1968, Premi València de teatre)
  • Pilato (1969)
  • Luz verde al amor (1969)
  • La Fornarina (1972)
  • L'Erotíssima donya Inés (La quinta de don Joan) (1976)
  • Borja, duque de Gandía (1972),
  • El petroleo (1976 Premi Centenari Sant Jordi d'Alcoi)
  • Obra teatral (1984).
  • Tres comèdies curtes (amb La Plaça de Cánovas, 1986)
  • No mateu a l'innocent (1993, Premi Ciutat de València).
  • Les sabudes (versió de "Les femmes savants" de Molière, 1993).
  • Parece que fue ayer: estampas de Valencia, 1937-1950.

Referències[modifica]

  1. «Joan Alfons Gil Albors». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Medio siglo haciendo teatro, El País, 12 de desembre de 2007
  3. Gil Albors sigue al frente de Teatres al no decidir Tarancón su sustituto, El País, 18 de setembre de 1999
  4. «Gil Albors, Joan Alfons». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 11 novembre 2018].
  5. Un cambio del sistema de renovación en el horizonte, Levante-EMV, 5 de desembre de 2015
  6. Levante-EMV. «Mor el dramaturg i periodista Juan Alfonso Gil Albors als 92 anys» (en castellà). [Consulta: 14 febrer 2020].
  7. Juan Alfonso Gil Albors a mcnbiografias.com

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Guillermo Carnero Arbat
Premi de les Lletres Valencianes
2008
Succeït per:
Santiago Posteguillo Gómez