Joan Balcells i Garcia
Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 2 de març de 1882 - 26 de maig de 1972) fou un compositor de música per a teatre líric, coral, i sardanes, fundador de l'Orfeó Gracienc.
Biografia
Fruit del matrimoni entre Gaspar Balcells i Teresa García, inicià la seva formació musical l'any 1899 a l'Escola Municipal de Música de Barcelona estudiant harmonia amb el mestre Antoni Nicolau i contrapunt i fuga amb el mestre Eusebi Daniel, així com amb els mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon, amb els quals l'uní una gran amistat.
L'any 1912 va ocupar la plaça de professor de solfeig de la mateixa Escola Municipal de Música de Barcelona, i que alhora compaginà amb la de mestre de capella de la parròquia de Sant Felip Neri de Gràcia. L'any 1903 acceptà el càrrec de sotsdirector d'una formació coral que participà en les vetllades del Centre Catalanista de Gràcia. Poc després va assumir el càrrec de director, succeint Josep Cumellas Ribó. Aquest cor s'acabà independitzant del Centre Catalanista i adoptà el nom d'Orfeó Gracienc. El primer concert oficial de l'Orfeó Gracienc com a entitat independent tingué lloc el 15 de maig de 1904 en un acte benèfic celebrat al Teatre Modern, després Coliseum Pompeia. L'Orfeó Gracienc actuà conjuntament amb altres cors de l'Associació de Cors de Clavé i amb el cor d'homes la Filantròpica.
Fou director titular de l'Orfeó Gracienc des de la fundació (1904) fins al 1936 i, en acabar la guerra civil fins al [1945, data en què l'abandonà a causa d'una greu malaltia de la vista què el deixa gairebé cec (el substituí Antoni Perez i Simó, fill del mestre Antoni Pérez i Moya). Sota la seva direcció, la coral ratllà a gran altura, i col·laborà en nombrosos concerts amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i l'Orquestra Pau Casals,i va aconseguir un gran reconeixement a nivell nacional: col·laborà amb personalitats de prestigi nacional, com Eduard Toldrà o Pau Casals, i grans figures dins de l'àmbit internacional com Erich Kleiber o Alfred Cortot. També dirigí la capella dels Pares Filipencs de Gràcia. Era membre fundador de la Germanor d'Orfeons de Catalunya. Des del 1912 fins a la jubilació fou professor de solfeig a l'Escola Municipal, després Conservatori Superior, on havia estudiat en la seva joventut. Es va introduir al món de la sardana en una època quan altres músics dotats tècnicament, com ho era ell, no s'acabaven de decidir a escriure sardanes.
Va contraure matrimoni amb una cosina seva, Rosa Llastarry, membre de l'Orfeó Gracienc. Fruit del matrimoni nasqueren quatre fills, dos dels quals, concretament dues filles, van seguir les petjades del pare en el món de la música: la pianista Maria Teresa i l'arpista Rosa Balcells.
Balcells morí a Barcelona el 26 de maig de 1972. Fou enterrat al Cementiri de les Corts.
En commemoració del desè centenari de la seva mort, l'agost del 1982, l'Ajuntament de Barcelona inaugurà uns jadins al carrer de Sant Salvador de la mateixa ciutat, amb el nom del compositor creada per Rafael Solanich. El 10 de desembre de 2007, a l'Auditori Cullell i Fabra de Barcelona, es van commemorar els 125 anys del naixement del compositor amb un concert en què compartiren programa l'Orfeó Gracienc i la soprano Anna Valls, acompanyada al piano per Lali Solà. El programa, íntegrament centrat en la producció vocal del compositor, incloïa cançons per a veu i piano i obres corals.
Obra
És autor de les comèdies líriques La baldufa d'or (text d'Ignasi Iglésias) i Els tres amors del marxant (text d'Ambrosi Carrión), peces corals a veus mixtes (Les ginesteres, Nocturn, Cançó jovenívola i Voltant la senyera, convertida en himne de l'Orfeo Gracienc) i per a cobla (Ascensió, La blavor del mar), unes 30 sardanes (Rosada, Griseda, Festa de pastors, Dansa de fades, Apassionada, Remembrança, La captiva, Divagant, Una fontana, Festa de garbers, Jovenesa) i molts arranjaments per cor de cançons populars i d'una cinquantena de sardanes.
El fons de partitures de Joan Balcells es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Referències
Enllaços externs
