Joan Antoni Fuster Valiente

De Viquipèdia
Infotaula de personaJoan Antoni Fuster Valiente
Biografia
Naixement9 març 1892 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Joan Antoni Fuster Valiente (Palma, Mallorca, 1892 - Sitges, Garraf, 1964) fou un pintor mallorquí.[1]

Era de família terratinent acomodada. Son pare, militar, era propietari de Son Jaumell a Capdepera, Son Bauma a Pollença, el Castell de Capdepera i la posada de Can Gili a Artà. Estudià a l'Escola de Belles Arts i Oficis de Palma i, més tard, a l'Escola Superior de San Fernando de Madrid (1915-1917). Treballà a El Prado i assistí a classes de pintura al taller de José Maria López Mezquita, antic deixeble de Cecilio Pla. En un primer moment s'inicià en els corrents finals del modernisme, però evolucionà fins a ser considerat la figura màxima del noucentisme pictòric a Mallorca.

A partir de 1918 residí a Deià i formà part del grup de Deià. En aquesta època va pintar paisatges i marines, amb un estil innovador. Destaquen obres com La Pedrissa, Visió de Deià i Deià en gris. Va ser designat, el 1932, conservador del Museu de Bellver i el curs 1935-36 exercí com a professor a l'Escola de Belles Arts de Palma. Pintà escenes portuàries i també urbanes i del món rural. A partir de 1942 s'intensificà el seu interès per l'experimentació i la renovació estilística i adoptà noves solucions que es basaren en un cert esquematisme de línies rotundes i un intens cromatisme. Destaquen obres com Drassanes i barques (1930), L'Estació (1940), L'hora de l'arribada (1949) i A l'era. Forma part del Grup dels set. amb el qual exposà a Palma (1948-1949). El 1950 s'instal·là a Catalunya, a Begur i després a Sitges. Al llarg de la seva vida exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.[2]

Va mantenir una bona amistat amb els pintors Bartomeu L. Ferrà, Roberto Montenegro, Francisco Bernareggi, Sebastià Junyer, Clotilde Pascual Fibla i Antoni Gelabert.

De conviccions mallorquinistes, signa la Resposta als Catalans, el 1936. El 1949, conegué a Valldemossa Adi Enberg, antiga companya de Josep Pla, filla del cònsol general de Dinamarca a Barcelona. El 1950 es casaren a París.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • FUNDACIÓ BARCELÓ (Editor). Exposició Centenari de J.A. Fuster Valiente. 16 pàg., Palma, 1992.
  • CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I CULTURA DEL GOVERN BALEAR (Editor). Juan Antoni Fuster Valiente, Paisatges abans, text de Rafel Perelló Paradelo, Palma, 1986.
  • RIPOLL ARBÓS, Lluís. Juan Antoni Fuster Valiente. Las Baleares y sus pintores, pàg. 95-98, Palma, 1981.
  • GELABERT MASSOT, Antoni. Un nido humano. "La Almudaina" 27-VIIII-1927, pàg. 1, Palma, 1927.
  • TOUS I MAROTO, Josep Maria. El arte en Mallorca/Unos cuadros de Fuster y Valiente, "La Almudaina", 14-IV-1917, pàg. 1, Palma, 1917.
  • ALENYÀ, Miquel. Joan Antoni Fuster Valiente, Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears. Promomallorca edicions, Palma, 1997