Joan Alfons Gil Albors

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Alfons Gil Albors
Biografia
Naixement 1927 (91/92 anys)
Alcoi
Activitat
Ocupació Dramaturg i periodista
Modifica les dades a Wikidata

Joan Alfons Gil Albors (Alcoi, 1927)[1] és un dramaturg i periodista valencià. De jove va jugar a futbol al Club Esportiu Alcoià.[2] i com a locutor de ràdio a La Voz de Levante. Ha estat professor de l'Institut Dramàtic de València. També ha presidit la Societat de Teatre de Cambra de València. De 1996 a desembre de 1999 ha estat director del Teatre de la Princesa i director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana.[3]

Ha escrit nombroses obres de teatre tant en castellà com en català (en l'obra completa 28 obres en castellà i 17 en valencià). Del 2001 al 2015 va ser membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[4] Va deixar el càrrec a l'Acadèmia per raons d'edat.[5]

Obres[modifica]

  • Íñigo Yáñez (1957)
  • Jerusalén año 31 (1958)
  • Oseas (1962)
  • Autopsia a cinco procesados (1963)
  • La barca de Caronte, (1964, Premi València de teatre).[6]
  • Un cerebro con tic-tac (1966, Premi Gonzalo Cantó)
  • Barracón 62 (1967, Premi Juan Senent)
  • El totem en la arena (1967)
  • El cubil (1968, Premi València de teatre)
  • Pilato (1969)
  • Luz verde al amor (1969)
  • La Fornarina (1972)
  • L'Erotíssima donya Inés (La quinta de don Joan) (1976)
  • Borja, duque de Gandía (1972),
  • El petroleo (1976 Premi Centenari Sant Jordi d'Alcoi)
  • Obra teatral (1984).
  • Tres comèdies curtes (amb La Plaça de Cánovas, 1986)
  • No mateu a l'innocent (1993, Premi Ciutat de València).
  • Les sabudes (versió de "Les femmes savants" de Molière, 1993).
  • Parece que fue ayer: estampas de Valencia, 1937-1950.

Referències[modifica]

  1. «Joan Alfons Gil Albors». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Medio siglo haciendo teatro, El País, 12 de desembre de 2007
  3. Gil Albors sigue al frente de Teatres al no decidir Tarancón su sustituto, El País, 18 de setembre de 1999
  4. «Gil Albors, Joan Alfons». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 11 novembre 2018].
  5. Un cambio del sistema de renovación en el horizonte, Levante-EMV, 5 de desembre de 2015
  6. Juan Alfonso Gil Albors a mcnbiografias.com

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Guillermo Carnero Arbat
Premi de les Lletres Valencianes
2008
Succeït per:
Santiago Posteguillo Gómez